L’orgue de la capella de la Misericòrdia (Palma, Mallorca) és un instrument històric que va acompanyar les celebracions religioses de la capella durant més d’un segle. Aquest instrument històric, originalment procedent del Convent del Carme, va constituir l'eix sonor de les celebracions religioses de la comunitat de la Misericòrdia durant més d'un segle, testimoniatge de la importància que l'orgue tenia en la vida litúrgica i espiritual de Mallorca. Malgrat les successives remodelacions i intervencions a què va ser sotmès al llarg del temps, les quals reflecteixen els canvis estètics i funcionals que experimentà l'organística europea, l'instrument ha caigut actualment en l'oblit, trobant-se en una ubicació desconeguda. L’instrument constitueix un exemple de la pràctica organística i de la música litúrgica en capelles del segle XIX i inicis del XX.
Història i característiques La Capella de la Misericòrdia, construïda entre 1831 i 1836, va comptar amb un orgue durant més d'un segle. El 1837, l'orgue del Convent del Carme fou traslladat a la recentment construïda Capella de la Misericòrdia. L'escassa documentació sobre aquests anys impedeix caracteritzar l'instrument, però probablement fou l'orgue del cor del Convent del Carme, perquè es té constància que l'orgue major era de dimensions més grans. Quan la capella fou destinada a sala d’exposicions, Pere Reynés va desmuntar l'orgue i actualment es desconeix la seva localització.
Cal destacar la figura d'Antoni Puig, qui exercí com a organista de l'església dels Socors i de l'Oratori de la Misericòrdia. A més de les seves funcions d'intèrpret, era també el director de la banda de música d'aquest establiment.
Posterior a la defunció de Puig, l'orgue fou objecte d'una remodelació. Es desconeixen les dates exactes d'aquesta intervenció, però s'atribueix als Cardell. Les modificacions realitzades inclogueren la substitució del teclat original per un teclat de piano situat a un costat del moble i la construcció d'un secret nou per ampliar l'extensió del teclat, eliminant els tubs de façana de l'instrument. La reforma va quedar inacabada.
L'orgue es localitzava a l'esquerra del fons del cor, orientat vers la nau principal. El teclat es trobava al costat dret de l'instrument i s'accionava mitjançant una mecànica d'escaires. Comptava amb 54 notes, de les quals tan sols 45 es trobaven en funcionament actiu. El secret disposava de 45 canals, seguia l'ordre cromàtic i tenia lloc per quatre jocs més. El registre constava de cinc jocs: flautat, octava, quinzena, ple II/III i ple III.
Bibliografia MULET, REYNÉS, Antoni, Arnau (2001) «Orgues de Mallorca», ed. J.J de Olañeta. Barcelona. ISBN 84-9716-018-5.
Categoria:Orgues de Palma