El rascló de Santa Helena (Aphanocrex podarces) és un ocell extint de la família dels ràl·lids (Rallidae). Habitava l'Illa de Santa Helena. Alguns autors l'inclouen a Atlantisia, mentre que altres ho fan al monotípic gènere Aphanocrex. Va desaparèixer de l'illa a principis del segle XVI.
Descripció i ecologia El rascló de Santa Helena era relativament gros i gairebé arribava a la mida del rascló weka (Gallirallus australis). A diferència del weka, era més esvelt. Com que Santa Helena estava lliure de depredadors fins al , el rascló havia perdut la capacitat de volar, però les ales estaven més ben desenvolupades que les del rascló de l'illa Inaccessible i el de l'Ascensió (Mundia elpenor). A més, tenia dits forts amb urpes llargues, cosa que li donava a aquesta espècie una bona capacitat per enfilar-se i voleiar per les parets escarpades de la vall. Probablement s'alimentava dels ous i els juvenils de diverses espècies d'ocells terrestres i pelàgiques de Santa Helena i de caragols. Com altres ocells que nien a terra, com el rasclet de Santa Helena (Zapornia astrictocarpus) i la puput de Santa Helena (Upupa antaios), va ser víctima de depredadors alienígenes com gats i rates que van ser portats a Santa Helena després del 1502.
Storrs Olson va suggerir que podria haver-se alimentat de les restes que deixaven caure els ocells marins visitants.
Taxonomia i sistèmica El rascló de Santa Helena va ser descrit per primer cop l'any 1963 per l'ornitòleg Alexander Wetmore amb el nom binomial Aphanocrex podarcesi la localitat tipus "tarsometatars esquerre, amb l'urpa i la zona adjacent a la superfície articular proximal desaparegudes; per la resta complet. A partir de llims dipositats a Prosperous Bay, al costat oriental de l'illa de Santa Helena, recollits el 24 d'abril de 1959 per D. F. Dorward i N. P. Ashmole".
Quan l'ornitòleg americà Alexander Wetmore va descriure aquesta espècie a partir de restes subfòssils que es van trobar a Prosperous Bay, Santa Helena, la va classificar en el nou gènere Aphanocrex. Tanmateix, el 1973, el paleontòleg americà Storrs Olson va sinonimitzar aquest gènere amb el gènere Atlantisia, l'altre representant del qual era el rascló de l'illa Inaccessible (Atlantisia rogersi). Mentre que Olson l'havia considerat com un congènere del rascló de l'illa Inaccessible, altres científics ni tan sols el consideraven un parent proper i, per tant, es conserva a Aphanocrex.
Tanmateix, per altres autoritats taxonòmiques les similtuds del rascló de Santa Helena amb el de l'illa Inaccessible no eren prou fortes per incloure'l en aquest gènere i llavors l'estudi de filogènia molecular de Stervander et al. (2019) va demostrar que el rascló de l'illa Inaccessible en realitat nia dins d'un clade de ràl·lids Laterallus, agrupats estretament amb el rasclet fosc (Laterallus jamaicensis), i per tant s'ha d'incloure en el gènere Laterallus. Com que l'assignació del rascló de Santa Helena a Atlantisia es basava en la similitud amb el rascló de l'illa Inaccessible, era lògic traslladar també el rascló de Santa Helena a Laterallus (L. podarces), tot i que aquest propi tàxon no ha estat avaluat per Stervander et al. (2019).
Referències
Categoria:Ràl·lids Categoria:Ocells d'extinció recent