La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024, batejada com «El Sena Olímpic», va tenir lloc el vespre del 26 de juliol de 2024 al riu Sena, a París, amb les cerimònies protocol·làries al peu de la torre Eiffel i als jardins del Trocadéro.

Aquesta cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 destaca de les anteriors per desenvolupar-se a l'exterior d'un estadi, la primera a la història dels Jocs Olímpics, amb l'espectacle localitzat principalment a la vora del Sena. L'espectacle s'estructurava en dotze quadres temàtics que presentaven el saber fer i els èxits culturals de França (art, moda, cinema, dansa, música) i alguns episodis de la seva història.

A França, la cerimònia, retransmesa a France 2, va reunir d'espectadors (83,1% quota de mercat). Es tracta d'un rècord d'audiència per al canal de servei públic i la segona millor audiència de la història de la televisió francesa, després de la final de la Copa Mundial de la FIFA 2022.

Aquest marc d'execució únic va permetre un nombre excepcional d'espectadors per a una cerimònia d'obertura, que va estar acompanyada d'una pluja torrencial. L'espectacle va comptar amb la presència de nombroses llegendes de l'esport i les actuacions de celebritats internacionals de la indústria musical, com Lady Gaga i Céline Dion.

Preparatius Tot i que durant la fase de candidatura, l'Estadi de França era l'indret previst d'una manera força clàssica per celebrar-hi les cerimònies, el 13 de desembre de 2021, el comitè organitzador de París 2024, va anunciar que l'obertura dels Jocs Olímpics de París seria el 26 de juliol en forma de desfilada de vaixells pel Sena. El lema de París és Fluctuat nec mergitur ("Agitada per les onades, però no s'enfonsa"), que evoca la idea de vitalitat, força, perpetuïtat d'aquesta ciutat. miniatura|Grades instal·lades davant del Museu d'Orsay. El setembre de 2022, el comitè organitzador va nomenar el director teatral Thomas Jolly. com a director artístic de les quatre cerimònies (obertura i clausura dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics).Paris 2024 / cérémonie d'ouverture - Thomas Jolly, le choix de "l'audace" pour Tony Estanguet. El seu equip el formen l'historiador Patrick Boucheron,. la guionista Fanny Herrero,. el dramaturg Damien Gabriac i l'escriptora Leïla Slimani. Aquest treball de construcció inclou les localitzacions de vaixells i de tallers d'escriptura conjunta. Thomas Jolly justifica aquest càsting per la necessitat de trobar talents "complementaris". Patrick Boucheron cita com a inspiració la desfilada de Jean-Paul Goude durant el bicentenari de la Revolució i admet haver imaginat el «contrari d'una història viril, heroica i providencial»..

El matí del 17 de juliol de 2023 s'organitza un assaig amb una quarantena d'embarcacions (en comparació dels previstos per al 2024, entre elles 91 per a esportistes, complementades per una reserva de ) entre els ponts d'Austerlitz i Jena. S'organitzà una segona passada amb una prova remolcant un vaixell avariat. El trànsit fluvial es distribueix en tres carrils: un per a les comitives d'esportistes, un per als mitjans de comunicació i un per a l'assistència i seguretat.

El , amb motiu de l'arribada de la flama olímpica a Marsella, Victor Le Masne va ser seleccionat com a director musical de les cerimònies i compositor del tema musical oficial dels Jocs.. El 24 de juny, Daphné Bürki va ser nomenada directora d'estilisme i vestuari de les quatre cerimònies de París 2024.. Al costat de Thomas Jolly, Maud Le Pladec és la coreògrafa i directora de dansa de les diferents cerimònies, inclosa la inauguració, per dirigir els aproximadament 3.500 ballarins que van actuar als molls, ponts i marges de París, amb l'ambició d'«integrar totes les cultures de la dansa».

A partir del 20 de juliol, alguns dels vaixells de la desfilada s'amarren entre el pont Nelson Mandela a Ivry-sur-Seine i el pont Charles-de-Gaulle, al districte 13 de París. La navegació s'interromp en aquesta part del Sena fins al 27 de juliol a les 11 h.Cérémonie d'ouverture des jeux olympiques sur www.interieur.gouv.fr, consulté le 26 juillet 2024 Els vols sobre la ciutat, així com l'enlairament i l'aterratge d'avions a la conca de París, i en una zona al seu voltant, restà prohibit durant tota la cerimònia.. miniatura|Grades d'espectadors davant del museu de la Legió d'Honor . L'endemà de la cerimònia, Thomas Jolly va declarar al diari Le Monde que l'objectiu de la seva posada en escena era destacar «idees republicanes, inclusió, bonhomia, generositat i solidaritat». Així, el director va afirmar que la cerimònia que havia organitzat també tenia una dimensió política. Patrick Boucheron, quei rebutja l'etiqueta d'«assessor històric», preferint la d'«autor», també assumeix que “[se'n va apartar] dels tòpics i [han] mirat com es treballava" i assegura que no «esborrem res de la nostra història. Al contrari, hem augmentat, hem afegit».

El Servei Olímpic de Radio-televisió (OBS) desplegà més d'un centenar de sistemes de càmeres, així com vuit drons, tres helicòpters i quatre vaixells estabilitzats i equipats a mida.

La cerimònia Recorregut La desfilada de les delegacions durant la cerimònia d'inauguració va tenir lloc en barcasses que baixen pel Sena cap als jardins del Trocadéro. Prop de 10.500 atletes representant 206 delegacions internacionals es van embarcar en 160 vaixells..

El recorregut de sis quilòmetres va ser escollit per la seva riquesa arquitectònica il·lustrada per nombrosos monuments parisencs. La cerimònia va començar a les 19h 30 (hora local) al pont d'Austerlitz, on es realitzava l'embarcament.{ "type": "FeatureCollection", "features": [ { "type": "Feature", "properties": {}, "geometry": { "type": "LineString", "coordinates": [ [ 2.365961, 48.84487 ], [ 2.359826, 48.849223 ], [ 2.353316, 48.851345 ], [ 2.352314, 48.85442 ] ] } }, { "type": "Feature", "properties": {}, "geometry": { "type": "LineString", "coordinates": [ [ 2.352302, 48.854477 ], [ 2.349057, 48.855897 ], [ 2.337474, 48.858663 ], [ 2.317925, 48.863698 ], [ 2.298764, 48.863155 ], [ 2.294258, 48.861658 ], [ 2.292037, 48.859844 ] ] } }, { "type": "Feature", "properties": {}, "geometry": { "type": "Point", "coordinates": [ 2.365957, 48.845054 ] } }, { "type": "Feature", "properties": {}, "geometry": { "type": "Point", "coordinates": [ 2.365961, 48.844889 ] } }, { "type": "Feature", "properties": {}, "geometry": { "type": "Point", "coordinates": [ 2.291901, 48.859678 ]

] } El recorregut va passar per més de vuit ponts i passarel·les, inclòs el pont Alexandre III, abans d'arribar al Pont de Jena, davant la Torre Eiffel. El recorregut de la cerimònia va transcórrer entre l'Île de la Cité i l'Île Saint-Louis, permetent una visió impressionant de diferents punts emblemàtics de la capital. La ruta destaca pels nombrosos monuments a la vora del Sena.

Precedit per un concert de cançons a càrrec de Slimane i Lara Fabian, amb el suport d'una orquestra simfònica davant la Basílica de Saint-Denis, el programa de la cerimònia d'obertura dels Jocs va estar dividit en onze capítols temàtics: TítolHoraris (CEST : UTC+02:00)1Introducció19:30–19:452Encantat19:45–20:003Sincronització20:10-20:204Llibertat, igualtat, fraternitat20:20–21:005Sororitat21:00–21:056Esportivitat21:05–21:257Festivitat21:25–22:158Obscuritat22:15–22:209Solidaritat22:20–22:3510Solemnitat22:35–23:0511Eternitat (conclusió)23:05–23:30

Introducció La cerimònia començava després d'una seqüència d'humor introductòria, pre-enregistrada, amb l'humorista Jamel Debbouze portant amb orgull la torxa olímpica a un Stade de France que descobreix desert, i sota els seus ulls astorats exclama "Zizou-Crist!", quan apareix davant seu l'exfutbolista i entrenador Zinédine Zidane, qui pren la torxa de les seves mans. El campió del món de futbol s'endinsa en les entranyes de París a bord d'un tren del metro parisenc, que s'avaria abans de sortir de l'estació. Passa la torxa per una finestra del vagó a un trio de nens, representant les tres vegades que París ha acollit els Jocs, que després travessen part de les catacumbes i el llac subterrani sota l'òpera Garnier.. Aleshores arriben a la part coberta del canal de Saint-Martin, on les rates i el cocodril Eleanore s'arrosseguen, i descobreixen un personatge encaputxat i emmascarat que els convida a pujar a un barca per dur-los a l'exterior.

Aquest rellevista emmascarat amb una gasa blanca, que apareix en diverses escenes, al Sena i als terrats de París, serveix de fil conductor durant tota la cerimònia que va tenir lloc íntegrament sota la pluja. El personatge misteriós, que representa un «superheroi francès» segons Daphné Bürki, ret homenatge a diferents personatges emmascarats de la cultura francesa, com el fantasma de l'òpera, Belfegor, l'home de la màscara de ferro, Fantômas, Arsène Lupin, Fantômette, però també la sèrie de videojocs Assassin's Creed.. La seva agilitat i la seva forma acrobàtica de moure's evoca el parkour. L'emmascarat va ser interpretat per dotze actors diferents, entre ells Simon Nogueira, especialista en parkour.

La cercavila de delegacions començà a 19h.30. Els atletes de les delegacions de tots els països competidors, equipats amb les seves banderes nacionals, van ocupar el seu lloc als Bateaux-Mouches, barcasses i altres embarcacions de diferents mides que van succeir-se pel Sena. Les 85 embarcacions, de capacitat variable, transportaven una o diverses delegacions esportives, segons la mida de cadascuna. Els esportistes van saludar al públic amb entusiasme, malgrat la pluja de la qual molts es protegeixen amb ajuda d'impermeables transparents.

Encantat Al llarg de tot el pont d'Austerlitz, es va crear una immensa boira tricolor formada per vapor d'aigua, amb els colors de la bandera de França, que va sobrevolar el Sena durant un temps. La següent seqüència va mostrar les delegacions començant a navegar pel Sena. Van desfilar per ordre alfabètic, en francès, encapçalats per Grècia, com és tradició homenatjant els antics Jocs Olímpics, i del contingent de l'Equip Olímpic de Refugiats. L'últim vaixell d'aquesta tongada va ser el de Bahrein.

Mentre l'acordionista Félicien Brut, enfilat al pont d'Austerlitz, toca unes quantes notes,. el primer capítol dona lloc a la riba esquerra del Sena a una actuació en una escala daurada de Lady Gaga, que vestia un bustier de ras negre i mitges. després de deixar caure el seu bolero de plomes negres (tot de Dior) i acompanyat de ballarins vestits amb un vestit de nit clàssic personalitzat per la casa Dior, agitant grans ventalls (recuperats dels complements de l'antic cabaret Lido). formats per plomes roses que sovint representaren un cor gegant, de Mon truc en plumes, títol famós de la vedet Zizi Jeanmaire, homenatjant així el món del cabaret i el music hall parisenc. No obstant això, aquest passatge no es va poder interpretar en directe per l'arribada de la pluja i la televisió va emetre una actuació de la cantant gravada a primera hora del dia, durant els assajos.

La desfilada es reprèn des de la delegació de Bangla Desh, i continua fins a la Xina. Uns quadres gegants, detalls de la pintura clàssica francesa, emergeixen parcialment a la vora del riu parisenc; mentre un cos de ballarins vestits de rosa van retre un nou homenatge al cabaret.

Sincronització Aquest capítol comença amb 420 ballarins en un homenatge als artistes especialistes i artesans en general que treballen en la reconstrucció de la catedral de Notre-Dame de París i la seva agulla restaurada després de l'incendi de 2019, i a que se celebra a l'Île de la Cité.