Regio VI Alta Semita era la sisena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació Alta Semita, generalitzada posteriorment, procedia de la via del mateix nom, que recorria la carena del Quirinal en direcció nord-est fins a la Porta Collina. La regió comprenia també el Viminal, la vall situada entre el Quirinal i el Pincio i el vessant inferior d'aquest darrer turó.
Situació i límits La Regio VI ocupava principalment el Quirinal i s'estenia també pel Viminal i pels sectors situats entre el Quirinal i el Pincio. Al sud i al sud-oest limitava amb la Regio IV.
En la divisió augustana, la regió comprenia el Quirinal des dels fòrums imperials fins a la muralla serviana, entre la Porta Viminalis i la Porta Collina. Cap a l'oest s'estenia prou per incloure els Horti Sallustiani i, cap al nord, ultrapassava la línia on posteriorment es construí la Muralla Aureliana.
Al segle IV, després que els Castra Praetoria quedessin incorporats al perímetre urbà, el límit de la regió coincidia amb la Muralla Aureliana des de la Porta Salaria al voltant del campament. Des d'un punt situat una mica a l'oest de la Porta Pinciana, el límit continuava gairebé en línia recta cap al Fòrum de Trajà.
Història i evolució urbana miniatura|300px|Restes dels Horti Sallustiani
El Quirinal, nucli principal de la Regio VI, tingué des d'època republicana un marcat caràcter residencial aristocràtic, que es mantingué durant l'època imperial. Les fonts documenten en aquest sector residències vinculades a personatges i famílies destacades de Roma, entre els quals Tit Pomponi Àtic, la gens Flàvia i els Claudis.
La regió comprenia també importants àrees suburbanes i de jardins. Entre aquestes destacaven els Horti Sallustiani. Amb la construcció de la Muralla Aureliana al segle III, els límits de la Regio VI s'ampliaren i incorporaren espais que anteriorment havien quedat fora del perímetre urbà, entre els quals els mateixos Horti Sallustiani i els Castra Praetoria.
Vici Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana atribueixen disset vici a la Regio VI.
Entre els vici documentats al sector del Quirinal hi havia el vicus Longus, que recorria la vall entre el Quirinal i el Viminal i s'unia a l’Alta Semita prop de la Porta Collina. El vicus Portae Collinae constituïa una continuació de l’Alta Semita cap al sector de la porta.
Vies i sectors urbans miniatura|300px|Via del Quirinale, que segueix aproximadament una part del traçat de l’Alta Semita
L'eix principal de la Regio VI era l’Alta Semita, que recorria la carena del Quirinal en direcció nord-est fins a la Porta Collina. El seu traçat correspon aproximadament a les actuals Via del Quirinale i Via XX Settembre.
Altres vies importants estructuraven els vessants i les valls del sector. La Via Salaria Vetus recorria la vall situada a l'oest del Quirinal, mentre que el vicus Longus travessava la vall entre el Quirinal i el Viminal i s'unia a l’Alta Semita prop de la Porta Collina.
El vicus Portae Collinae constituïa la continuació de l’Alta Semita cap al sector de la porta, mentre que altres vies menors, com el vicus Iusteianus i el clivus Mamurri, connectaven l'eix principal amb els vessants del Quirinal.
Monuments i equipaments miniatura|300px|Restes de les Termes de Dioclecià
Entre els grans complexos monumentals de la Regio VI destacaven les Termes de Dioclecià, construïdes entre els anys 298 i 306 en un ampli sector situat entre el Viminal i el Quirinal. El conjunt ocupava unes tretze hectàrees i podia acollir fins a 3.000 persones, fet que el convertia en un dels complexos termals més grans de la Roma imperial.
Al Quirinal es concentraven també diversos santuaris i grans complexos públics. Entre els temples documentats hi havia els dedicats a Quirí i a Salus, així com el gran temple de Serapis, construït per Caracal·la l'any 217.
En època de Constantí es construïren també al Quirinal les Termes de Constantí.
Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio VI evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. Inicialment hi havia quatre vicomagistri per vicus, mentre que els catàlegs regionaris tardans en registren quaranta-vuit per regio, independentment del nombre de vici.
La Notitia atribueix a la Regio VI disset vici i disset aediculae, així com quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores. També hi registra 3.403 insulae, 146 domus, 18 horrea, 75 balnea, 73 lacus i 16 pistrina. El perímetre de la regió hi és indicat en 15.700 peus romans.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta