Fernando Sabio Dutoit (Madrid, 21 de gener de 1896 - ????) va ser un militar espanyol.
Biografia Nascut en 1896, va ingressar en l'Exèrcit espanyol i va aconseguir el rang de capità d'intendència.Manuel de Paz Sánchez (2004). Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX, UNED Alzira-Valencia pág. 389 En 1930 va ingressar en la francmaçoneria, iniciant-se en la Lògia «Hèrcules» de Ceuta.
Al començament de la guerra civil es trobava retirat de l'Exèrcit. Sabio Dutoit es va mantenir fidel a la República i es va integrar en el «Cinquè Regiment», del qual va arribar a convertir-se en cap honorari.Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pàg. 349 Durant les primeres setmanes de la contesa va arribar a manar una columna miliciana en la Serra de Guadarrama.Enrique Moradiellos (2015). Negrín: Una biografía de la figura más difamada de la España del siglo XX, Ediciones Península, pág. 167 Posteriorment ingressà en el Cos de Carabiners.Carlos Engel Masoliver (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 13 A la tardor de 1936 se li va lliurar el comandament de la 5a Brigada Mixta, de nova creació.Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pàg. 75 En el transcurs de la batalla de Madrid la unitat va combatre durament i el mateix Sabio Dutoit va resultar ferit prop del Cerro Garabitas, havent de cedir el comandament de la brigada. Durant algun temps va manar la 13a Divisió.Carlos Engel Masoliver (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 204
Sabio Dutoit arribaria a aconseguir el rang de Tinent coronel. Posteriorment, va manar els carabiners desplegats a la regió catalana. En tal condició es va dirigir a les autoritats militars del govern d'Andorra en la tardor de 1938 mitjançant entrevista amb el prefecte René Baulard, reclamant d'elles que no acollissin a les valls a partides d'elements civils revoltats que utilitzaven Andorra per a mantenir dipòsits d'armes i, si escau, dirigir-se cap a la Seu d'Urgell. Per a justificar la seva postura va apel·lar als tractats signats en la Primera Guerra Carlina entre el govern d'Isabel II i Andorra en 1834. Cap a finals de 1938 estava destinat en l'Estat Major del Grup d'Exèrcits de la Regió Oriental (GERO). Al final de la contesa va passar a l'exili.
Família El seu germà Rafael també era militar i durant la contesa arribaria a ser comandant dels enginyers de la zona central.
Referències
Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Militars madrilenys Categoria:Exiliats del franquisme madrilenys Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX