Un sondeig d'opinió és una mesura estadística presa a partir d'enquestes destinada a conèixer l'opinió pública. Aquests mesuraments es realitzen per mitjà de mostratges que, normalment, estan dissenyats amb l'objectiu de representar les opinions de la població a partir d'una sèrie de preguntes. Un cop feta l'enquesta, s'extrapolen generalitats en proporció o dins d'un interval de confiança.
Història dels sondejos d'opinió El primer exemple conegut d'un sondeig d'opinió va ser una enquesta de vot local, sense valor científic, realitzada pel diari The Harrisburg Pennsylvanian l'any 1824, que va donar com a guanyador a Andrew Jackson sobre John Quincy Adams per 335 vots contra 169 en la campanya per la Presidència dels Estats Units. Tals sondejos, sense valor ni mètode científic, es van tornar populars de manera graduat, tot i que se seguien mantenint en un àmbit local, normalment a l'àrea d'una ciutat. L'any 1916, el Literary Digest es va embarcar en un mesurament de caràcter nacional, enviant milions de targetes postals i, simplement, contant les que tornaven respostes. D'aquesta forma, es va predir correctament l'elecció com a President de Woodrow Wilson i de les quatre eleccions presidencials següents.
L'any 1936, el mateix Literary Digest va utilitzar una mostra significativa de 2,3 milions de "votants" per determinar que la població nord-americana tendia a simpatitzar amb el Partit Republicà. Una setmana abans del dia de les eleccions presidencials, s'informava que Alf Landon, del Partit Republicà era, de lluny, molt més popular que Franklin D. Roosevelt, del Partit Demòcrata. Al mateix temps, George Gallup va realitzar una enquesta molt més petita, però amb millors bases científiques, utilitzant mostres demogràfiques representatives. Gallup va predir correctament la victòria aclaparadora de Roosevelt. Al poc temps, el Literary Digest va deixar de funcionar, mentre que els sondejos van començar a incrementar-se.
Elmo Roper va ser un altre pioner nord-americà en les prediccions polítiques usant enquestes científiques.Hadley Cantril, Mildred Strunk (1951). Public Opinion, 1935-1946. Princeton University Press. p. vii. Així, va predir l'elecció del president Roosevelt tres vegades: l'any 1936, el 1940 i el 1944. Louis Harris havia format part del món de l'opinió pública des de 1947 quan es va unir a la signatura d'Elmo Roper, i més tard es va convertir en el seu soci.
Gallup va llançar una enquesta al Regne Unit, on va predir correctament la victòria del Partit Laborista a les eleccions generals de 1945. Això contrastava amb tots els altres comentadors, que creien que el Partit Conservador, liderat per Winston Churchill, guanyaria fàcilment.
Al voltant dels anys cinquanta, les enquestes i sondejos s'havien propagat per la majoria de les democràcies. Als inicis del ja havien arribat a pràcticament tots els països del món.
Actualment, cada vegada creix més la tendència a fer enquestes oferint una bonificació als enquestats, ja sigui en forma de diners o de bons.¿Cómo hacen encuestas los encuestadores? Metodología de encuestas. Tomado 2013-08-23 En alguns casos, existeixen companyies que utilitzen recursos web, com ara pàgines i portals, per buscar i arribar a un públic molt més ampli. D'aquesta manera, obtenen una àmplia varietat de resultats sobre diferents tipus de temes: productes, serveis, marques, experiències, polítics... A canvi, ofereixen un pagament per a cada enquesta que resolguin.La verdad sobre las encuestas de opinión pública. AprendeEnLínea. Tomado 2013-08-23 No obstant això, l'usuari d'aquest tipus de portals ha de ser conscient del perill potencial que pot córrer en utilitzar llocs aleatoris sense haver fet una verificació exhaustiva per estar segur que rebrà la seva bonificació una vegada finalitzi l'enquesta.¿Cómo evitar ser estafado por sitios encuestadores? CompareEncuestasOnline. Tomado 2013-08-23.
Mostra i mètodes d'enquesta Durant molts anys, els sondejos d'opinió es van fer a través de les telecomunicacions o, principalment, cara a cara, tant als carrers com a les llars de les persones.
Els mètodes i tècniques varien, tot i que estan àmpliament acceptats en la major part dels llocs. Es poden fer enquestes verbals o amb paperetes de votació i processades de manera eficient. En contrast, hi ha altres tipus d'enquestes amb matrius sistemàtiques i més complicades en comparació amb aquests procediments ortodoxos previs.
Els sondejos d'opinió es van desenvolupar en aplicacions populars, encara que les taxes de resposta per a algunes enquestes van declinar. En alguns països s'ha convertit en una cosa habitual la realització de sondejos d'opinió mitjançant trucades telefòniques. Aquestes són més fàcils, barates i ràpides que el mètode cara a cara. A més d'això, els sondejos a través d'Internet s'han anat fent cada vegada més populars, tot i les dificultats d'agafar mostres de caràcter científic. Les empreses que utilitzen enquestes per Internet han de traçar la mostra a partir d'un gran panell de voluntaris i els resultats són sospesats per a què reflecteixin la demografia de la població d'interès. Això marca una diferència en les enquestes populars, a les quals s'hi sotmet qualsevol persona que hi vulgui participar i no hi ha una mostra científica com a tal, fet pel qual no s'acostumen a considerar com a precises.
La redacció d'un sondeig pot incloure biaixos, atès que el mateix biaix pot estar en l'opinió. Per exemple, és més probable que el públic indiqui el seu suport per una persona que és descrita per l'operador com un dels "candidats que lideren l'elecció". Aquesta pregunta en si mateix oculta un biaix subtil a favor d'un candidat. Les eines que s'utilitzen en els sondejos del segle XXI varien en complexitat a causa d'aquestes circumstàncies.
Potencial d'error Error de mostreig Tots els sondejos estan basats en mostres que estan subjectes a l'error de mostreig, que reflecteix la incertesa d'exactitud del procés de mostreig. La incertesa és expressada freqüentment com a marge d'error. El marge d'error no reflecteix altres fonts d'error a més de l'error per dimensionament. Un sondeig amb una mostra aleatòria de 1000 persones tindrà un marge d'error de 20% un percentatge estimat de la població. Un +/- 2. % de marge d'error significa que el 95 % del temps el procediment usat donarà un estimat de +/- 2.5 % del percentatge a ser estimat.
El marge d'error pot ser reduït mitjançant una mostra més gran. Per tant, si un enquestador desitja reduir el marge d'error a l'1%, el necessitaria una mostra aproximada de 10.000 persones. En la pràctica, els enquestadors necessiten equilibrar el cost d'una mostra gran amb la reducció de l'error de mostreig. La quantitat típica necessària en els sondejos de caràcter polític acostuma a ser d'una mostra d'entre 500 i 1000 persones, tenint en compte que per obtenir 500 respostes completes poden ser necessàries milers de trucades telefòniques.
Sense resposta Com que algunes persones poden negar-se a respondre trucades de persones desconegudes o rebutjar respondre el sondeig, les mostres poden no ser representatives de la població. Les característiques de les persones que accepten ser enquestades poden ser marcadament diferents de les que es neguen a fer-ho, i això pot convertir la mostra en una versió parcialitzada de l'univers que l'enquestador vol analitzar. En aquests casos, la tendència introdueix nous errors al sondeig, en un sentit o un altre, en addició als errors causats per una mostra senzilla. L'error a causa de la tendència de la mostra no es torna més petit amb mostres poblacionals de major grandària.
Si les persones que rebutgen respondre tenen les mateixes característiques que aquelles persones que sí que accepten respondre les enquestes, llavors els resultats finals seran sense tendència parcializada, mentre que si les persones que no responen tenen diferents opinions que aquelles que ho fan, llavors hi haurà un error de tendència en els resultats. En termes de sondejos per a elecció, els estudis suggereixen que els efectes de la parcialitat són reduïts, però cada empresa enquestadora té les seves pròpies fórmules sobre com minimitzar la parcialitat de tendència de la mostra.
A més d'això, també existeixen altres factors pels quals hi pot haver un marge d'error més gran, com per exemple una falsa estratificació de la mostra, una mala anàlisi o una supervisió deficient. A això s'hi pot incloure la falta de retroalimentació de l'equip de camp.
Resposta parcialitzada Els resultats del mesurament podrien estar afectats per les respostes parcialitzades, en què les respostes que donen les persones enquestades no reflecteixen les seves veritables creences. Això es podria fer de manera deliberada per enquestadors en un sondeig d'embranzida, però el més freqüent és que sigui el resultat de l'ordenament de les preguntes (veure a baix).
Els enquestats poden intentar manipular l'èxit d'un sondeig, per exemple, prenent una posició més extrema de la qual mantenen per explicar el seu argument de forma ràpida i així acabar abans. A més, els enquestats poden trobar-se sotmesos a una pressió social al moment de prendre part en l'enquesta i, d'aquesta manera, poden intentar donar una resposta que tingui més acceptació que la que correspon a la seva veritable opinió. Si el resultat del sondeig és àmpliament publicitat, aquest efecte, denominat espiral del silenci, es veurà augmentat.
Redacció de preguntes És conegut que, en la redacció de les preguntes, l'ordre en les quals aquestes es formulen i el patró en el qual s'enumeren les respostes poden influir en els resultats d'un sondeig. Per intentar minimitzar aquest efecte, els enquestadors pregunten en el mateix set preguntes per aconseguir canvis en l'opinió. Els controls més efectius utilitzats pels investigadors de l'actitud són:
Fer suficients preguntes per poder cobrir tots els aspectes d'un assumpte i controlar els efectes causats pel patró de les preguntes (com una redacció positiva o negativa). L'adequació del nombre és establerta quantitativament amb les mesures psicomètriques com els coeficients de confiabilitat.
Analitzar els resultats mitjançant tècniques psicomètriques per sintetitzar les respostes en una quantitat petita però confiable. D'aquesta manera es poden detectar preguntes no efectives.
Malauradament, aquests controls no són àmpliament utilitzats en la indústria de les empreses enquestadores.
Errors provocats pels grups que són objecte d'estudi Un altre factor que indueix a l'error és enquestar grups socials que no són representatius de la població. Això és conseqüència del mètode usat. Per exemple, les enquestes telefòniques tenen un marge d'error inherent, ja que en moltes èpoques i llocs només tenien telèfon les persones més riques, i la resta no en tenia. De la mateixa manera, avui en dia en molts llocs la població només disposa de telèfons mòbils. Pot passar que els enquestadors tinguin prohibit trucar a mòbils (pot ser il·legal en la jurisdicció corresponent fer trucades no sol·licitades a telèfons en què el propietari paga pel simple fet d'agafar la trucada) i, per tant, aquests individus no s'inclouen mai en les enquestes.
Si el subconjunt de població sense telèfons mòbils difereix bastant de la resta de la població, aquestes diferències poden alterar els resultats de l'enquesta. Les empreses d'enquestes telefòniques han desenvolupat moltes tècniques basades en el coeficient de ponderació per ajudar a mitigar aquestes deficiències, amb més o menys èxit.