miniatura|Logo Andorra Televisió Les primeres emissions legals de televisió a Andorra remunten a la dècada dels 1970. El panorama televisiu andorrà és el fruit directe de la complexa història del país, explicable per les relacions polítiques d'equilibri del microestat europeu amb els dos països veïns. Així, Andorra disposà d'entrada de televisió en color tot i que durant un temps compartí el senyal amb el blanc i el negre. La incorporació del país a l'era digital ha estat, malgrat tot, força capdavantera. Andorra és el tercer país europeu, darrere de Finlàndia i el Luxemburg, a haver apagat la senyal analògica. També ha estat dels pocs en haver-se adaptat a les pantalles panoràmiques (16:9) i al teletext. Tot i això, la televisió per cable hi és pràcticament inexistent i l'oferta televisiva en llengua pròpia es limita a una cinquena de canals, entre els quals només un és nacional.
Especificitat del mercat televisiu andorrà
El panorama televisiu andorrà hereva dues especificitats pròpies que són el fruit de les relacions polítiques entre el govern andorrà i els països veïns i de la història mateixa del país. Així, l'oferta televisiva abraça canals propis, hispànics, francesos i catalans en vista de mantenir bones relacions diplomàtiques amb els països veïns i de conformitat, igualment, al marc històric, traduïble en el sistema educatiu mateix. D'altra banda, el país aposta després de l'experiència del segle XX amb Ràdio Andorra pel monopoli estatal en l'àmbit de les telecomunicacions. No existeix cap companyia estrangera que exploti les telecomunicacions. A petició de la comunitat lusòfona, el govern ha ampliat els canals existents per incloure-hi televisions en portuguès i tot aprofitant l'avinentesa, també ha afegit canals anglesos i estatunidencs d'informació.
Història de la televisió a Andorra Televisió hertziana analògica
Panorama televisiu general La televisió ha estat durant molt de temps una raó d'Estat (un assumpte d'Estat). En efecte, no existeix cap companyia privada que ofereixi televisió als andorrans i el servei televisiu l'assumeix exclusivament Andorra Telecom que manté des de la seva creació a la dècada del 1970 el monopoli de les telecomunicacions. L'empresa és paraestatal i sorgeix als 70 per unes necessitats concretes del moment.
Això dona avantatges al país. Des del punt de vista qualitatiu, la televisió esdevé veritablement un servei públic i l'Estat, com a tal, n'ha d'assumir la màxima qualitat. Així, per exemple, Andorra Telecom s'ha d'assegurar que tots els ciutadans del país puguin rebre televisió. L'oferta televisiva pot discutir-se sempre entre companyies estrangeres de telecomunicació i l'Estat mateix, cosa que pot, en segons quins casos, presentar avantatges per una banda com per l'altra. Tanmateix, aquesta fórmula també presenta algunes febleses. D'arribada, l'Estat és qui gestiona i resol sobre el futur dels canals, televisius i radiofònics, que es poden veure i escolar a Andorra. És qui, igualment, pot decidir de la forma en què els andorrans veuen televisió i, endemés, per qüestions monopolístiques, això condiciona enormement el preu per veure televisió. En efecte, Andorra Telecom pot presentar, sense cap mena d'inconvenient, els preus que vol perquè no es veu condicionada per la competència econòmica, inexistent. A més a més, la mateixa parapública pot decidir de la implantació d'una tecnologia a favor d'una altra, sense atendre a criteris d'oferta i demana, tal com ha succeït amb la fibra òptica, implantada a Andorra per decisió de l'ens, sense deixar possibilitat de tria als ciutadans.
Un país de tradició radiofònica Això no sempre ha estat així. En efecte, tot i que la qüestió remet a parlar de ràdio i no de televisió, les primeres emissions radiofòniques a Andorra són privades. Més delimitadament, la qüestió remunta a l'entre-guerres del . Aleshores Andorra es trobava en una situació econòmica, política i social desastrosa. L'anomenada Revolució Industrial va ferir d'una sotragada l'economia tradicional del país. Des de l'Edat Moderna que Andorra basa la seva supervivència en l'artesanat, el contraban, el tabac i la venda de ferro a l'exterior. Les fargues eren un dels motors de l'economia del país però amb l'arribada de la Revolució Industrial tancaren les unes rere les altres pràcticament sense que es pogués aturar. La raó d'aquest desgavell econòmic foren les economies dinàmiques francesa i catalana, prou fortes com per desplaçar el sistema econòmic del petit país dels Pirineus.
Des de la segona meitat del que el Principat entra en decadència econòmica i, una cosa portà a l'altra, també a la decadència social i política. Malgrat els episodis tumultuosos del , el país mai no va adaptar-se a la Revolució Industrial i, en entrant el segle XX i fins als anys 1930, el país encara viu dels eixos tradicionals, abocant la població a una economia de supervivència, rural i poc productiva. En conseqüència hi hagué un moviment important d'emigració cap a fora; Catalunya n'eixirà força beneficiada. En aquest context, el parlament andorrà, el Consell General, aprofita que la ràdio es presentava llavors com una gran novetat, per contractar una empresa privada que construeixi una emissora de ràdio amb la fi d'atreure inversió. I, així mateix es va dur a terme. Tot i els impediments de l'Estat francès, Ràdio Andorra va obrir mercès a una concessió que va redactar el Consell General al 1939.
Guerra de les ràdios D'ençà i fins a la dècada de 1980, la ràdio serà l'únic mitjà que arribarà a Andorra, sempre sota mans privades. El govern francès de l'època volgué impedir-ne la posada en marxa perquè llavors, en l'entreguerres, els governs europeus pretenien monopolitzar totes les línies radiofòniques. Constituïen un mitjà lliure per on podia passar la informació, sense censura. Fou prou motiu per tal que nasquessin ràdios "perifèriques", és a dir, ràdios que emetien des de països veïns, normalment microestats. Andorra, degut a la seva mida, omplia perfectament les necessitats de les anomenades "ràdios lliures".
Durant la seva trajectòria, Ràdio Andorra emet poques hores en català, pràcticament anecdòtiques, a causa dels impediments procedents de l'Estat francès i perquè després de la Segona Guerra Mundial el director de la ràdio fou perseguit per, suposadament, haver fet propaganda al feixisme alemany, de forma que resolgué salvar el seu negoci, Ràdio Andorra, cedint-lo al franquisme.
De la ràdio a la televisió La implantació dels telègrafs ja suposà èpoques abans un veritable cas de disputa entre les autoritats andorranes, franceses i episcopals. En entrat al , la qüestió radiofònica tampoc no fou pacífica. Després de la Segona Guerra Mundial, efectivament, en no poder tancar tancar Ràdio Andorra, l'Estat francès resol instal·lar unilateralment una ràdio francesa a Andorra per tal de fer competència a Ràdio Andorra i, així doncs, tancar-la.
Quan s'intenta desplegar el telèfon tampoc no s'apreciaren relacions amigables entre administracions. A la dècada de 1960, la televisió fascinava al públic europeu en general, almenys la població que vivia en règims democràtics liberals. Hi guanya l'apel·latiu de "caixa màgica". Els andorrans també en quedaren eclipsats i per aquest motiu el parlament andorrà, que Andorra només disposa de govern propi a partir de la dècada de 1980, resol vers l'any 1967 posar-se en contacte amb el copríncep francès de cara a informar-se de com obtenir permisos i llicències per poder veure televisió a Andorra.
Existeixen, això no obstant, notícies de la dècada de 1950 sobre l'ús de televisions en bars andorrans. Però és realment amb l'arribada de la televisió a color, implantada a França abans que al veí del sud, que les autoritats andorranes decideixen interessar-se per la televisió.
Creació de l'STA Tot seguint els criteris diplomàtics ja tradicionals amb França i Madrid, els primers canals de televisió que poden veure's a partir de la dècada de 1970 són de parla francesa i castellana. Concretament, es rebia a Andorra els pocs canals públics que existien a Espanya i França. El cas va justificar muntar una companyia andorrana que gestionés l'oferta televisiva: Servei de Telecomunicacions d'Andorra, abreujat STA.
L'STA, l'actual Andorra Telecom, fou creada l'any 1975, moment en què Andorra, Espanya, a més de Portugal, entraren en procés de transició de règim polític, traduït a Portugal en democràcia. Això vol dir que les emissions que es reberen des del sud començaren a ser d'un caire força diferent. En efecte, des del final de la Guerra Civil Espanyola que Espanya era governada per una dictadura feixista i aquesta, com fou el cas per a Portugal, va implantar la televisió amb l'afany de controlant-ne el contingut i emetre propaganda.
L'STA nasqué amb vocació d'estendre el negoci, estatal, de les telecomunicacions, és a dir, de gestionar igualment les línies telefòniques que, aleshores, també eren objecte de tensió entre París i Andorra la Vella.
Transició Nacional A la dècada de 1980, Andorra aconsegueix per primera vegada un govern i, amb això, separar, encara que retòricament, l'executiu del parlament sots criteris montesquians: govern, parlament i tribunals. Aquest fet és important atès que és sota els primers governs que s'inicia tot un procés que culmina en la conversió de Ràdio Andorra en la futura, i actual, Ràdio i Televisió d'Andorra.
Des de 1975 el Consell General presenta dubtes i greuges als coprínceps sobre les ràdios i línies telefòniques del país. El país és aleshores en procés d'autodeterminació, en tant que cerca el reconeixement internacional, fet que culmina l'any 1993 quan Andorra obté el dret a seure per primer cop a l'Organització de les Nacions Unides. Perquè això fos així, calgué un context procliu, la transició de règim a Espanya. En efecte, durant els 80 Catalunya assoleix tenir un nou estatut d'autonomia i, endemés, s'hi obren els primers canals autonòmics de televisió, concretament TV3. Ràdio i Televisió Espanyola emet d'ençà els 70 algunes emissions en català. Així, l'ambient als Països Catalans, es trasllada a Andorra i, de criticar Ràdio Andorra pels problemes que generava al parlament andorrà, la població hi reclama "ràdios en català". Tot coincidint amb les primeres emissions catalanes -dècada de 1990- Ràdio Andorra es transformada formalment en un nou ens públic, responsable d'emetre ja no tant solament ràdio en català i de procedència andorrana, sinó també televisió.
Sobirania sobre les telecom Des de la dècada de 1990 Andorra disposa de canals catalans, castellans i francesos: RTVE, France Télévision i Televisió de Catalunya. A aquests canals, s'hi afegirà properament Andorra Televisió.
L'adhesió d'Andorra a l'UER no fou gens fàcil a causa de l'oposició explícita de França i Espanya, cosa que impedí la difusió normalitzada de ràdio i televisió a Andorra. L'Estat francès com espanyol no volien que Andorra en fos membre perquè això connotava reconèixer-ne el dret a autodeterminació, raó per la qual els dos Estats veïns n'impediran l'entrada fins a l'últim moment, quan Andorra ja vota favorablement al canvi de règim i assoleix ser reconeguda com a país amb la Constitució, i, entrar definitivament a l'ONU.
Els dos veïns es posaren d'acord per condicionar les futures emissions. Per tal de no ser vetada a les votacions d'admissió, Andorra havia d'acceptar emissions en català, castellà i francès de forma paritària. El govern andorrà cedí i durant la dècada de 1990 el país veu exclusivament els canals públics hispànics, català i francesos.
Televisió per cable i altres opcions