El mas Oller és una masia d'origen medieval (entre segles  i ) de Sant Martí de Centelles (Osona) inclosa a l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció El mas Oller és un conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats.

El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics, més una columna romànica. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funcionant com a mas residencial de la família Sentias. El cos mitjà és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes. El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta.«Mas Oller». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 septembre 2019].

Història Les primeres evidències històriques d'aquest mas es recullen a l'arxiu patrimonial de la família Sentias, datades entorn dels segles  i , sota el cognom Oller, i també trobem registres a un conjunt de documents de la parròquia de Sant Pere de Valldaneu. Gràcies a la documentació, la família Oller mantingué una contínua activitat tant econòmica com social a Valldaneu, amb les famílies dels masos de l'entorn.

En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. El moment de gran auge del mas fou en època moderna i coincideix amb un període de gran activitat humana a tota la zona i de gran activitat constructiva que va suposar una remodelació important de part de les estructures del mas. Les noves dependències es van ordenar seguint una disposició en horitzontal i cap a llevant.

Una datació aproximada del conjunt de les noves estructures, segurament destinades a magatzems, espais per al bestiar i les estances superiors com a pisos de jornalers seria al segle XVII o XVIII, moment de gran auge de la pagesia catalana. La documentació conservada a l'Arxiu Oller evidencia la gran activitat agrícola de la zona amb la contractació de jornalers que treballarien als camps i que viurien al mateix mas durant l'època de la collita.

El mas Oller, després de la unió matrimonial de la pubilla Oller amb l'hereu Sentias del mas el Presseguer a finals del , esdevingué a ser centre neurològic culminant, en principis del , com eix d'impulsor demogràfic i econòmic de la Colònia Oller, cosa que permet la construcció de cases i edificis d'estiueig per a famílies benestants procedents de Barcelona i de fora de Catalunya, amb la construcció de les Piscines Oller, consolidant l'statu quo de la família Sentias dins dels cercles polítics i socials de l'Espanya de la primera meitat del .

Temps més tard, el mas fou escenari dels fets tràgics en el marc històric de la Guerra Civil espanyola, on el patriarca, l'hereu i el segon fill de la família foren assassinats per un comitè revolucionari compost de militants de POUM per motius d'odi i d'enveja per part dels militants respecte a la família. Després d'acabar la Guerra Civil, el tercer fill, Julio Sentias de Encío, qui va sobreviure, es va fer càrrec del mas, que va poder recuperar notablement gràcies a la seva tasca d'administració, ampliant la masia, gestionant les Piscines Oller i posteriorment inaugurant la Piscina Can Miqueló.

Actualment, el mas continua pertanyent a la família Sentias.

Referències

Categoria:Edificis de Sant Martí de Centelles