Josep de Lanuza Montbui-Vilarig i de Rocabertí-Pau (Girona, 1623 –Santa Margarida de Montbui , 1688) fou un noble i militar català, tercer comte de Plasència i virrei de Mallorca entre 1657 i 1663. Fou el primer català que exercí aquest càrrec durant el .
Origen i família Procedia d'una destacada família nobiliària emparentada amb els Lanuza, Montbui, Vilarig i Rocabertí, vinculada tant al Principat com al Rosselló. Ostentà els títols de vescomte de Rueda i Perellós, senyor de Ceret, i senyor de les baronies de Vilarig i Montbui.
El seu fill Joan de Lanuza i d'Oms fou també una figura destacada del braç militar i de la política catalana. Durant la guerra de Successió, donà suport a l'arxiduc Carles d'Àustria i fou recompensat amb la Grandesa d'Espanya el 4 de març de 1720.
Virrei de Mallorca (1657–1663) El rei Felip IV de Castella el nomenà virrei de Mallorca el 10 d'abril de 1657, en substitució de Lorenzo Martínez de Marcilla, i prengué possessió del càrrec el 15 de juliol del mateix any.
El seu govern coincidí amb un període difícil per a l'illa: les males collites de blat i les guerres amb França i Anglaterra provocaren greus problemes d'abastiment i una forta crisi comercial. Lanuza va haver d'afrontar també el bandolerisme, molt actiu a Mallorca, combinant repressió severa —amb execucions i exposició pública dels ajusticiats— amb amnisties per als qui s'incorporessin als exèrcits de la monarquia.
Durant el seu mandat es va impulsar la construcció d'un llatzeret per prevenir noves epidèmies de pesta, i es fomentaren expedicions corsàries contra anglesos, francesos, turcs i portuguesos. També s'hi fundà el convent de les monges caputxines de Palma (1662).
Cap al 1661, després de la pau dels Pirineus, el rei Felip IV li demanà de col·laborar amb una armada internacional impulsada pels Estats Generals del Països Baixos per atacar Alger i alliberar cristians captius. Lanuza rebutjà la proposta adduint manca de recursos, en un moment en què Mallorca patia tant els atacs dels corsaris algerins com la seva pròpia activitat corsària al Mediterrani i fins a l'Atlàntic.
Lanuza governà Mallorca durant dos triennis consecutius. El juliol de 1663 fou rellevat per Roderic de Borja-Llançol, després de gairebé sis anys al capdavant del virregnat.
Etapa catalana Després del seu virregnat, Josep de Lanuza continuà vinculat a la política catalana. Entre 1667 i 1669 fou protector del Braç Militar de Catalunya, posició des de la qual defensà una línia moderada i de cooperació amb la monarquia durant el regnat de Carles II.
Entre juliol i novembre de 1678, la Generalitat de Catalunya i els consistoris catalans el nomenaren ambaixador a la cort de Madrid, i exercí aquesta missió fins al desembre del mateix any.
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Protectors del Braç militar de Catalunya Categoria:Militars balears històrics Categoria:Morts el 1688 Categoria:Gironins històrics Categoria:Militars gironins Categoria:Polítics gironins Categoria:Nobles balears Categoria:Nascuts el 1623