L'Orquestra Filharmònica de Múnic (en alemany, Münchner Philharmoniker) és una orquestra simfònica alemanya amb seu a Múnic, fundada el 1893 per Franz Kaim. És una de les principals orquestres de la ciutat, juntament amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera i l'Orquestra Estatal de Baviera, i depèn de l'Ajuntament de Múnic. Al llarg de la seva història ha estat particularment vinculada a la música d'Anton Bruckner i Gustav Mahler, i ha estat dirigida per figures com Felix Weingartner, Siegmund von Hausegger, Rudolf Kempe, Sergiu Celibidache, James Levine, Christian Thielemann i Lorin Maazel. Des de la temporada 2026-2027 el seu director principal és Lahav Shani.
Història Fundació i primers anys L'orquestra fou fundada el 1893 per iniciativa privada de Franz Kaim, fill d'un fabricant de pianos, amb el nom de Kaim-Orchester. El seu primer director principal fou Hans Winderstein, seguit per Hermann Zumpe i Ferdinand Löwe, deixeble de Bruckner. Des dels inicis, el projecte de Kaim pretenia facilitar l'accés als concerts a diferents capes socials mitjançant una política de programes i preus assequibles, alhora que l'orquestra dedicava una atenció considerable a la música contemporània.
El primer concert de l'orquestra a Múnic tingué lloc el 14 d'octubre de 1893 al Königliches Odeon sota la direcció de Winderstein, amb un programa que començava amb l'obertura de La núvia venuda de Bedřich Smetana. El dia anterior, el conjunt havia fet la seva primera aparició pública a Augsburg, en un concert que funcionà com una mena d'assaig general públic.
Felix Weingartner, director principal entre 1898 i 1905, contribuí decisivament a augmentar el prestigi internacional del conjunt mitjançant nombroses gires a l'estranger. El 1905 fou succeït per Georg Schnéevoigt, mentre que Ferdinand Löwe tornà a dirigir l'orquestra entre 1908 i 1914. Löwe establí una tradició interpretativa dedicada a Bruckner que ha esdevingut una de les característiques distintives de l'orquestra.
La relació amb Bruckner havia començat pocs anys després de la fundació. Löwe dirigí el 1898 la primera interpretació muniquesa de la Simfonia núm. 5 i posteriorment la presentà amb l'orquestra a Viena, on l'actuació despertà una considerable atenció. El 1905 organitzà a Múnic el primer festival dedicat íntegrament a Bruckner. Aquesta tradició seria continuada posteriorment per directors com Hausegger, Eugen Jochum, Kempe, Celibidache, Maazel i Valeri Guérguiev.
Gustav Mahler i les grans estrenes La primera etapa de la història de l'orquestra quedà especialment marcada per la seva vinculació amb Gustav Mahler. El compositor dirigí el conjunt en diverses ocasions i el 1901 n'estigué al capdavant en l'estrena mundial de la seva Simfonia núm. 4. El 12 de setembre de 1910 dirigí també a Múnic l'estrena de la monumental Simfonia núm. 8, coneguda posteriorment com a Simfonia dels mil.
El novembre de 1911, quan el conjunt ja havia adoptat el nom de Konzertvereins-Orchester, Bruno Walter dirigí l'estrena mundial de Das Lied von der Erde, sis mesos després de la mort de Mahler. D'aquesta manera, l'orquestra quedà vinculada a les estrenes mundials de tres de les obres orquestrals més importants del compositor.
Primera Guerra Mundial i període d'entreguerres La situació financera de l'orquestra, encara sostinguda principalment per capital privat, es deteriorà durant la Primera Guerra Mundial, mentre diversos músics eren mobilitzats. L'activitat regular es reprengué després de la guerra amb el suport de la ciutat de Múnic. Hans Pfitzner n'assumí breument la direcció abans que Siegmund von Hausegger fos nomenat director general de música el 1920.
Hausegger, que romangué al capdavant del conjunt fins al 1938, aprofundí especialment en el repertori de Bruckner. Durant el seu mandat l'orquestra oferí les primeres interpretacions de les versions originals de dues simfonies del compositor i, el 1928, adoptà definitivament el nom de Münchner Philharmoniker.
Període nazi i Segona Guerra Mundial Després de l'arribada del nazisme al poder, l'Orquestra Filharmònica de Múnic, com altres institucions culturals alemanyes, fou integrada progressivament en l'aparell cultural del règim. A partir de 1938 rebé el sobrenom oficial dOrchester der Hauptstadt der Bewegung («Orquestra de la capital del moviment»), en referència al títol propagandístic concedit pels nazis a Múnic. El 1943 el Konzertverein München fou dissolt i l'Ajuntament de Múnic es convertí en el titular legal de l'orquestra.
El director austríac Oswald Kabasta ocupà el càrrec de director general de música entre 1938 i l'estiu de 1944. Tot i programar ocasionalment compositors considerats indesitjables pel règim, com Ígor Stravinski, Felix Mendelssohn i Béla Bartók, Kabasta mantingué una estreta relació amb les autoritats nazis i les gires de l'orquestra per països aliats del règim foren utilitzades amb finalitats propagandístiques. Després de la guerra se li prohibí exercir professionalment i se suïcidà el 1946.
La sala habitual de l'orquestra, la Tonhalle de la Türkenstraße, fou destruïda durant la guerra. El primer concert després del conflicte tingué lloc el juliol de 1945 sota la direcció d'Eugen Jochum i començà amb l'obertura d'''El somni d'una nit d'estiu de Mendelssohn, compositor que havia estat prohibit durant el règim nazi.
Rosbaud, Rieger i Kempe Hans Rosbaud fou nomenat director principal la tardor de 1945 i desenvolupà una intensa defensa de la música contemporània. El 1949 fou succeït per Fritz Rieger, que mantingué el càrrec fins al 1966 i impulsà, entre altres iniciatives, els concerts per a joves a partir de 1953.
Rudolf Kempe dirigí l'orquestra entre 1967 i la seva mort el 1976. Durant el seu mandat la formació realitzà les primeres gires al Japó i a la Unió Soviètica i consolidà la seva projecció internacional. Kempe mantingué també la tradició interpretativa del repertori romàntic alemany, particularment de Bruckner.
L'era Celibidache Un dels períodes més determinants de la història moderna de l'orquestra començà el febrer de 1979, quan Sergiu Celibidache dirigí la seva primera sèrie de concerts amb la formació. El juny del mateix any fou nomenat director general de música i mantingué el càrrec fins a la seva mort el 1996.
Celibidache exercí una influència profunda sobre la identitat sonora de l'Orquestra Filharmònica de Múnic. Les seves interpretacions de les simfonies de Bruckner, caracteritzades sovint per tempos amplis i una gran atenció a l'acústica, adquiriren particular notorietat internacional. Amb ell, l'orquestra realitzà nombroses gires per Europa, Amèrica del Nord i del Sud i Àsia, i fou convidada en diverses ocasions com a representant musical d'Alemanya en visites oficials del govern federal.
Durant bona part de la seva carrera Celibidache s'oposà als enregistraments comercials, ja que considerava que no podien reproduir les condicions acústiques i espirituals d'un concert. Després de la seva mort, tanmateix, diverses gravacions de concerts amb l'Orquestra Filharmònica de Múnic foren publicades i es convertiren en una part important del seu llegat discogràfic. El segell propi de l'orquestra ha recuperat posteriorment alguns d'aquests enregistraments històrics, entre els quals una Simfonia núm. 7 de Bruckner dirigida per Celibidache el 1984.
De Levine a Guérguiev Després de la mort de Celibidache, l'orquestra passà uns anys sense director principal fins que James Levine assumí el càrrec el 1999. Durant el seu mandat, que finalitzà el 2004, la formació realitzà nombroses gires internacionals. La temporada 2002-2003 rebé el premi a la millor programació de concerts de la Societat Alemanya d'Editors Musicals.
Christian Thielemann fou director principal entre 2004 i 2011. Durant aquests anys aprofundí especialment en el repertori clàssic i romàntic alemany i mantingué la tradició bruckneriana del conjunt. El 2010, coincidint amb el centenari de l'estrena de la Simfonia núm. 8 de Mahler, dirigí dues interpretacions de l'obra a Múnic.
Lorin Maazel assumí el càrrec el 2012 i el mantingué fins a la seva mort el juliol de 2014. La seva etapa estigué marcada per la voluntat d'ampliar el repertori de l'orquestra i desenvolupar-ne la flexibilitat estilística.
El 2015 Valeri Guérguiev es convertí en director principal. Amb ell, l'Orquestra Filharmònica de Múnic enregistrà un cicle complet de les simfonies de Bruckner a la basílica de l'Abadia de Sant Florià, lloc on és enterrat el compositor. Els enregistraments foren publicats pel segell propi MPHIL.
El mandat de Guérguiev acabà el març de 2022. L'orquestra restà sense director principal durant les temporades següents i treballà amb diversos directors convidats.
Lahav Shani El febrer de 2023 l'Orquestra Filharmònica de Múnic anuncià el nomenament de Lahav Shani com a nou director principal a partir de la temporada 2026-2027. Abans de l'inici oficial del mandat, Shani treballà regularment amb l'orquestra tant a Múnic com en diverses gires europees i asiàtiques.
Shani assumí oficialment el càrrec el setembre de 2026. La seva primera temporada inclogué vuit programes diferents i repertori de Franz Schubert, Ludwig van Beethoven, Bruckner, Mahler i Paul Ben-Haim, a més d'una interpretació en versió de concert de l'òpera El castell de Barbablava de Bartók. L'orquestra anuncià també que Mahler constituiria un dels principals eixos artístics de les primeres temporades de Shani.
Sales de concerts Durant els primers anys l'orquestra actuà en diversos espais de Múnic. Posteriorment disposà de la Tonhalle de la Türkenstraße, que fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, la formació actuà durant més de quaranta anys principalment a la Herkulessaal, situada a la Residència de Múnic.
El 1985 s'inaugurà la Philharmonie del Gasteig, que es convertí en la principal seu de l'orquestra i disposava d'una capacitat aproximada de 2.400 espectadors. L'edifici acollia també altres institucions culturals municipals.
miniatura|Interior de la Isarphilharmonie, seu provisional de l'orquestra des de 2021.
A causa de la renovació integral del Gasteig, l'octubre de 2021 l'orquestra es traslladà a la nova Isarphilharmonie, situada al complex Gasteig HP8, al districte de Sendling. La sala, concebuda com a seu provisional mentre duren les obres del Gasteig, té prop de 1.900 localitats. Fou projectada per l'estudi Gerkan, Marg und Partner, mentre que l'acústica fou desenvolupada per Yasuhisa Toyota i Nagata Acoustics.
Repertori i tradició interpretativa El repertori de l'Orquestra Filharmònica de Múnic ha estat històricament associat a la música simfònica austroalemanya. Bruckner ocupa una posició especialment destacada des de l'època de Ferdinand Löwe i aquesta tradició fou continuada per Hausegger, Jochum, Kempe, Celibidache, Maazel i Guérguiev. L'orquestra ha participat tant en la recuperació de versions originals de les simfonies de Bruckner com en nombrosos cicles integrals dedicats al compositor.
Mahler constitueix l'altre gran eix històric del conjunt. A més de les estrenes de les simfonies núm. 4 i 8 i de Das Lied von der Erde, la seva música ha continuat apareixent regularment en la programació de l'orquestra. En el 125è aniversari de la formació, per exemple, l'orquestra interpretà en gira les tres obres de Mahler que havia estrenat mundialment.
L'orquestra ha mantingut alhora una presència constant de música dels segles XX i XXI. Hans Rosbaud es distingí especialment per la seva defensa de la música moderna després de 1945, mentre que en les darreres dècades la programació ha combinat el repertori simfònic tradicional amb obres contemporànies i nous formats de concert.
Enregistraments