Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França. El període històric va des del 862, any de la primera expansió dels magiars fins al 955, quan van ser derrotats per Otó I, sacre emperador romanogermànic en la batalla de Lechfeld.
Procedents de les estepes de l'Àsia central —igual anteriorment els huns, els búlgars i els àvars—, els magiars es van establir a la zona central de l'est d'Europa, la Pannònia, durant el regnat de Carlemany a començaments del . A finals d'aquest segle i començaments del X es van dedicar a fer incursions militars cap als territoris més a l'oest i al sud. El seu objectiu no era fer una conquesta, generalment es conformaven amb fer botí. Sortien de la Pannònia només en primavera, quan el clima era apropiat per als viatge a cavall, els quals podien trobar herba fresca per alimentar-se en les parades. Atacaven principalment abadies i convents o viles i granges, construccions amb poques defenses o cap. Quan trobaven una ciutat emmurallada i ben protegida, llevat d'algunes excepcions, marxaven sense atacar. També evitaven enfrontaments a camp obert i batalles, ja que les seves armes, que eren lleugeres i apte per efectuar atacs des de la rapidesa d'un cavall, no podien competir amb l'organització militar del pesat l'exèrcit dels francs.
862: primera incursió contra l'Imperi Franc Oriental 892: Arnulf de Caríntia, rei dels francs orientals fa pacte d'aliança amb els poble de Moràvia per lluitar junts contra els magiars 896: la Pannònia esdevé el campament central dels magiars, que trenquen la unitat de les poblacions eslaves establertes a la zona anteriorment 899-900: els magiars penetren a Itàlia travessant el Friül; un gran exèrcit itàlic comandat pel rei Berenguer I els surt a l'encontre però és destruït en una batalla a la vora del riu Brenta 901-909: repetits atacs per Itàlia, Baviera, Saxònia, Turíngia i Suàbia 910: els magiars arriben fins a Francònia i cremen la ciutat de Ratisbona 911-914: diverses incursions per Alemanya, Borgonya, Turíngia, Saxònia, Suàbia i Francònia 915: els magiars són derrotats a prop de Fulda però saquegen Brema 917-918: repetits atacs per Baviera, Suàbia, Lotaríngia, Alsàcia i Borgonya 919: els magiars arriben fins a Reims; a Itàlia, són contractats com a mercenaris pel rei Berenguer 922: els magiars pressionen amb incursions per la Pulla i baixen per la costa de l'Adriàtic, controlada pels romans d'Orient 924: Pavia és assetjada i els magiars avancen fins a la Provença i la Septimània; el rei Enric I d'Alemanya estipula un tractat de pau que duraria nou anys 926: tornen a haver incursions per Baviera, Francònia, Suàbia i Lorena; l'abadia de Sankt Gallen és espoliada 927: atacs i pillatge pel centre de la península Itàlica, la Toscana i el Laci 933: els magiars arriben a Turíngia on els derrota Enric I d'Alemanya 934: els magiars s'endinsen per Tràcia fins a apropar-se a Constantioble; de tornada van saquejar Macedònia i van assetjar Tessalònica 935-938: repetides incursions per Aquitània, Borgonya, Saxònia, Baviera, Alsàcia, Toscana, Lacio i Campània 938: a Turíngia i a Saxònia els magiars són massacrats per la població local 942: els magiars entren a Roma i a més saquegen la regió de l'antiga Sabínia 943: el rei Hug d'Arle, pagant un tribut, desvia els magiars cap a Hispània; els magiars planifiquen una invasió a l'Imperi Romà d'Orient que conclou amb una treva de cinc anys estipulada amb l'emperador 950: l'emperador Otó I respon a les incursions magiars atacant el seu territori fins al riu Tisza 952-954: repetides incursions per Itàlia, Baviera, Saxònia, Lorena, Bèlgica, Borgonya; atacs a Torí i Susa 954-955: després d'haver assetjat Augsburg, els magiars es troben amb l'exèrcit d'Otó I que els espera al costat del riu Lechon són definitivament derrotats.
Referències
Categoria:Grups uralians europeus