Canti di prigionia (Cançons d'empresonament) és una composició per a cor, dos pianos, dues arpes i percussió del compositor italià Luigi Dallapiccola. La va compondre entre 1938 i 1941 i es va estrenar l'11 de desembre de 1941 al Teatro delle Arti de Roma.
Dallapiccola va establir tres textos d'empresonament: una pregària de Maria Stuart, un extracte del llibre tercer de La consolació de la filosofia de Boeci i la meditació inacabada de Savonarola sobre el salm La meva esperança és en tu, oh Senyor. Composta entre 1938 i 1941, la primera cançó es va estrenar a la Ràdio de Brussel·les el 1940, setmanes abans de la invasió nazi de Bèlgica. El mateix Dallapiccola va escriure que l'obra era una resposta al discurs de Benito Mussolini que introduïa les lleis racials a Itàlia: Hauria volgut protestar, però no era tan ingenu com per ignorar que, en un règim totalitari, l’individu és impotent. Només a través de la música podia expressar la meva indignació.Citat per Francesco Lombardi (trans. Gwyn Morris), notes a Il Prigioniero/Canti di prigionia, Sony Classical SK 68 323
Dallapiccola desenvolupà el material (i algunes de les idees musicals) a la seva òpera de 1948 Il prigioniero, on explora més a fons les idees de presó personal i ideològica. Canti di liberazione seguí el 1955.
Moviments "Preghiera di Maria Stuarda" (Oració de Maria Stuart) "Invocazione di Boezio" (Invocació de Boeci) "Congedo di Girolamo Savonarola" (Comiat de Girolamo Savonarola)
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1941 Categoria:Música coral