El palta és una llengua extinta de l'Amazònia equatoriana només testimoniada per unes poques paraules: yumé 'aigua', xeme 'moresc', capal 'foc', let 'fusta' (Jiménez de la Espada, 1586), i alguns topònims. Basant-se en això, Jacinto Jijón y Caamaño (1936) la va classificar com una de les llengües jívaro. Kaufman (1994) afirma que hi ha "poca semblança", però Adelaar (2004) considera que la connexió és raonable. A més d'aquestes quatre paraules hi ha topònims, que solen acabar en -anga, -numa, -namá. Aquests dos darrers suggereixen que el sufix cas locatiu jívaro -num ~ -nam, i Torero (1993) assenyala que s'assembla també a l'aguaruna (jívaro) namák(a) 'riu'.
Mason (1950) també llista Malacata com a nom alternatiu de palta.
Referències
Bibliografia Jiménez de la Espada, Marcos, ed. (1965 ): Relaciones geográficas de Indias: Perú, 3 vols. Biblioteca de Autores Españoles 183–5. Madrid: Atlas. Jijón y Caamaño, Jacinto (1936–8): Sebastián de Benalcázar, vol. 1 (1936) Quito: Imprenta del Clero; vol. 2 (1938) Quito: Editorial Ecuatoriana. Jijón y Caamaño, Jacinto (1940–5): El Ecuador interandino y occidental antes de la conquista castellana, vol. 1 (1940), vol. 2 (1941), vol. 3 (1943), vol. 4 (1945). Quito: Editorial Ecuatoriana (1998 edition, Quito: Abya-Yala).
Categoria:Llengües de l'Equador Categoria:Llengües del Perú Categoria:Llengües jívaro