miniatura|Bai sema a Wat Mahathat, Parc històric de Sukhothai miniatura|Un luk nimit al costat de les tombes esperant la cerimònia d'enterrament miniatura|Un luk nimit en un pou obert Els bai sema (en tai: ใบเสมา) són fites que delimiten l'àrea sagrada d'una sala d'ordenació budista dins d'un temple tailandés (wat); també s'anomenen sema hin ().
Història El Vinaya Pitaka estableix que la Baddhasima (l'àrea en què els monjos realitzen el Samgharama, o cerimònies sagrades budistes) hauria de tenir capacitat per a 21 monjos asseguts, amb un espai de la longitud d'un avantbraç entre cada monjo. L'àrea tampoc no hauria pas de superar els tres yojana, o uns 48 metres.
Col·locació del bai sema Abans de començar a treballar en una nova phra ubosot, es caven nou forats. Vuit als punts cardinals, el nové a sota, en què es col·locarà l'estàtua principal de Buda. Luk nimit (en tai: ลูกนิมิต), pedres redones de la mida d'una bala de canó, es fiquen en aquests forats durant una cerimònia religiosa. Tot seguit, es posen vuit pedres sema sobre el luk nimit situat als punts cardinals. Un bai sema doble (o fins i tot triple) significa que el phra ubosot ha estat reconstruït o consagrat per al seu ús per més d'un orde monàstic, o que el temple té una connexió reial (foto 1 de Galeria).
Descripció del bai sema Les paraules tailandeses bai sema signifiquen 'fulles de sema', per la forma de les pedres planes de sema, que és una mica semblant a la forma de les fulles de l'arbre Bodhi, l'arbre davall el qual Buda va arribar a la il·luminació (foto 1).
Les parts d'un bai sema es descriuen a Tailàndia com a parts del cos: coll, muscles, pit, malucs i ventre. Durant el Regne d'Ayutthaya i la posterior època de Rattanakosin, el bai sema a vegades es decorava amb ulls (foto 2) i corones principesques (foto 3). L'Orde Thammayut, fundat pel príncep Mongkut (més tard rei Rama IV) el 1833, va desenvolupar una forma tridimensional de bai sema (foto 4).
Posteritat Els bai sema del període Dvaravati, situats al Parc històric de Phu Phra Bat, s'han classificat com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del juliol del 2024.
Galeria
Vegeu també Cetiya Vihara Kyaung Wat
Referències
Categoria:Art budista Categoria:Arquitectura religiosa Categoria:Cultura de Tailàndia