Marià Llorente (València, 4 de gener de 1752 - Bolonya, 18 de maig de 1816) va ser un religiós, historiador, escriptor, filòsof i naturalista valencià. Entrà a formar part de la Companyia de Jesús l'any 1766, i el 1767 s'exilià a Bolonya arran de l'expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III d'Espanya, tot i que entre els anys 1798 i 1801 tornà a València. Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, motiu pel qual escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell'America (Parma, 1804), on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica. També escriví Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D. Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna (1815); Storia d'un filosofo disingannato (1815), en forma epistolar, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa, i s'encarregà de la traducció de l'obra d'Antoni Ponç i Piquer Viaggi fuori di Spagna (Venècia, 1815), de la qual suprimí els passatges que segons ell no feien justícia a alguna població espanyola.
Referències
Bibliografia
Categoria:Escriptors de València Categoria:Exiliats d'Espanya Categoria:Historiadors de València contemporanis Categoria:Naturalistes valencians Categoria:Religiosos de València Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Biòlegs de València Categoria:Filòsofs valencians contemporanis Categoria:Biòlegs valencians contemporanis Categoria:Jesuïtes valencians contemporanis Categoria:Filòsofs de València Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Polítics de València Categoria:Escriptors jesuïtes Categoria:Científics jesuïtes Categoria:Polítics valencians morts al segle XIX Categoria:Filòsofs morts al segle XIX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors valencians morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1752