Jacint Díaz Sicart (Vallfogona de Riucorb, 1809 – Sarrià, Barcelona, 1885) va ser un llatinista i hel·lenista català.
El seu pare, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera, morí quan tot just tenia uns mesos. Ramon Llàtzer de Dou, un important jurista barceloní, el protegí a partir de llavors. Estudia vuit anys a la Universitat de Cervera (1822-1830). Durant el primer quadrienni, filosofia; en el segon, Institucions Canòniques. En paral·lel, estudia gramàtica llatina i retòrica a Igualada. Amb només vint-i-tres anys obté la càtedra d’Institucions Canòniques per impartir classes. Encara a Cervera, segueix els seus estudis especialitzant-se en Dret Romà Hispà i Dret Real (1832-35).
Díaz Sicart interromp els seus estudis quan marxa a Itàlia (1835) per exercir com a procurador de la família Dou. El seu tutor, Ramon Llàtzer de Dou—a qui dedicaria una apologia poc abans de morir (1885)—havia mort feia tres anys. Torna a Catalunya el 1839, s'ignoren detalls de la seva vida durant la primera meitat dels anys quaranta. El 1845 és nomenat com a Catedràtic de Retòrica al Seminari de Vic i de Grec al Col·legi Privat de Segon Ensenyament de Vic.
El reconeixement de Díaz Sicart augmenta considerablement els anys cinquanta. Ingressa com a membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1852), i dos anys més tard es llicencia en Filosofia i Lletres (1854). Abans d'acabar la dècada obté la càtedra de Literatura Grega i Llatina a la Universitat de Barcelona (1858). Lluís Segalà i Estalella apunta la seva importància com una figura de transició entre «entre el decadent i somort grecisme de l'últim període de Cervera, i l'hel·lenisme universitari barceloní que farà possible el Noucentisme».
Vers 1860 es desplaça a Sevilla per exercir com a catedràtic de Literatura Clàssica. A la capital andalusa escriu la Historia de la literatura griega (1865) Retornat a Barcelona, Díaz Sicart recupera la seva càtedra a la Universitat de Barcelona. La seva carrera acadèmica acabarà amb l'assoliment del Doctorat en Filosofia i Lletres (1869) i el Deganat de la facultat de Lletres (1879). Morí pocs mesos després de jubilar-se, mentre postulava per ser monjo a Montserrat.
Obres Ejercicios para aprender la lengua griega (1839) Lecciones de literatura latina (1848) Compendio histórico-crítico de la literatura latina (1849 i 1866) Discurso sobre el lugar del Campamento de César, en las cercanías de Lérida (1856) Compendio histórico de literatura latina (1857 i 1874) Memoria sobre los poetas griegos Anacreonte y Simónides (1859) Breve tratado sobre la pronunciacion griega (1864) Historia de la Filosofía griega antigua Historia de la literatura griega, en dos volums (1865) Compendio de la historia de la literatura griega (1867) Biografia o panegírico de D. Ramon Lázaro de Dou y de Bassols (1885)
Referències
Categoria:Hel·lenistes catalans del sud contemporanis Categoria:Vallfogonins Categoria:Llatinistes catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Catalunya Categoria:Nascuts el 1809