Frédéric Mitterrand (París, 21 d'agost de 1947 - 21 març 2024) va ser un polític francès i tunisià, Ministre de Cultura entre el 23 de juny de 2009 i el 16 de maig de 2012. Prèviament, havia treballat treballat com a animador de televisió, professor, periodista, escriptor, guionista, productor i realitzador.
Biografia Fill de l'enginyer Robert Mitterrand i nebot del president de França, François Mitterrand, i d'Édith Cahier, la neboda d'Eugène Deloncle, el cofundador de "La Cagoule"
Va estudiar al Lycée Janson de Sailly de París. i va estudiar història i geografia a la Universitat de París-Nanterre, i ciències polítiques a l'Institut d'Estudis Polítics de París. Va ensenyar economia, història i geografia a EABJM des de 1968 fins a 1971. El 1978, va ser crític de cinema a J'informe. De 1971 a 1986, va dirigir diverses pel·lícules de cinema d'art a París (Olympic Palace, Entrepôt i Olympic-Entrepôt). També va tenir papers en diverses pel·lícules, i durant la dècada de 1980 va estar actiu com a productor i director en produccions de televisió.
Frédéric Mitterrand també té la nacionalitat tunisiana.
El juny de 2008, Mitterrand va ser nomenat director de l'Acadèmia de França a Roma pel president Nicolas Sarkozy. Un any més tard, el 23 de juny de 2009, Mitterrand va ser nomenat membre del govern francès com a Ministre de Cultura i Comunicacions fins al maig de 2012. Transfer of power in the Ministry of Culture, in Libération.fr, 17 May 2012.
Mitterrand, que era obertament bisexual, i escrivia una columna mensual per a Têtu.Frédéric Mitterrand, 'Lettre Romaine', a Têtu, juliol–agost de 2009, número 146, pàg. 20.
La mauvaise vie La novel·la autobiogràfica de Mitterrand La mauvaise vie va ser un best-seller l'any 2005. Al llibre detalla el seu "deleït" mentre visitava el prostíbuls masculins de Bangkok, i escriu: "Vaig agafar l'hàbit de pagar per nois... La profusió de nois joves, molt atractius i disponibles immediatament em va posar en un estat de desig que no calia contenir o amagar". En el moment del seu llançament Mitterrand va ser aplaudit per la seva honestedat, però ha hagut de defensar els seus escrits després que va defensar públicament Roman Polanski quan Polanski va ser detingut a Suïssa per una petició d'extradició estatunidenca per violar una noia de tretze anys.
El 5 d'octubre de 2009, Marine Le Pen del Front Nacional Francès va citar seccions del llibre a la televisió francesa, acusant-lo de tenir relacions sexuals amb nois menors d'edat i de participar en "turisme sexual", exigint que Mitterrand renunciés al seu càrrec de ministre de Cultura. Entre d'altres, també va ser criticat pel portaveu del Partit Socialista, Benoît Hamon, que va declarar: "Com a ministre de cultura ha cridat l'atenció defensant un cineasta i ell ha escrit un llibre on va dir que va aprofitar el turisme sexual. Per dir-ho com a mínim, ho trobo impactant." D'altra banda, alguns conservadors van donar suport a Mitterrand, i un col·laborador proper de Nicolas Sarkozy va dir que el president francès donava suport al seu ministre de Cultura, descrivint la polèmica al seu voltant com a "patètica".
Mitterrand va insistir que el llibre no és una autobiografia, l'editor el descriu com una "novel·la inspirada en l'autobiografia" i la BBC s'hi refereix com a "novel·la autobiogràfica". En la seva pròpia defensa, Mitterrand va declarar: "Cada vegada que estava amb persones de la meva edat o cinc anys més joves, no hi havia ni la més mínima ambigüitat, i hi estaven d'acord", i que utilitza el terme "nens" de manera lliure, tant a la seva vida com al llibre. També va declarar: "Condemno el turisme sexual, que és una vergonya. Condemno la pedofília, en la qual no he participat de cap manera."
Filmografia miniatura|upright=1.2|Mitterrand (esquerra) en un rodatge el 1990 Actor 1960: Fortunat 1992: La collection secrète de Salvador Dalí by Otto Kelmer<ref>12e Festival International du Film sur l'Art 8-13 mars 1994, Commanditaire Officiel (in French & English). Montréal: Pratt & Whitney Canada, 1994, p.35.</ref> 1997: Mon copain Rachid, de Philippe Barassat 1998: Que la lumière soit, d'Arthur Joffé 2001: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain de Jean-Pierre Jeunet
Director 1981: Lettres d'amour en Somalie 1984: Paris vu par... 20 ans après 1995: Madame Butterfly, adaptació de l'òpera de Puccini Producer Les Aigles foudroyés, documental Mémoires d'exil, documental Fairouz, documental, 1998 Je suis la Folle de Brejnev, 2001 FARAH: The Last Empress, documental 2009
Publicacions Tous désirs confondus, Actes Sud, 1988, new ed. 2009 Mémoires d'exil, Robert Laffont, 1990, Destins d'étoiles – tomes 1, 2, 3, 4 – Fixot, 1991–1992 Monte Carlo: la légende, Assouline, 1993 Une saison tunisienne, sous la direction de Frédéric Mitterrand et Soraya Elyes-Ferchichi, Actes Sud, 1995 L'Ange bleu: un film de Joseph von Sternberg, Plume, 1995 Madame Butterfly, Plume, 1995 Les Aigles foudroyés – la fin des Romanov des Habsbourg et des Hohenzollern, Pocket, 1998 Un jour dans le siècle, Robert Laffont, 2000 La Mauvaise Vie, Robert Laffont, 2005 Lettres d'amour en Somalie, Pocket, September 2006 Maroc, 1900–1960 Un certain regard, avec Abdellah Taïa, Actes Sud, 2007 Le Festival de Cannes, Robert Laffont, 2007 Le désir et la chance, Robert Laffont, 2012 La récréation'', Robert Laffont, 2013
Referències
Categoria:Ministres francesos Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Alumnes de la Universitat de París X Nanterre Categoria:Alumnes del Lycée Janson-de-Sailly Categoria:Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Morts el 2024 Categoria:Morts a París Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Polítics parisencs Categoria:Polítics francesos morts al segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1947