Sergio Vilar Báguena (València, 18 de juny de 1935 - Barcelona, 22 d'octubre de 1998) va ser un sociòleg i escriptor valencià.
Biografia Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de la Sorbona de París, va exercir com a professor d'ambdues matèries en aquest centre universitari. Autor de nombrosos articles i col·laboracions, va ser secretari de redacció de la revista Destino i Papeles de Son Armadans, dirigida per l'escriptor i premi Nobel, Camilo José Cela. Amb Cela va col·laborar en la revista trimestral El Extremali. Va ser col·laborador de diversos mitjans de comunicació: La Vanguardia, Mundo Diario, El País i Diario 16.
Militant de esquerres durant el franquisme, va treballar en la coordinació dels diversos partits socialistes, fonamentalment amb el Partit Socialista d'Euskadi, el Partido Socialista Popular i els diversos grups que constituirien posteriorment el Partit dels Socialistes de Catalunya. Durant la clandestinitat va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), i després del seu trasllat a Catalunya, va fer el propi en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), referent català del PCE. Va col·laborar a les pàgines culturals del setmanari comunista, Mundo Obrero. Durant la seva militància comunista va discrepar obertament dels mètodes analítics i organitzatius interns, optant en 1978 per donar-se de baixa com a militant.Sergio Vilar (1936-1998) a filosofia.org Després d'intentar infructuosament obtenir plaça com a catedràtic a diverses universitats, va continuar escrivint. En 1986 va rebre el Premi Espejo de España per La década sorprendente. 1976-1986, un estudi sobre la transició espanyola.Sergio Vilar obtuvo el Espejo de España con una historia global de la transición, El País, 17 de febrer de 1986 Va morir a l'hospital de la Vall d'Hebrón d'una malaltia cardíaca el 22 d'octubre de 1998.El sociólogo Sergio Vilar muere en Barcelona a los 63 años, El País, 24 d'octubre de 1998
Obres La década sorprendente. 1976-1986 La oposición a la dictadura, 1939-1969 El poder está en la calle (1968), pel que hagué d'exiliar-se a França Cuba, socialismo y democracia (1973) La naturaleza del franquismo (1977) El viaje y la utopía (1985) La universidad, entre el fraude y la irregularidad (1987) El futuro de la cultura (1988) El disidente (1981) Por qué se ha destruido el PCE (1986). Carta abierta al Rey Juan Carlos (1991), La nueva racionalidad: comprender la complejidad con métodos transdisciplinarios (1997) Referències
Enllaços externs Notícies sobre Sergio Vilar a El País
Categoria:Escriptors valencians contemporanis en castellà Categoria:Premis Espejo de España Categoria:Sociòlegs de València Categoria:Escriptors de València Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà Categoria:Comunistes valencians Categoria:Polítics de València Categoria:Científics de València Categoria:Científics valencians contemporanis Categoria:Científics catalans del sud contemporanis Categoria:Sociòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1998 Categoria:Activistes de València Categoria:Activistes valencians contemporanis Categoria:Militants catalans del sud del Partit Socialista Unificat de Catalunya Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1935