Els achuard són un poble indígena americà pertanyent a la família jivaroana com els shuars, shiwiar, awajun i wampis (el Perú). Assentats en les riberes del riu Pastaza, Huasaga i a les fronteres entre l'Equador i el Perú, el vocable achuar origina en el nom de les grans palmeres anomenades Achu (Mauritia flexuosa) que creixen als pantans que abasten el seu territori, Achu= palmeres d'Achu, Shuar= Gent, d'aquí «Gents de la palmera Achu»."Achuar: Culture." BBC: Peruvian Jungle. (retrieved 4 July 2011) Els vilatans tradueixen achuar com a home de pantà.
En temps passats van ser guerrers molt temuts tradicionalment pels shuars. Segons ells un achuar podia seguir al seu enemic fins a aniquilar-lo. Durant la guerra del Cenepa els achuars de l'Equador i del Perú van formar una aliança i es van mantenir neutrals.
Història Alguns investigadors postulen que els achuars es van separar dels shuars fa alguns segles. Això és secundat per llegendes que narren els ancians achuar i shuar compten com un clan nombrós es va dividir en "Muraya Shuar", "Tsumunmaya Shuar" donant origen a les diferents variants de l'ètnia, aquests últims donarien origen als achuares.
Durant la conquesta espanyola els shuars de les altes terres haurien migrat cap a terres baixes acostant-se més al territori achuar, la qual cosa va donar origen a aliances i guerres entre clans. Ja en l'època republicana la població achuar havia augmentat i amb l'aparició dels primers colons generalment "caucheros" va aparèixer el comerç, mitjançant la barata es canviaven fines armes de foc per un rotllo de pell de jaguar i teles per a elaborar la vestimenta. D'aquesta manera els achuars es proveïen d'armes per a les seves futures guerres. En els anys 50 van aparèixer els primers missioners salesians que venien evangelitzant al poble shuar. En aquests moments els clans achuares es trobaven en plena guerra i la població achuar minoraba a poc a poc els missioners més capaços es van comprometre a evangelitzar als achuar i així va iniciar la travessia del conrgut Pare Luis Bolla qui va evitar una matança entre els clans dels "Tanchim-Tsamarint" i el clan del guerrer "Kashijint" d'aquest guerrer es diu que era el més temut i que dissolia a un clan de la nit al dia (segons cròniques del Pare Luis Bolla), ja en els anys setanta les guerres havien arribat a la seva fi gràcies a la intervenció del Pare i es va crear el primer centre que es va dir "Pumpuents" i uns mesos més tard es va celebrar la primera missa col·lectiva i es van crear nous centres ja en els anys setanta, a aquestes altures el Pare Luis Bolla ja dominava l'idioma achuar i mitjançant el consentiment dels superiors salesians es va crear la primera missió salesiana que es va dir "Wasakentsa" a la vora del riu del mateix nom (Huasaga) i es va crear el primer col·legi Internat.
En els anys 90 per la necessitat de ser reconeguts com a poble i nacionalitat els achuar decideixen formar la seva pròpia organització mesos després sorgeix l'OINAE (Organització Interprovincial de la Nacionalitat Achuar de l'Equador"). La OINAE va ser reconeguda legalment el 5 de novembre de 1993 pel Ministeri de Benestar Social d'aquest llavors aquest canvi va significar un gran avanç cap a l'obertura de nous horitzons i la participació del poble Ahuar en la política.
Durant el conflicte armat de l'Alt Cenepa els achuar de l'Equador i del Perú Van formar una aliança i van resguardar la frontera de soldats peruans que intentaven creuar i envair la davantera nord-oest de l'equador això va molestar al llavors president del Perú qui bloquejo tot contacte amb els achuar del Perú. El 1998 se signa el tractat de pau entre l'Equador i el Perú i es crea la COBNAEP (Coordinació Binacional de la Nacionalitat Achuar de l'Equador i del Perú) reprenent una altra vegada el contacte i el lliure trànsit entre els achuar del Perú i l'Equador.
En 1996 la OINAE passa a dir-se FINAE (Federació Interprovincial de la Nacionalitat Achuar de l'Equador) nom que va mantenir fins a abril del 2005 quan va adoptar el nom definitiu de la NAE (Nacionalitat Achuar de l'Equador).
Actualment treballa amb organitzacions internacionals com The Pachamama Alliance, Indio Hilfe, IBIS. el poble achuar manté una forta oposició en contra de les empreses petrolieres i manté una lluita constant.
Idioma El grup ètnic achuar forma part del conjunt dels shuar i conformen un dels quatre grups dialectals que constitueixen la família lingüística Shuar (Achuar, Shuar, Aguaruna i Huambisa).
La llengua principal és Achuar Chicham o Achuar, emparentada amb altres llengües com el shuar Chicham però difereixen molt amb la llengua Awajun excepte algunes paraules i frases, per aquest motiu aquests últims alguns investigadors van creure que no eren de la família de les llengües jívaro.
És interessant assenyalar que la mescla pluriètnica als marges nord-occidentals del territori achuar és un fenomen molt antic, sobretot en relació amb els Canelos, grup heterogeni format principalment per elements achuar i zàpara. Així, a l'Alto Conambo, l'Alto Corrientes i l'Alto Copataza, els achuar s'han tornat gairebé tots bilingües en achuar i en quítxua.
Situació geogràfica i demogràfica Entre l'Equador i el Perú, en el cor de l'Alt Amazones, els Achuar ocupen un gran territori de dos graus de latitud i més de dos graus de longitud. Del nord-oest al sud-est, l'eix d'aquest territori està format pel riu Pastaza, des de la seva unió al Copataza, a uns 50 quilòmetres a l'est dels primers contraforts dels Andes, fins a unir-se amb el Huasaga, 200 quilòmetres més al sud. El límit septentrional de la zona és el Pindo Yacu, a la frontera amb el Perú. Aquest mateix riu, anomenat Tigre després de la seva confluència amb el Conambo, és el límit oriental de l'expansió achuar fins a la seva junción amb el Corrientes. Al sud del Pastaza, el límit occidental el conforma el Macuma fins a la seva confluència amb el Morona i per aquest fins a la seva unió amb l'Anasu. A l'oest del Macuma, una falla tectònica que introdueix un desnivell abrupte és la frontera natural entre els jíbaro shuar de l'oest i els jívaro achuar de l'est, i una línia imaginés que uneix des de l'oest del llac Anatico fins al riu Morona en la seva confluència amb l'Anasu delimita la seva vora meridional.
En aquest territori, en 1977, hi havia uns 4.500 achuar. Dins del territori global de 12.000 quilòmetres quadrats d'extensió dels achuar a l'Equador, el sector al nord del Pastaza és la regió més àmplia, amb una superfície de 9.000 quilòmetres quadrats aproximadament. En aquest espai viuen 1.100 Achuar contra 900 en la zona del sud del Pastaza. D'aquests 1.100 individus, gairebé la meitat està assentada en cinc centres sota la influència dels protestants, i l'altra meitat està dispersa al llarg del Pastaza. La taxa de població respecte a tota l'extensió espacial ocupada és extremadament baixa: a l'Equador 2.000 achuar es reparteixen una regió de superfície superior a Jamaica, quedant una densitat de 0.17 habitants per quilòmetre quadrat que es reparteixen simultàniament entre dos tipus de nínxol ecològic: hàbitat interfluvial i hàbitat riberenc.
Els achuar no sempre van habitar un territori tan ampli: la seva present expansió és producte dels grans moviments històrics que van afectar aquesta regió de l'Alt Amazones des del . Ara els achuar ocupen la regió de l'Equador i el Perú de manera gairebé exclusiva, perquè no es troben per cap part en contacte directe amb una frontera seguida de colonització.
Costums Llurs costums ón gairebé similars als dels Shuar però difereixen molt quant a la manera de practicar-los. En l'antiguitat el achuar era molt apegat a les seves tradicions que al principi els missioners van tenir dificultats.
Els Achuar, malgrat la creixent colonització en la amazonia peruana i equatoriana segueixen els seus costums ancestrals com la pràctica de la poligàmia, la pintura de guerra, el discurs de guerra (Aujmamu), i la tradicional presa de guayusa (Wayus), les visites i les aliances encara que la seva manera de vestir els han canviat per la vestimenta occidental excepte els majors ells usen el tradicional "Itip" porten els cabells llargs adornats amb la tradicional corona de plomes de vistosos colors anomenada "Tawasap" en l'antiguitat i fins a l'actualitat només ho porten posat els líders i els guerrers que han rebut la força de "Arutam", per a rebre la força de "Arutam" el major posa a bullir el bejuco del "Natem" (Ayahuasca) mentre dejunen durant 3 dies i guarden abstinència sexual en prendre el líquid l'individu és deixat en la selva en una cabanya perquè somiï sobre el seu futur i rebi la força de "Arutam" només el més fort és capaç de rebre el màxim poder que es presenta encarnat en un jaguar sota una forta tempesta que enfosqueix la selva, al següent dia és atès pel "Wishint" (Shaman) perquè reveli els seus somnis, Els "Wishint" són experts en el maneig dels "Tsentsak" dards que tenen el poder de curar i fer el mal depèn de la mena de "Wishint" els achuar en no poder curar-se amb medicines occidentals acudeixen a aquests shamanes per a curar-se dels mals provocats per "Tsentsak" del "Wishint" dolent en descobrir-se l'autor pot generar set de venjança per part de l'afectat cap al "wishint" dolent, això és un dels motius de conflicte.
Sistema econòmic tradicional i actual Com a mostra Descola (1988), l'economia internacional ha desenvolupat una sèrie de formes de penetració a la regió Achuar que es presenten amb molt més accent i conseqüència en la part peruana del seu territori que en l'equatoriana. Entre els Achuar del Perú s'ha instaurat la figura del patró, un comerciant blanc o mestís establert permanentment en una concessió forestal que explota gràcies a la mà d'obra indígena i que es basa en l'intercanvi voluntari però desigual amb els indígenes. Com s'ha esmentat en la introducció, aquests elements han configurat un criteri d'elecció del subjecte d'estudi per a Descola, que es focalitza en els Achuar de l'Equador pel fet que no han experimentat aquestes transformacions en el seu sector econòmic. miniatura|Achuar amb sarbatana Els achuar de l'Equador no exploten el seu medi ambient de manera intensiva, per la qual cosa s'assimilen molt més a societats caçadors-recol·lectors, ocupant un hàbitat semidesèrtic, que a la majoria de societats amazòniques de rozadores tropicals.
Les maneres en què els achuar usen la naturalesa varien en alternança segons les estacions, elaborant un calendari de recursos naturals que marca les diferents temporades (de peixos, del fresi, dels ous de tortuga, del greix de mico llanut, de granotes, de fruits silvestres, de fruits tardans…). Cada moment de l'any es veu marcat per una relació privilegiada de l'home amb un dels camps de la naturalesa (la selva -dispensadora de fruits, insectes i espai de caça arborícola-, o el riu -proveïdor de peixos, tortugues i caça aquàtica-), encara que hi ha variacions en la inclinació cap a l'un o l'altre segons l'hàbitat riberenc i interfluvial.
La reproducció simple o economia domèstica regeix el funcionament del sistema econòmic achuar, i es desplega en les zones concèntriques de la casa, els horts i la selva. Per regla general, cada unitat residencial correspon a un grup domèstic autònom de producció i consum; la unitat domèstica sempre és l'encarregada de subministrar immediatament l'apropiació i/o transformació de la naturalesa.