L'afer del verí (en francès affaire des poisons) va ser un escàndol entre 1675 i 1682 al voltant d'una sèrie d'assassinats a França durant el regnat de Lluís XIV, també incloïa avortaments (= anomenats "infanticidi"), sospitats i/o condemnats per ells. Fins avui encara no és clar quina part de les denúncies es basaven en fets i quant en invents.

Prehistòria La sèrie de judicis va començar el 1675 quan Marie-Madeleine de Brinvilliers i el seu amant, el capità Godin de Sainte-Croix, van enverinar el seu pare i van fer assassinar els seus germans. La seva germana va sobreviure a un atac. De Brinvilliers va ser decapitat amb l'espasa i després el seu cos va ser cremat a la foguera. L’affaire des poisons. Justizministerium (Frankreich), 16. Juli 2024, abgerufen am 8. Dezember 2025 (französisch). Com a part de la investigació, hi va haver molts rumors sobre més morts misterioses.

El seu judici va cridar l'atenció sobre altres morts misterioses que van implicar persones destacades. Fins i tot nombroses persones de la cort reial de Versalles, de l'alta noblesa i de l'entorn immediat del rei van ser atrets a l'afer. Una sospita especialment fatal va caure finalment sobre l'amant reial Madame de Montespan, que, entre altres coses, es diu que va expulsar els seus rivals en el cor del rei amb l'ajuda de pocions d'amor i misses negres.

Finalment, Lluís XIV va crear una comissió que era coneguda com la Chambre ardente (francès: cambra brillant) perquè els seus judicis tenien lloc en una habitació coberta de negre il·luminada per espelmes, i va encarregar al prefecte de policia de París La Reynie que exposés tot el cercle satànic.

Les investigacions La policia va investigar una sèrie d'endevins i alquimistes que eren sospitats no només de conduir sessions d'endevinació i espiritistes, sinó també de vendre afrodisíacs i "pols d'herència" (és a dir, verí). Els seus clients volien desfer-se dels seus marits o dels seus rivals a la cort.

El 1677, La Reynie va iniciar investigacions rigoroses a l'anomenada "Cour des Verins". Això va durar fins al 1680. L'afer es va estendre ràpidament cada cop més. Un presumpte aquelarre parisenc de bruixes estava subministrant verí als aristòcrates francesos i alguns membres de la cort francesa ja havien estat assassinats per enverinament. La Reynie va exposar diversos membres del cercle, entre ells nombrosos nobles, un banquer i un advocat, que es trobaven entre els clients de la suposada bruixa i llevadora Catherine Deshayes (també anomenada La Voisin). miniatura|La Voisin Les investigacions també es van dirigir contra el respectat farmacèutic i químic Christophe Glaser, de la farmàcia del qual la marquesa de Brinvilliers i el cavaller Sainte-Croix havien obtingut els ingredients necessaris. Tot i que va ser exonerat, els farmacèutics i farmacèutics de França van ser posteriorment obligats per llei a portar un llibre de verins, en el qual s'havia d'enumerar els noms dels que compraven verins. La Reynie també tenia subministraments de verí amagats en diversos llocs de França. No obstant això, no va poder esbrinar informació sobre altres còmplices.

Per casualitat, un advocat es va assabentar d'una endevina, Marie Bosse, que va presumir que només caldrien tres intoxicacions més per poder jubilar-se. Aleshores l'advocat va avisar la policia. Per tenir alguna cosa contra Marie Bosse, La Reynie li va posar un parany. Un agent que interpretava a una dona que volia desfer-se del seu marit va comprar una ampolla de verí al sospitós. Aleshores, la policia va entrar a la casa i va detenir Marie Bosse, una altra endevina, La Dame Vigoreux (l'antiga amant de dos dels antics marits de Bosse), la seva filla i els seus dos fills.

Els dos endevins van negar totes les acusacions, es van acusar mútuament, però van donar els noms dels còmplices: un home anomenat Vanens, persona de contacte de l'anell de verí, i l'endevina Catherine Monvoisin, coneguda com La Voisin. L'endevina La Filastre va confessar haver sacrificat el seu propi nadó en una missa negra. Un altre "bruixot", l'ocultista Adam Lesage, es va veure obligat a confessar mitjançant la tortura i va denunciar el pare Davot i l'abat Mariette. Es diu que tots dos van dir misses negres sobre els cossos de noies nues a la capella de La Voisin. Es diu que el pare Touret va tenir relacions sexuals amb una noia en públic. L'abat Guibourg també va ser acusat de celebrar misses negres amb dones nues. Sota tortura, va confessar l'assassinat d'un nen a qui li havia tallat la gola i la sang del qual havia recollit en una tassa. El cor i les entranyes es van utilitzar en misses posteriors. La filla de setze anys de La Voisin i un dels tres amants de l'abat van confirmar aquest relat. En una altra missa, Guibourg va barrejar la sang menstrual de Claude de Vin des Œillets, la minyona de la senyora de Montespan, amb el semen de la seva companya i la sang seca dels ratpenats per fer una poció que augmentaria la seva influència sobre el rei. També es va vendre verí a la vídua del difunt president del Parlament francès i al cosí d'un dels jutges del judici.

La cort francesa sota sospita Com que ja hi havia rumors l'any 1670, després de la mort sobtada d'Enricette, la duquessa d'Orleans, que havia estat enverinada pel seu marit, germà del rei, i/o el seu favorit, el cavaller de Lorena,Gilette Ziegler: Der Hof Ludwigs XIV. in Augenzeugenberichten. Rauch, Düsseldorf 1964, S. 77–83. La Reynie va concentrar les seves investigacions a la societat judicial de Versalles.

Primer, la senyora de Poulaillon va ser exposada que havia intentat enverinar el seu vell marit per tal d'apoderar-se de la seva fortuna. Però va notar el perill i va fugir a un monestir. A poc a poc es van acusar sospitosos de rang superior, entre ells el poeta tràgic Jean Racine, que va rebre una pena de presó però no la va complir. La senyora de Lusignan va ser acusada de saltar nua al bosc amb el seu capellà i de fer un mal ús d'un ciri de Pasqua amb finalitats obscenas. miniatura|180px|Olympia Mancini va fugir a Holanda amb els seus fills El 23 de gener de 1680, Olympe Mancini i Marie-Anne Mancini duquessa de Bouillon (ambdues nebodes del cardenal Mazzarino), la marquesa d'Allnye, la marquesa de Polignac, el comte de Clermont, la duquessa d'Angoulême, la princesa de Tingry, la marquesa de Roure, el duc de Feuqui i la presó foren detinguts i portats a la presó i els marquesos de Feuqui. Tanmateix, alguns d'ells van aconseguir fugir i abandonar el país.

Atès que les persones detinguts eren d'alt rang i membres del tribunal, calia aportar proves clares. Per tant, La Voisin i els altres es van veure obligats a declarar a través de la tortura espanyola de botes, bastidors i aigua. La Voisin va insistir fins al final que no era una bruixa.

La Reynie estava tan convençut per les confessions que va dir:Tanmateix, les declaracions incriminatòries es van obtenir mitjançant tortura; molts testimonis clau eren de dubtosa reputació, es van contradir o van retirar les seves confessions a la foguera (per exemple, La Filastre). Tanmateix, a les cases dels endevins acusats es van trobar nombroses proves, com ara verins, ninots de cera, espelmes negres i llibres de màgia negra. Per tant, la majoria de la societat francesa creia que la bruixeria estava clarament demostrada, i Lluís XIV es va veure obligat a actuar per evitar la indignació dirigida contra la seva cort.

Fins al dia d'avui no és clar si les misses negres de les quals la policia va tenir coneixement realment havien tingut lloc o si només estaven recopilant informes sensacionals que s'havien inventat, entre altres coses, amb el propòsit de desacreditar personalitats d'alt rang que potser pertanyien a una facció diferent.Philip Jenkins: Satanism and Ritual Abuse. In: James R Lewis (Hrsg.): The Oxford Handbook of New Religious Movements. Oxford University Press, Oxford/New York 2004, S. 224.

Castigar Els càrrecs incloïen bruixeria, assassinat i molt més. Tot i que la majoria de les denúncies mai es van aclarir realment, hi va haver 360 detencions, 218 interrogatoris (alguns d'ells sota tortura) i 110 veredictes durant el transcurs de la investigació. Dos sospitosos van morir sota tortura, 36 van ser executats per l'espasa o a la foguera, quatre van ser enviats a les galeres, 34 van ser exiliats i 30 van ser absolts. El mariscal Montmorency-Bouteville va estar breument detingut el 1680, però després es va convertir en capità de la guàrdia com a home lliure. Altres, com l'abat Guibourg, van ser incloses en aïllament en calabossos.

El 22 de febrer de 1680, La Voisin, Marie Bosse i La Vigoreux van ser condemnats a mort a la foguera. El fill de Marie Bosse, François, va ser condemnat a mort a la forca. Madame de Poulaillon fou enviada a l'exili.

Marquesa de Montespan miniatura|170px|Madame de Montespan La Chambre Ardente va cessar oficialment el seu treball l'agost de 1680, després del qual el prefecte La Reynie va comentar: "L'abast dels seus crims els protegeix".Ulrich Karl Dreikandt (Hg.) und Otto Schüngel: Schwarze Messen. Dichtungen und Dokumente Zürich 1972. Dtv, 1975 No obstant això, La Reynie havia estat encarregat d'investigar les declaracions sobre Madame de Montespan en secret, ja que el nom de la seva cambrera, Claude des Œillets, apareixia sovint a les declaracions de la Chambre Ardente.

Només ara Lluís XIV es va adonar per què es va despertar amb mal de cap l'endemà al matí després de cada vespre amb el seu amant. Deu haver consumit grans quantitats de verí al llarg dels anys. També es va afirmar que després de ser presentada a La Voisin i al convent de l'abat Guibourg, la Montespan va participar en diverses cerimònies per tal de mantenir el seu estatus especial com a favorit del rei.

Suposadament, durant aquestes cerimònies, la senyora de Montespan va ser posada nua en un altar mentre les seves peticions de favor del rei es transmetien al déu cristià i als déus de l'inframón. Fins i tot es diu que va permetre a Guibourg introduir un host a la seva vagina i després tenir relacions sexuals amb ella mentre ell pregava.

Fins i tot se sospitava que la marquesa de Montespan era responsable de la mort sobtada de la posterior mestressa del rei, Angélique de Fontanges. Diversos còmplices de Voisin, la seva pròpia filla, el criat Romani, el seu padrí Bertrand i Filastre, van declarar que els Fontanges havien de ser enverinats amb teles i guants;Gilette Ziegler: Der Hof Ludwigs XIV. in Augenzeugenberichten. Rauch, Düsseldorf 1964, S. 180, 183, 187. i que Romani havia intentat entrar a casa dels Fontanges disfressat de comerciant de teixits.Gilette Ziegler: Der Hof Ludwigs XIV. in Augenzeugenberichten. Rauch, Düsseldorf 1964, S. 187. Tanmateix, investigacions més recents van revelar que la duquessa de Fontanges va morir de pleuresia.

La Reynie va passar dos anys recopilant proves contra Madame de Montespan. Però la senyora de Maintenon, el ministre Colbert i el marquès de Louvois van ajudar a tapar l'afer, ja que Montespan era la mare dels fills legítims del rei i hauria estat una vergonya per a Lluís si s'hagués descobert que havia estat seduït per les pocions d'amor. Tanmateix, la senyora de Montespan havia perdut irremeiablement el favor del rei.

També es va aconsellar a La Reynie que aturés les seves investigacions posteriors perquè es temia que encara més membres de l'alta noblesa poguessin estar involucrats en un escàndol a prop del rei.

Seguiu L'afer del verí va acabar amb una execució definitiva el juliol de 1683. Uns dies més tard, el rei va aprovar una llei que regulava el comerç de substàncies tòxiques. Lluís XIV va prohibir la adivinació a tota França.

La bruixeria va ser declarada engany i imaginació amb un decret el 1682, proclamant així el final de la bogeria de les bruixes a França.

Referències

Bibliografia Maximilian Jacta (alias Erich Schwinge): Berühmte Strafprozesse. Sonderausgabe. Orbis-Verlag, München 2001, ISBN 3-572-01242-2.