En gramàtica, un nom deverbal, substantiu deverbalSegons Optimot: adj. [FL] En ling., que deriva directament d'un verb. Un nom deverbal. o postverbalEnciclopèdia Catalana designa aquell nom que prové d'un verb, i al qual s'ha retirat la desinència per produir-ne una derivació emprant d'altres sufixos. Generalment es pot considerar una derivació regressiva. Depenent de la tradició de cada àmbit lingüístic aquest terme és més restrictiu o menys.
Categories Marcos Marín (1980, 190-191) els anomena «abstractes de fenomen». Segons la seva classificació, són anàlegs als «abstractes de qualitat», corresponents als deadjectivals, i els «abstractes de qualitat».
La investigadora Elisabet Solé Solé en cita uns quants exemples: maquillatge, tiratge, correspondència, acompanyament, canalització o cridadissa. Així doncs, algunes de les seves formes més destacades són els acabaments en:
-(d)issa -(d)era -ment(a) -ció -atge -(d)ura
Els dos primers formen substantius que indiquen una acció intensa o insistent.
Alguns subtipus de nom específicament deverbals que el Termcat accepta són aquests:
Noms d'acció: designa l'acció a què es refereix el verb de què deriva. Per exemple, pesca o edició, referits al resultat dels verbs pescar i editar. Noms d'efecte: designa l'efecte o el resultat de l'acció expressada pel verb dels quals deriven. Noms d'esdeveniment: designa una acció o un procés, com ara celebració, escalfament, naixement, pujada o votació. Tanmateix, no tots els d'esdeveniment són deverbals. Accident, col·loqui, festa, guerra o vaga tindrien un altre origen.
Perífrasis i redundàncies En ocasions, en català es creen verbs redundants a causa del declivi de motivació derivativa de la base respecte del verb original. Elisenda Bernal i M. Teresa Cabré citen els següents exemples d'aquest procés:
decebre > decepció > decepcionar reflectir > reflex > reflectir col·lidir > col·lisió > col·lisionar explotar > explosió > explosionar dirigir > direcció > direccionar oferir > oferta > ofertar tensar > tensió > tensionarElisenda Bernal i M. Teresa Cabré, La neologia per conversió sintàctiva i per lexicalització, Institut d'Estudis Catalans. Article online
D'altra banda, existeixen construccions perifràstiques introduïdes per noms deverbals que poden ser igualment redundants. En aquests casos, sol considerar-se preferible emprar la forma verbal semànticament plena. Per exemple: distribuir en lloc de la més redundant realitzar la distribució.Llibre d'estil de la Universitat de Barcelona
Referències
Vegeu també Substantiu verbal Verb denominal
Categoria:Gramàtica Categoria:Lexicologia