Peter Jonathan Hitchens (nascut el 28 d'octubre de 1951 a Sliema, Malta) és un escriptor i periodista conservador britànic. La major part de la seva carrera periodística va transcorre en el Daily Express, que va deixar el 2001; actualment escriu per al Mail on Sunday. És un conservador burkeà. Va ser germà de l'escriptor Christopher Hitchens.
Vida personal Peter Hitchens va estudiar a The Leys School, l'Oxford College of Further Education i la Universitat de York. Es va casar amb Eve Ross el 1983; tenen tres fills. Tot i ser educat en la fe anglicana, Hitchens va descobrir poc després de casar-se que la seva mare, que es va suïcidar quan ell tenia poc més de vint anys, era en part d'ascendència jueva. Tot i això, Hitchens segueix sent membre confirmat i comulgant de l'Església d'Anglaterra.
Es va casar amb Eve Ross, filla del periodista David Ross, el 1983. Tenen una filla i dos fills: el seu fill gran, Dan, és assistent editorial del Catholic Herald, una revista catòlica de Londres.
El germà gran de Hitchens, Christopher Hitchens, també va ser un periodista, escriptor i crític destacat, així com un notable crític de la religió. Christopher va afirmar: "La diferència real entre Peter i jo és la creença en el sobrenatural. Jo sóc materialista i ell atribueix la seva existència a un pla diví. Jo no puc suportar els que creuen en Déu, invoquen la divinitat o són persones de fe."
Tots dos germans van estar enemistats durant diversos anys després d'un article de 2001 a The Spectator en què Peter afirmava que el seu germà havia dit que "no li importava si l'Exèrcit Roig bevia els seus cavalls a Hendon", cosa que, segons Christopher, va ser utilitzada per "la premsa reaccionària dels EUA" per suggerir que era un "simpatitzant comunista". Tot i això, després del naixement del tercer fill de Peter, Christopher va expressar el seu desig de reconciliar-se i conèixer el seu nou nebot. Poc després, tots dos germans van fer diverses entrevistes junts, declarant que havien resolt les seves diferències personals.
Carrera periodística Hitchens va ser reporter del Daily Express durant 24 anys, especialitzant-se primer en educació i després en assumptes industrials i sindicals, abans de convertir-se en subdirector polític. Després va deixar Westminster per cobrir assumptes diplomàtics i de defensa, just quan va començar l'era de Mijaíl Gorbatxov. Va informar sobre la caiguda dels règims comunistes en diversos països del Pacte de Varsòvia. Això el va portar a convertir-se en el corresponsal del seu diari a Moscou durant els últims estertors de l'era comunista, el 1990 i 1991.
Després d'un període com a reporter a l'estranger sense base fixa, va passar a ser corresponsal del Daily Express a Washington, tornant a Londres el 1995 per treballar com a comentarista i, finalment, columnista fix. Va seguir adoptant una línia bel·ligerantament crítica en aquest paper tot i el canvi editorial dràstic de 1997, quan el diari va començar a donar un suport entusiasta al Partit Laborista de Tony Blair, després de la seva adquisició pel grup MAI. No obstant això, el 2001, després de la compra del Express per Richard Desmond, Hitchens es va acomiadar per incorporar-se al Mail on Sunday, donant com a motiu el seu rebuig a la pornografia i el conflicte d'interessos resultant. Actualment té una columna al Mail on Sunday, per al qual també fa reportatges esporàdics, entre ells des de l'Iraq, la Xina, l'Índia i els EUA.
Apareix ocasionalment com a convidat en programes de mitjans britànics, gairebé sempre en debat amb persones d'esquerres, tot i que recentment ha presentat els seus propis documentals al Channel 4 i BBC Four. Actualment no té programa propi, tot i que ha estat copresentador d'un programa a Talk Radio amb algunes personalitats d'esquerres. Afirma que el director de l'emissora li va oferir l'oportunitat de presentar el programa en solitari, però que ell va preferir, i va aconsellar, un programa dual amb un presentador d'esquerres, ja que, en la seva opinió, aquesta seria la millor manera de garantir un programa imparcial.
Carrera política Hitchens és un antic marxista que va ser membre durant alguns anys del partit International Socialists de 1970 a 1975, i posteriorment del Partit Laborista britànic de 1979 a 1983. Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de York de 1970 a 1973. Refusa la veracitat d'una anècdota segons la qual, en arribar tard a una classe, va justificar el seu retard dient que havia estat "massa ocupat començant la revolució"; segons ell, gairebé mai es veia per classe.
Es va afiliar al Partit Conservador britànic el 1997 amb la creença que representava la resistència democràtica al Nou Laborisme, però aviat va concloure que els conservadors no sabien a què s'enfrontaven i mai serien capaços de fer front al Nou Laborisme ni de derrotar-lo; va deixar el Partit Conservador el 2003. Ara no pertany a cap partit i creu que no podrà crear-se'n cap amb autèntiques possibilitats fins que els conservadors es divideixin i desapareguin.
Va competir amb Michael Portillo per la nominació com a candidat del Partit Conservador per l'acta de diputat pel districte de Kensington i Chelsea el 1999. Alguns crítics han afirmat que el seu fracàs en aquest esforç explica gran part de la seva antipatía pel Partit Conservador, acusació que Hitchens rebutja argumentant que mai va esperar ser elegit i es va presentar només per criticar a Portillo i el seu pla de "modernitzar" el Partit.
Ideologia política Es pot dir que Hitchens té una perspectiva conservadora tradicional sobre la majoria dels temes, però difereix d'altres conservadors en qüestions com la introducció de targetes d'identitat al Regne Unit, adduint que no s'ha de sacrificar la llibertat en nom de la seguretat. També s'ha oposat a les guerres de Kosovo i l'Iraq, i defensa la nacionalització dels ferrocarrils. Hitchens ha afirmat que l'abús del llenguatge políticament correcte només pot ser derrotat per aquells que reconeixen que té certs mèrits com a forma de bona educació. També opina que els conservadors han de oposar-se a l'ús de termes abusius, com la paraula "nigger" (terme pejoratiu per referir-se a una persona de raça negra), amb la mateixa fermesa que l'esquerra, que, segons ell, no ha de gaudir del monopoli de la bona educació.
Sobre llibertat, seguretat i delinqüència miniatura|En un debate sobre Europa oriental en Sidney Sussex College, Cambridge, Inglaterra en 2015 Hitchens defensa una societat governada per la consciència i l'imperi de la llei, que considera les millors garanties de la llibertat. Adverteix que el declivi de la consciència i de la moralitat conduirà inexorablement a l’enfortiment de l’Estat. El preocupa especialment l’ús de la “seguretat” com a pretext per diluir i retallar les llibertats individuals. Opina que l’augment de la “seguretat” destrueix la llibertat sense reforçar necessàriament la protecció dels ciutadans, i assenyala que no hi ha cap contradicció a conservar la llibertat i protegir els ciutadans.
Hitchens ha estat molt crític amb el desig del govern britànic d’introduir targetes d’identitat, així com amb la seva aversió al judici amb jurat, el seu intent de centralitzar la policia i la creació d’un cos nacional de policia (l’anomenada Serious Organised Crime Agency, SOCA). Descriu aquests fenòmens com a aspectes del desig governamental de produir una revolució constitucional permanent i irreversible, i els considera un “atac a les llibertats angleses” en general. En les seves columnes periodístiques, Hitchens es va referir al Home Secretary, David Blunkett, com a “Ministre de l’Interior”, sobre la base que aquest títol, que a Anglaterra s’associa amb estats policials, reflectia millor les polítiques opressives de Blunkett que no pas el títol britànic tradicional de Home Secretary.
Hitchens s’oposa a la relaxació de les lleis contra la possessió de drogues il·legals d’ús recreatiu. Afirma que la desaprovació activa del consum de drogues indicada per la llei és un contrapès essencial a la “propaganda a favor de les drogues” de la cultura popular. Considera inútils els intents de combatre el consum de drogues mitjançant la persecució dels traficants si no es castiga també la seva possessió i consum. Respon a l’argument que la “guerra contra les drogues” ha fracassat dient que fa molts anys que no es lliura seriosament aquest combat. Hitchens creu que l'estratègia anomenada “reducció de danys” és derrotista i contraproduent. Va ser un dels primers comentaristes a denunciar que el cànnabis posa en greu perill la salut mental d’alguns dels seus consumidors.
Sobre política exterior Hitchens es va oposar a la guerra de l’Iraq amb l’argument que no defensaria els interessos del Regne Unit ni dels Estats Units, però no s’associa amb les campanyes contra la guerra, i continua sent un ferm defensor de l'Estat d’Israel.
Hitchens va condemnar l’Acord de Belfast de 1998 com una rendició a l'IRA Provisional i una violació de l’imperi de la llei. Considera que la millor estratègia per resoldre els problemes d'Irlanda del Nord hauria estat la seva plena integració al Regne Unit, afirmant que la creació de l’Assemblea d’Irlanda del Nord va ser “un acte d’enorme ximpleria”. Creu que els èxits del govern directe sobre Irlanda del Nord han estat àmpliament subestimats, però accepta que ara Irlanda del Nord és només una part provisional del Regne Unit, transferible a la sobirania irlandesa mitjançant un únic referèndum de resultat irreversible.
Pel que fa a Europa, Hitchens sosté que el Regne Unit hauria de negociar una sortida amistosa de la Unió Europea, les lleis i tradicions de la qual considera incompatibles amb les lleis i llibertats d’Anglaterra i amb la independència nacional del Regne Unit en conjunt. També creu que els interessos de la Unió Europea sovint són diferents dels del Regne Unit, i de vegades oposats. Hitchens també s’oposa a l’autonomia d’Escòcia i Gal·les, considerant-la no com un pas cap a la independència real, sinó com a part d’una estratègia inspirada per la Unió Europea per dissoldre la Gran Bretanya en petits estats i regions com a fase prèvia a la seva absorció per un estat europeu. El mateix raonament el porta a oposar-se a la divisió d’Anglaterra en regions.
Sobre moralitat, cultura i religió Hitchens deplora el que considera el declivi de la fe religiosa i els atacs constants de l’Estat a la institució del matrimoni. Considera com a tals atacs la introducció del divorci de mutu acord, l’eliminació de drets anteriorment exclusius del matrimoni —amb la consegüent pèrdua de respecte envers aquest—, l’abolició del diumenge cristià i la creixent pressió econòmica i cultural sobre mares i esposes perquè treballin fora de casa. Considera que sense fe i sense famílies fortes, s’atrofia el desenvolupament de la consciència, es redueix la qualitat de la vida privada i s’alimenta el poder de l’Estat.
Opina que moltes de les mesures que van crear la “societat permissiva” van ser errònies o excessives i han de ser reconsiderades, i creu que les relacions homosexuals no haurien de rebre la paritat legal amb el matrimoni heterosexual. Tanmateix, Hitchens manté que no té res en contra de les persones homosexuals, i rebutja el terme homofòbia en aquest context com un epítet que s’està utilitzant cada vegada més per impedir el debat legítim sobre la política social.
Hitchens s’oposa a l’adopció obligatòria del sistema mètric en substitució del sistema britànic de pesos i mesures, que considera més estètic i pràctic, arrelat en l’experiència i part important de la llengua anglesa. És anglicà i defensa l’ús del Llibre d’Oració Comuna de 1662 de l’Església Anglicana i de la Bíblia del rei Jaume (també anomenada versió Autoritzada), no només perquè són belles i dignes de conservació, sinó també perquè les considera bases indispensables de la “robusta combinació d’Escriptura, tradició i raó” que constitueix l’anglicanisme.
Sobre l’ensenyament