Les Tres Fletxes (Alemany: Drei Pfeile), també conegut com a Cercle Antifeixista, és un símbol antifeixista creat a Alemanya per Serguei Txakhotin, ex-assistent del fisiologista Ivan Pàvlov, per a l'organització socialdemòcrata Front de Ferro.Friedrich-Wilhelm Witt, "Die Hamburger Sozialdemokratie in der Weimarer Republik". Unter besonderer Berücksichtigung der Jahre 1929/30 - 1933 ("Hamburg Social Democracy in the Weimar Republic". With special consideration of the years 1929/30 - 1933), Hannover 1971, p. 136Sergei Tschachotin, Dreipfeil gegen Hakenkreuz ("Three Arrows Against the Swastika"), Kopenhagen 1933Dr. Richard Albrecht, PhD., “Dreipfeil gegen Hakenkreuz” - Symbolkrieg in Deutschland 1932 (“Three Arrows Against the Swastika” - symbol war in Germany 1932". Historical Case-Study in Anti-Nazi-Propaganda Within Germany and Western Europe, 1931-35), pub. Janeiro de 2005 El logotip va sorgir el 1931, durant la crisi política de la República de Weimar, i va ser ideat de tal manera que es poguera superposar fàcilment a l'esvàstica nazi.
Història A principis de la dècada del 1930, els socialdemòcrates es trobaven enfrontats als comunistes i els nazis. Des del SPD, Carlo Mierendorf va contactar amb l'exiliat rus Serguei Txakhotin per tal que exercira de propagandista a l'organització paramilitar Front de Ferro. A partir del 1932, tots dos van llançar diverses campanyes per a contrarestar tant als comunistes com els nazis, entre elles la del símbol de les tres fletxes com a emblema de militància socialista.
Mierendorf i Txakhotin van llançar la campanya tres fletxes contra l'esvàstica, i el fisiòleg rus va escriure un llibre amb el mateix nom. Les fletxes representaven la lluita socialista contra la reacció, el capitalisme i el feixisme.Bund Sozialdemokratischer Freiheitskämpfer/innen, Opfer des Faschismus und aktiver Antifaschist/inn/en. Unser Zeichen
Simbologia miniatura|Militants d'Acció Socialista a Gdynia, 1939. Estèticament, el símbol estava inspirat per l'art avantguardista revolucionari soviètic. Txakhotin es va inspirar en una esvàstica guixada que va trobar a la ciutat d'Heidelberg. L'ús de fletxes es deu al fet que, al sobreposar-se al símbol nazi, fa la impressió que són aquestes les que s'imposen sobre l'esvàstica.
Hi ha diverses interpretacions pel que fa al significat de les fletxes. A banda del significat original en contra de la reacció, el capitalisme i el feixisme, altra gent les ha identificades amb l'activitat, la disciplina i la unitat de lluita contra l'enemic, o en un altre cas, amb la veritat i la llibertat, l'ordre i la pau i el pa i la justícia. En un pòster per a les eleccions al Reichstag del novembre del 1932, les fletxes apuntaven contra la monarquia, els nazis i els comunistes.
A partir del 1945, l'SPÖ austríac l'hi donaria un nou significat: el treball industrial, agrícola i intel·lectual, units per un cercle roig.
Ús El juny de 1932, les tres fletxes esdevindrien el símbol oficial del Partit Socialdemòcrata i del Front de Ferro. Els membres del Front portaven el símbol a bandes roges que es col·locaven al braç. L'agost del mateix any, el Partit Socialdemòcrata Austríac adopta les tres fletxes com a símbol de combat. El poeta austríac Karl Schneller va dedicar el poema Drei Pfeile al congrés del partit del 1932. El 1933 va ser prohibit a Àustria, juntament amb altres símbols polítics. Després de l'Anschluss, el símbol va ser utilitzat pels Socialistes Revolucionaris d'Àustria i és utilitzat com a grafit contra les esvàstiques.
Entre 1932 i 1935, va ser utilitzat també a Gran Bretanya, Bèlgica i Dinamarca. A Polònia va ser utilitzat per diverses associacions abans de la guerra, i com a símbol de resistència durant l'ocupació.
El principal partit socialista de França, la SFIO, adoptaria el símbol quan Txakhotin es va vore obligat a exiliar-se de nou, pels volts de 1933 i 1934. El Partito Socialista dei Laboratori Italiani l'utilitzaria juntament amb la falç i el martell des del 1947.
Pel que fa a l'SPÖ, adoptaria el símbol de nou el 1945. Tot i que a partir dels anys 50 el seu ús entra en declivi, seria un símbol present als cartells del partit fins a la dècada del 1970. En aquella mateixa dècada, els socialistes francesos substituirien les tres fletxes pel puny i la rosa.
Posteriorment, esdevindria un dels símbols del moviment antifa, junt a les banderes d'Acció Antifeixista, organització coetània al Front de Ferro.
Galeria
Referències
Categoria:Símbols Categoria:Antifeixisme Categoria:Socialisme Categoria:Socialdemocràcia