Luci Furi Purpureó (en ) va ser un magistrat romà del . Formava part de la gens Fúria, una gens romana d'origen patrici.
Va ser tribú militar l'any 210 aC sota el cònsol Marc Claudi Marcel, i pretor el 200 aC, magistratura durant la qual va rebre la província de la Gàl·lia Cisalpina. Va derrotar els ínsubres i els cenomans que havien posat setge a Cremona sota comandament del cartaginès Hamílcar, batalla en la qual van caure 35.000 gals, entre morts i presoners; Hamílcar i tres capitosts gals també van morir a la lluita. El senat li va concedir una celebració de tres dies i els honors del triomf, encara que això va tenir certa oposició. Durant la pretura, va dedicar dos temples a Júpiter.
El 196 aC va ser elegit cònsol amb Marc Claudi Marcel, i amb el seu col·lega va derrotar els bois. Durant el consolat, va dedicar un altre temple a Júpiter.
L'any 189 aC va ser un dels comissionats enviats a l'Àsia després de la victòria de Luci Corneli Escipió sobre Antíoc III el Gran. El 187 aC apareix com a opositor a concedir el triomf a Gneu Manli Vulsó. L'any 184 aC va ser candidat a censor, però no va sortir elegit; s'enfrontava a Luci Valeri Flac i Marc Porci Cató Censorí, que van obtenir el càrrec. L'any 183 aC va ser enviat amb dos senadors més com a ambaixador a la Gàl·lia Transalpina, i és la darrera vegada que apareix esmentat.
Referències
Categoria:Cònsols romans de la dècada del 190 aC Categoria:Tribuns militars Categoria:Ambaixadors romans Categoria:Pretors del segle II aC Categoria:Gens Fúria