miniatura|La Font de la Verge (Xàtiva), 1922. Museu del Cau Ferrat. miniatura|Jardí de la Isla d'Aranjuez, 1919. Museu de Maricel. Lluïsa Denís i Reverter (Barcelona, 20 de maig de 1862Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 2n, pàgina 199, número de registre 2384. - Barcelona, 28 de gener de 1946) fou una artista polifacètica: autora teatral, compositora i pintora catalana, de pare francès qui també va escriure poesia i teatre. Va escriure Els caçadors furtius (1931), Una venjança com n'hi ha poques (1931), i el text i la música de diverses sarsueles i de cançons.

Orígens familiars L'avi patern, François Denis, era originari de París i arribà a Catalunya com a soldat d'artilleria de l'exèrcit de Napoleó. Participà al setge de Girona i s'establí a Barcelona pocs anys després, on es casà amb Lluïsa Gené, viuda de Ramon Via i hereva de diverses possessions a la Barceloneta. El fill major de la parella, Agustí Denis, va estar molt implicat en la vida política i social de la ciutat i es presentà a les eleccions municipals de Barcelona en diverses ocasions. El 1858 es casà amb Dolors Reverter, filla d'un treballador de la fàbrica que dirigia i originària de Vinaròs. D'aquest matrimoni en va néixer Lluïsa Denís i Reverter el 20 de maig de 1862.

Obra Una part de l'obra de Lluïsa Denís (quadres i dibuixos) es troba al Museu del Cau Ferrat de Sitges, escenari de diverses festes de caràcter modernista entre els anys 1892 i 1899Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019]. i que va ser cedit a la ciutat l'any 1932, un any després de la mort de Santiago Rusiñol, tal com posava al seu testament.

Entre la seva obra hi ha les peces teatrals Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros (1931), Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte (1931) i un recull de dotze cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet que porta el nom de L'alegre cantaire. miniatura|Una venjança com n'hi ha poques - ATUB (Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona), 2026. Dir. Juana Gargiulo i Selma Serrallé

Bibliografia d'obra pròpiaLluísa Denís al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya [accedit el 12-07-2019]. Tres piezas. Música impresa : para canto y piano. Madrid: R. Guardia, [entre 1882 i 1902]. Versos per a cançons [lletra i música de l'autora]. Barcelona: López Llausàs Imp., [192?], 63 pp., 18 cm. Contes d'amor. [cançons amb lletra i música de l'autora]. Barcelona: Salvador Bonavía, 1924, 81 pp. Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 34 pp. Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 24 pp. Records de joventut. [poesies]. Barcelona: Sanxo, 1934, 43 pp. L'alegre cantaire. [Cançons per a cant i piano; "recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet"]. Barcelona: Josep Maria Parés, [19--?], 48 pp. Compositores modernistes (12 Cançons per a veu i piano), a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Vàries autores (Casagemas, Lluïsa - Denís, Lluïsa - Escalas, Matilde - Freixas, Narcisa - Güell, Isabel - Karr, Carme). Partitures. Casa Beethoven, Barcelona, s.d. Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, núm. catàleg MG455, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].

Matrimoni amb Santiago Rusiñol Lluïsa Denís i Santiago Rusiñol es coneixen a Sant Hilari Sacalm durant la seva joventut i el 19 de juny de l'any 1886 es casen a l'Església de Santa Anna de Barcelona.Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 1134.

L'any 1885 Rusiñol pinta un quadre què és un retrat de Lluïsa Denís i el titula La de casa, tot i que més tard li canvia el nom i el titula Monina, el sobrenom que va acompanyar Lluïsa Denís al llarg de la seva vida.

Després de passar la seva lluna de mel a París, van viure a Manlleu i a la Gran Via de Barcelona. Després que el 22 de maig de 1887 nasqués la seva filla Maria Agustina (1887-1972),Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 2658. Rusiñol va començar a viatjar per arreu del món. Lluïsa es va quedar a Barcelona amb la filla de quatre mesos, a qui el pare no va veure fins al cap de quatre anys.

A finals de segle, Rusiñol es posa malalt a causa de la seva addicció a la morfina i a l'absenta i entre el seu germà Alberto i Lluïsa el convencen a entrar a una clínica de desintoxicació, quan ja era un artista reconegut. Llavors Lluïsa Denís i la seva filla Maria van traslladar-se a Passy, prop de la clínica. Anys després el pintor va tornar amb la seva família i van passar els darrers anys de la seva vida a Aranjuez.

Després de la mort de Santiago Rusiñol, Lluïsa Denís va començar a escriure i a pintar, publicant llibres i estrenant diverses sarsueles. En paraules de Màrius Carol, la Monina era una mujer de talento, que dedicó su vida a un hombre, que la empezó rechazando pero que acabó dependiendo enteramente de ella.

Obra pictòrica A finals de 1928 va presentar la seva obra a la Sala Parés, junt amb el forjador Gerard Alegre Turat i el pintor Josep Castellanas Garrich, autors que van repetir experiència a la mateixa galeria d'art dos anys més tard.

En el catàleg de les Galeries d'Art Jorba del 1929 consta com un dels artistes que durant l'any hi van exposar.

Referències

Vegeu també Teatre modernista

Festes modernistes de Sitges

Enllaços externs

"Lluïsa Denís, molt més que la senyora Rusiñol", Tèrbol atzur. Dones en la literatura catalana i universal, 22 de març del 2018.

"Recital de compositores modernistes", Des de Collserola, 18 d'agost del 2017. Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, text i partitures, en català i anglès.

Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Enterrats al Cementiri de Montjuïc Categoria:Morts el 1946 Categoria:Dramaturgs barcelonins contemporanis Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Pintors barcelonins morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Pintors barcelonins nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1862