Màrius Ferré (Reus, 16 de gener de 1871 - 27 de setembre de 1898) va ser un poeta i ebenista català.
Era fill d'una família modestíssima, el seu pare, Pere Ferré Marsal era sabater, i la seva mare Josepa Segarra havia nascut a Barberà de la Conca. Va cursar només estudis primaris i als 11 anys va entrar d'aprenent d'ebenista. De ben jove, amb una colla d'amics aficionats al teatre, van muntar el «Teatro Valero», situat en uns magatzems del carrer de Palo Santo, on feien representacions. L'any 1893, fent el servei militar, li va tocar d'anar a Melilla, on va contraure tuberculosi i anèmia. Al tornar a Reus, es va integrar al Grup modernista de Reus i va publicar freqüentment poemes a la majoria de periòdics de la ciutat (Lo Somatent, Lo Ventall, Pisto humorístico, La Trompeta, La Autonomía, Eco del Centro de Lectura...), signant normalment com a «F. Mario». El 1897 va estrenar una obra dramàtica titulada «Amor y deber», que no es va arribar a publicar. Segons Miquel Ventura, company de la «Colla de ca l'Aladern», va mantenir sempre un esperit optimista i rialler tot i la malaltia, i alguns dels seus versos, no recollits després, eren molt procaços. Contagiat per l'ideal de la tertúlia va escriure fins a l'últim moment. Els seus amics li van dedicar un seguit d'homenatges a la premsa reusenca i un número monogràfic de la revista Lo Ventall. L'any següent de la seva mort van publicar el recull Verso y prosa amb la majoria de poemes publicats a la premsa i quatre articles en prosa. D'aquest recull, l'historiador de la cultura reusenca Joaquim Santasusagna en ressalta el caràcter anarquista i anticlerical.
Referències
Categoria:Poetes reusencs Categoria:Ebenistes catalans Categoria:Escriptors modernistes catalans Categoria:Morts a Reus Categoria:Escriptors reusencs contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX