Es coneix com a Invasió turca del cantó d'Afrin a l'operació iniciada el gener de 2018, quan els militars turcs van començar una nova invasió al Cantó d'Afrin, Síria, nomenada per Turquia com lOperació Branca d'Olivera (en turc: Zeytin Dalı Harekâtı). L'objectiu de l'ofensiva és treure del poder el Partit de la Unió Democràtica (PYD), les Unitats de Protecció Popular (YPG), les Unitats Femenines de Protecció (YPJ) i les Forces Democràtiques de Síria (SDF) que controlen el Cantó d'Afrin. Turquia també diu que està lluitant contra l'Estat Islàmic (EI). Afrin i els seus voltants són reclamats per la Federació Democràtica del Nord de Síria - Rojava com la regió d'Afrin.

El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va dir el dia que l'operació a Afrin seria seguida d'una intervenció a la ciutat de Manbij, que les forces kurdes van alliberar d'EI el 2016. Les YPG, junt a les YPJ, van anunciar que protegirien la gent d'Afrin i respondria a l'exèrcit turc. Des del gener, desenes de civils han estat assassinats en el transcurs de l'operació.

La comunitat internacional, inclosos els Estats Units, França i Rússia, ha expressat la seva preocupació per l'operació. I s'han realitzat manifestacions contra l'operació a Turquia i a diverses ciutats de tot el món. Erdogan ha dit que hi haurà un "preu elevat" per a aquells que protestin.

Context L'ofensiva es va germinar en un moment de màxima tensió entre el govern de Turquia i dels Estats Units sobre el suport que aquest últim havia promès a les Forces Democràtiques sirianes, integrades en gran part per combatents kurds de les Unitats de Protecció Popular (YPG). El govern estatunidenc va prometre entrenar i equipar 30.000 combatents de les forces kurdes, que Turquia considera la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan i una amenaça directa per a la seva seguretat."Un país al que anomenem aliat insisteix en formar un exèrcit terrorista a les nostres fronteres ... Què pot ser l'objectiu d'aquest exèrcit terrorista sinó és Turquia? La nostra missió és estrangular-ho abans que neixi." Recep Tayyip Erdoğan, gener de 2018.Els dies previs a l'operació, l'Exèrcit de Turquia i l'Exèrcit Lliure de Síria (FSA) van intercanviar foc d'artilleria contra membres de les YPG prop d'Afrin. Aquestes, com a resposta van bombardejar la ciutat d'Azaz, controlada pel FSA.

El 21 de gener, Erdoğan va advertir que qualsevol persona a Turquia, kurd o no, que protestés contra l'operació pagaria un «alt preu». El 29 de gener es va fer públic que 311 persones havien sigut detingudes a Turquia acusades de "propaganda terrorista" per fer comentaris en contra de l'operació militar en les xarxes socials.

Anàlisi L'ajuda dels Estats Units al rearmament de la coalició kurd-àrab no va ser ben vista ni per Rússia ni per Turquia. Bakhtiar Amin, ex ministre kurd iraquià, va afirmar que aquest desacord va provocar un pacte entre ambdós governs, consistent en la retirada de les tropes russes de la regió d'Afrin a canvi de deixar pas a l'exèrcit sirià a la zona d'Idleb, últim enclavament en mans de l'oposició jihadista. D'aquesta manera, segons els analistes Hassan Hassan i Kyle Orton, Estats Units deixaria actuar Turquia en el seu afany de crear una "franja de seguretat" a la frontera amb Síria, i així de pas derrotar els kurds. Per altra banda, Rússia i el govern sirià podrien destinar els últims esforços en capturar l'última regió sota control islamista i desgastar les tropes kurdes, en vista a futures negociacions sobre l'organització del país un cop finalitzada la guerra.

Polèmica El secretari de defensa dels Estats Units, James Mattis, va confirmar als mitjans de comunicació que Turquia havia avisat a Washington abans d'iniciar l'ofensiva. Segons analistes internacionals, aquesta afirmació deixaria en dubte el pacte entre les FDS i l'exèrcit dels Estats Units d'armar i formar a 30.000 combatents. El President Donald Trump, en una trucada telefònica amb Erdoğan, el 24 de gener, va negociar l'aturada de l'ofensiva per tal d'evitar mals majors amb el principal aliat de les forces estatunidenques a Síria. Tot i això, l'OTAN va declarar entendre les inquietuds en termes de seguretat a la frontera amb Síria, cosa que es va entendre com un recolzament implícit a l'ofensiva.

Per altra banda, les tropes russes establertes al territori d'Afrin van començar a retirar-se dies abans de l'ofensiva. Segons diversos mitjans de comunicació, Turquia no podria haver iniciat aquesta operació sense el vist-i-plau de Moscou i, per tant, de l'Iran i del mateix govern sirià. Sergey Lavrov, ministre d'assumptes exteriors de Rússia, va negar l'aprovació per part de l'armada russa de l'ofensiva. No obstant això, segons Al-Monitor, la utilització de l'espai aeri sirià per part de més de 100 jets turcs per bombardejar territori kurd no hauria estat si no s'hagués produït una retirada de les tropes russes dies abans.

L'ofensiva El govern turc va anunciar formalment el començament de l'ofensiva el 19 de gener de 2018, quan el ministre turc de Defensa, Nurettin Canikli, va afirmar que "l'operació ha començat de facto amb el bombardeig transfronterer". No va afegir, però, que diverses tropes havien travessat ja la frontera i entrat al Cantó d'Afrin. Hores més tard, Turquia va intensificar el seu bombardeig. Les Unitats de Protecció Popular (YPG) i les Unitats Femenines de Protecció (YPJ) van afirmar que havien estat llençades fins a 70 bombes durant la nit. L'endemà, avions de combat turcs van realitzar atacs aeris al districte fronterer, contra posicions les YPG/YPJ.

L'Observatori Sirià pels Drets Humans (SOHR per les seves sigles en anglès) va afirmar que 14 persones en un hospital psiquiàtric havien estat ferides a causa dels bombardejos de les Forces Democràtiques de Síria (FDS). Mitjans de comunicació turcs van informar que 20 autobusos havien creuat el pas fronterer d'Öncüpınar amb grups de rebels sirians. Un fotògraf de l'agència AFP va declarar que 30 autobusos més havien travessat el pas fronterer de Cilvegözü amb més combatents.

Un dia després, el 20 de gener, l'agència de notícies Hawar (pro kurda) va informar que els combatents de l'Exèrcit dels Revolucionaris al Cantó de Shahba havien matat 4 combatents pro turcs i n'havien ferit a 5, en resposta als bombardejos amb morters i obusos contra cases de població civil. Addicionalment, les YPG van disparar coets a les ciutats frontereres turques Kilis i Reyhanli, on almenys un civil va morir i diverses persones van resultar ferides. Turquia va anunciar, el mateix dia 20, que havien realitzat fins a 150 bombardejos a diferents objectius d'Afrin.

Negociacions Al llarg dels dies que dura l'ofensiva s'han anat publicant diferents notícies sobre suposades negociacions en totes direccions.

El 24 de gener, el president Donald Trump, en una trucada telefònica amb el president Erdoğan, va negociar una aturada de l'ofensiva per tal d'evitar mals majors amb el principal aliat de les forces estatunidenques a Síria.

Dijous dia 25 de gener, l'administració del Cantó d'Afrin va emetre un comunicat oficial demanant a l'exèrcit sirià que intervingués en defensa de la sobirania de Síria:"Nosaltres, com Administració Autònoma Democràtica d'Afrin, confirmem una vegada més que la regió d'Afrin és un dels territoris indivisibles de Síria. Les Unitats de Defensa Popular que van emprendre la defensa de la nostra regió estan lluitant des de fa 6 anys, per evitar que els terroristes d'Estat Islàmic, Al-Qaeda i d'altres grups terroristes similars, estableixin el domini sobre aquesta regió i les terres sirianes, i per protegir la integritat territorial i les institucions nacionals de Síria.Aquesta part de Síria s'enfronta un atac de Turquia en aquest moment. Aquest atac constitueix una seriosa amenaça contra la integritat territorial de Síria, el dret a la vida i la seguretat de la població civil de la regió d'Afrin. Aquesta actitud hostil busca prendre una altra part de les terres sirianes i envair la regió de Afrin.Confirmem un cop més que resistirem aquests atacs bàrbars contra Afrin i ens oposarem als intents de Turquia d'envair la regió. Esperem que l'estat sirià compleixi amb les seves responsabilitats i protegeixi Afrin, i les seves pròpies fronteres de Turquia. Recordem a Síria seva responsabilitat, que no s'ha complert, tot i haver fet una declaració oficial sobre aquest tema, i demanem a Síria que faci un pas per protegir la regió de l'atac d'invasió de Turquia. L'administració siriana ha de desplegar adequadament les seves forces armades a la regió i complir amb les seves responsabilitats per a la protecció de la regió de Afrin." Administració del Cantó d'Afrin.Les Forces Armades turques van anunciar, en un comunicat a la seva pàgina web, que l'objectiu de la missió era restablir la seguretat i l'estabilitat a les fronteres i regió, per eliminar els terroristes del PKK, KCK, PYD, les YPG i EI.

Comença l'ofensiva a gran escala El 21 de gener de 2018, els mitjans estatals turcs van declarar que les forces terrestres turques començaven a desplaçar-se cap Afrin i que havien avançat fins a 5 quilòmetres en territori sirià. SOHR va informar que les tropes turques s'havien enfrontat amb les milícies kurds a les fronteres nord i occidental d'Afrin i entrant a les ciutats de Shankil i Adah Manli a l'oest. L'endemà les forces turques van anunciar la captura de set poblacions, tot i que les YPG va aconseguir recuperar-ne dues. El mateix dia l'exèrcit turc va confirmar la mort del seu primer soldat en els combats.

El 23 de gener, els guanys territorials de les forces recolzades per Turquia encara eren limitats. Tots dos bàndols van declarar haver causat nombroses baixes a l'adversari. Mentrestant, uns 5.000 civils van fugir de les poblacions caigudes en mans de l'exèrcit turc a les zones frontereres, traslladant-se a les àrees centrals de la regió d'Afrin.

El 28 de gener, les forces pro-turques van aconseguir la seva primera gran victòria capturant la muntanya Barsaya, després de diversos intents fallits. L'endemà, es va dir que els kurds havien recuperat Barsaya, tot i que Turquia ho va negar, i enviar el tinent general İsmail Metin Temel, líder de l'operació.

A principis de febrer, algunes faccions rebels que combatien en nom de l'exèrcit turc es van retirar d'Afrin per combatre l'exèrcit sirià en d'altres fronts.

El 6 de febrer, un comboi d'altres punts de Rojava va desplegar més combatents a Afrin, així com membres iazidites de les YBŞ i YJÊ, transitant per territoris controlats per l'exèrcit sirià.

El 19 de febrer, l'agència de notícies àrab siriana (SANA) va informar que el govern sirià havia arribat a un acord amb les YPG a Afrin. Mevlüt Çavuşoğlu, FM turc, va donar la benvinguda a les forces sirianes si volien lluitar contra les YPG, afirmant: "Si és així, no hi ha cap problema. Però si estan entrant [a Afrin] per protegir les YPG / PKK, ningú podrà aturar l'exèrcit turc". Nuri Mahmoud, portaveu de les YPG, va comunicar a Al Jazeera que havien demanat a les forces del govern sirià "preservar la unitat de Síria", però va negar haver arribat a cap acord. miniatura|Lluitadores de les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ) durant l'ofensiva. El 20 de febrer, Erdoğan va declarar que Turquia havia frustrat el possible desplegament de forces del govern pro-sirià a l'àrea d'Afrin després d'una conversa amb el president rus Vladímir Putin. Mentrestant, el ministre de Relacions Exteriors de Rússia, Sergei Lavrov, va dir que la situació a Afrin es podria resoldre mitjançant un diàleg directe entre Damasc i Ankara. El mateix dia, les forces recolzades per Turquia van enllaçar Bulbul amb Azaz, després de controlar el poble de Deir al-Sawan.