Evaristo Martín Freire (Piedrabuena (Ciudad Real, 29 de juny de 1904 - Madrid, 17 d'agost de 1972) va ser un polític espanyol, president de diputació i governador civil durant el franquisme.Esquela al diari ABC
Trajectòria Nasqué en una família d'alcaldes i grans propietaris agrícoles i ramaders. Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat Central de Madrid el 1919, doctorant-se al mateix centre el 1926. A la seva tornada a Ciudad Real, va adquirir una farmàcia que era el centre de la vida política de la ciutat.González Madrid, D. (2006): "Evaristo Martín Freire (1904-1972). Semblanza de un 'poncio' manchego"
El 1931 començà a militar al Partit Agrari, que després formaria part de la CEDA. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre de vacances a Portugal, i les seves propietats a Ciudad Real foren expropiades per les autoritats republicanes. Aleshores es va allistar voluntari a l'exèrcit de Francisco Franco i en acabar la guerra civil espanyola havia assolit el grau de capità. Es fa afiliar a FE de las JONS i de febrer de 1940 a juliol de 1941 en fou cap provincial a Ciudad Real. El gener de 1943 fou nomenat president de la Diputació de Ciudad Real i procurador en Corts el 1946. Va mantenir ambdós càrrecs fins a desembre de 1951.Evaristo Martín Freire a l'Índex Històric del Congrés dels Diputats Deixà el càrrec quan fou nomenat governador civil de la província de Las Palmas. Durant el seu mandat va tenir enfrontaments amb les autoritats dels cabildos. El 1954 deixà el càrrec quan fou nomenat governador civil de la província d'Alacant.Un gobernador civil de rompe y rasga, La Voz de Galicia. 4 d'octubre de 2003DECRETOS de 20 de julio de 1954 por los que se nombran Gobernadores Civiles de las provincias de Alicante, Las Palmas y Valladolid a don Evaristo Martín Freire, don Santiago Guillén Moreno y don Jesús Aramburu Olarán, respectivamente. Durant el seu mandat va mantenir males relacions amb l'oligarquia alacantina. Va ocupar el càrrec fins 1958, quan fou nomenat governador civil de la província de La Corunya. Durant els vuit anys que es va mantenir en aquest càrrec va promoure la concentració parcel·lària i va instal·lar a La Corunya la refineria de Petronor (actual Repsol). Deixà el càrrec el 1966, quan l'aleshores ministre d'informació Manuel Fraga Iribarne el va nomenar Secretari General de la Junta d'Informació i Turisme i Educació Popular. En febrer de 1972, ja substituït Fraga per Alfredo Sánchez Bella, va presentar la dimissió. Va morir a Madrid el 17 d'agost de 1972.
Referències
Categoria:Procuradors a Corts Categoria:Governadors civils d'Alacant Categoria:Presidents de diputacions Categoria:Receptors de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Persones de la província de Ciudad Real Categoria:Polítics castellanomanxecs Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1904