El pas de la Bernina (en romanx: Pass dal Bernina; en llombard: Pass del Bernina) és un coll d'alta muntanya de 2.235 metres d'altitudLage & Höhe des Passes gemäss SwissTopo al massís de la Bernina dels Alps, al cantó dels Grisons, a l'est de Suïssa. Connecta la ciutat turística de St. Moritz, a la vall de l'Engiadina, de llengua romanxa, amb la Val Poschiavo, de llengua llombarda, que acaba a la ciutat italiana de Tirano, a Valtellina. El coll es troba a pocs quilòmetres a l'est de la Piz Bernina i al sud de la Val Minor.
El pas de Bernina està travessat tant per la carretera principal 29 com per la línia ferroviària de Bernina, amb un popular tren turístic, el Bernina Express, que funciona tot l'any entre Coira i Tiràn. El tren creua el pas a l'oest de la carretera a una altitud lleugerament inferior de 2.253 metres.
Al coll s'hi troben el llac Bianco, el Lej Nair i el Lej Pitschen.Lej Nair auf ETHorama cap|miniatura|200x200px|Perfil de la carretera del pas de Bernina, de Samedan a Poschiavo
Història esquerra|miniatura|L'hospici Bernina poc després de l'obertura el 1865, amb el llac Bianco, el Lej Nair, el Lej Pitschen i la glacera de Cambrena. Gravat de Heinrich Müller. El pas va ser una important ruta comercial a través dels Alps durant l'Edat Mitjana. El 1410 diverses comunitats al nord i al sud del pas van acordar treballar juntes per mantenir el camí. El 1512, les Tres Lligues i els seus aliats suïssos van envair la regió de Valtellina a través del pas de Bernina. És d'aquesta època que es conserven les primeres descripcions per escrit del pas, que diuen que cobria unes de Poschiavo a Pontresina.
La construcció de la carretera va començar el 1842. El cap dels enginyers va ser Rudolf Albertini (1821–1896) de Zuoz. L'obra es va acabar el 1865 i es va construir un hostal al cim. Des de llavors, la carretera s'ha eixamplat diverses vegades. Des del 1965 ha estat oberta tot l'any, tot i que hi ha neu durant 8 mesos.
Referències
Categoria:Colls dels Alps Categoria:Colls de Suïssa Categoria:Cantó dels Grisons