El chayahuita és una llengua amazònica de la família de les llengües cahuapanes en perill d'extinció parlada per 14.000 chayahuites a la conca amazònica del nord del centre del Perú. Parlada als marges dels rius Paranapura, Cahuapanas, Sillay i Shanusi, també es coneix com Chayawita, Shawi, Chawi, Tshaahui, Chayhuita, Chayabita, Shayabit, Balsapuertino, Paranapura i Cahuapa. Hi ha una taxa d'alfabetització de l'1 al 5%, en comparació amb el 5-15% del castellà, i un diccionari des del 1978. Els parlants de jebero no poden entendre'l, tot i que hi ha una certa superposició en el vocabulari, especialment en termes quítxua.Chayahuita a l'antic web de Linguamón
Fonologia Hi ha 4 vocals: /a, i, ɨ, u/. + ConsonantsBilabialAlveolarPostalveolarPalatalVelarGlotalOclusivaptkʔAfricadat͡ʃFricativaβsʃhNasalmnAproximantjwBategantɾ Vocabulari Selecció de noms animals en chayahuita segons Rojas-Berscia (2019):Rojas-Berscia, Luis Miguel. 2019. From Kawapanan to Shawi: Topics in language variation and change. Doctoral dissertation, Radboud University Nijmegen.
{| class="wikitable sortable" |+ Selected animal names ! Nom científic !! Shawi |- | Didelphis marsupialis || anashi |- | Cuniculus paca || ipi' |- | Sciurus spadiceus || pu'shi |- | Coendou bicolor || sese |- | Rattus norvegicus || shumi |- | Dasyprocta punctata || ite' |- | Hydrochoerus hydrochaeris || tucusu' |- | Saguinus fuscicollis || ishi' |- | Sarcoramphus papa || tame |- | Metynnis argenteus || shite' |- | Prochilodus nigricans || wanki |- | Pseudorinelepis genibarbis || warate' |- | Hoplias malabaricus || a'nanan |- | Pecari tajacu || kiraman |- | Panthera onca || ni'ni' |- | Tapirus terrestris || pawara |- | Pteronura brasiliensis || ini' |- | Potos flavus || kuwasha' |- | Alouatta seniculus || nu'nu' |- | Oreonax flavicauda || sura' |- | Saimiri sciureus || isen |- | Cacajao calvus || tekerenan |- | Aotus miconax || kuwi |- | Ateles belzebuth || tu'ya |- | Inia geoffrensis || sapana' |- | Lachesis muta || na'shi |- | Bothrops atrox || tayuwan |- | Boa constrictor || kupiwan |- | Crax globulosa || i'sa |- | Lonomia obliqua || tiwintata'
Referències
Categoria:Llengües ameríndies Categoria:Llengües del Perú