El Cançoner de Stúñiga és un recull de poesies líriques. Es conserva en tres manuscrits: el de la Biblioteca Nacional d'Espanya, el de la Biblioteca Casanatense de Roma i el de la Biblioteca Marciana de Venècia.
És anomenat així per Lope de Stúñiga, l'autor de la primera cançó. El cançoner és la producció poètica de la cort de Alfons V d'Aragó, que en conquerir Nàpols (1443) va crear en el seu entorn una cort amb poetes influïts pel Quattrocento italià. Va ser recopilat a la cort de Nàpols entre 1460 i 1463.
Posseeix algunes singularitats, com la d'incloure alguns romanços. Entre els autors que es poden trobar en aquest cançoner hi ha: Lope de Stúñiga, Carvajal o Carvajales, Pere de Torrelles, Mossèn Juan de Villalpando, Juan Dueñas, Mossèn Diego de Valera, Juan de Andújar, Juan de Valladolid o Juan Poeta, Pedro Manuel de Urrea, Juan de Moncayo, Juan de Tapia, Conde Castro i Suero de Ribera.
Aquest cançoner es relaciona amb un altre, el de la Biblioteca Casanatense de Roma, ja que aquest reprodueix el de Stúñiga en la seva primera part.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Cançoner de Stúñiga , digitalitzat en la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya
Categoria:Cançoners medievals Categoria:Documents conservats a la Biblioteca Nacional d'Espanya Categoria:Manuscrits