El renaixement nacional serbi o ressorgiment serbi ) fa referència a un període de la història dels serbis entre el i l'establiment de iure del Principat de Sèrbia. Va començar a territori dels Habsburg, a Sremski Karlovci. El ressorgiment serbi va començar més d'hora que el renaixement nacional búlgar.
La primera revolta a l'Imperi Otomà que va adquirir un caràcter nacional fou la revolució sèrbia (1804-1817), que fou la culminació del renaixement serbi. Segons Jelena Milojković-Djurić: "La primera societat literària i científica entre els eslaus fou Matica srpska, fundada pels líders del ressorgiment serbi a Pest el 1826. Voivodina es va convertir en el bressol del renaixement serbi durant el . Vuk Stefanović Karadžić (1787–1864) fou el més actiu durant aquest període.
El renaixement serbi era vist com una amenaça per a l'Imperi Austríac, en qüestionar els seus interessos estratègics. Els serbis van establir l'efímera Voivodina sèrbia durant les revolucions de 1848 a través d'un conflicte armat amb els hongaresos, com a part del renaixement.
Tot i que el ressorgiment serbi va adoptar la idea de la cooperació entre els pobles eslaus del sud, i va ser influenciat per la seva base política nacional i la possibilitat d'establir un estat iugoslau, continuava sent, en termes culturals i nacionals, una altra Gran Sèrbia.
Vegeu també Identitat nacional sèrbia Paneslavisme Iugoslavisme
Referències
Categoria:Història de Sèrbia