Les protestes a Turquia del 2013 es van iniciar a la ciutat turca d'Istanbul el 28 de maig de 2013, després que al voltant de 50 ecologistes es manifestessin per salvar el Parc Taksim Gezi, el qual havia de desaparèixer i ser transformat en un centre comercial.Violentos enfrentamientos entre policía y manifestantes en el centro de Estambul, diari El País, 31/05/2013. No obstant això, després de ser violentament reprimits per la policiaErdogan advierte de que no cederá a las presiones de “grupos extremistas”, diari El País, 01/06/2013. mitjançant canons d'aigua i gasosTurquía se rebela contra Erdogan, diari El País, 03/06/2013. es van guanyar l'atenció de les xarxes socials i la societat turca en general, que es va unir a les manifestacions, amb la qual cosa ha sorgit un moviment social i antigovernamental que s'ha expandit a altres ciutats.
Escenari 125px|miniatura|esquerra|Protestes a Turquia contra la censura a Internet (2011). Situació política miniatura|upright|Recep Tayyip Erdoğan, primer ministre de Turquia. El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) liderat per Recep Tayyip Erdoğan porta en el poder des de 2002, i ha estat reelegit en tres ocasions amb una gran majoria, l'última d'elles en 2011. Mentre que en el terreny de l'economia el govern d'Erdoğan ha aconseguit treure el país d'una recessió econòmica el 2001, en el pla social i polític ha iniciat un procés per donar més protagonisme a l'islam en el país, mitjançant el debilitament dels sectors ultraliberals turcs de l'Exèrcit, la retallada d'alguns drets humans, la censura de la premsa, etc.
miniatura|Al parc Taksim Gazi s'espera construir un centre comercial inspirat en unes casernes del . Des de 2011, l'AKP ha incrementat les restriccions sobre la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa, el contingut de la televisió, l'ús d'Internet i el dret de reunió. També ha pres mesures legals contra els mitjans crítics al govern, com per exemple una multa de 2.500 milions de dòlars a un mitjà de comunicació. Per això el govern ha estat vist cada cop més com a islamista i autoritari. Entre les mesures regressives destaquen: l'aprovació d'una reforma educativa a favor de la introducció d'elements islàmics en l'ensenyament, la limitació del consum de l'alcohol, la prohibició total de l'avortament en la pràctica, l'oposició a la comunitat LGTB, la detenció d'algunes persones acusades de blasfèmia, la prohibició de besar-se en llocs públics i la construcció d'un pont en honor del controvertit sultà otomà Selim I, un fet força criticat per la comunitat alevi de Turquia, que representa entre un 15 i un 30% de la població total del país, atès que els alevis consideren el Sultà responsable de les morts de desenes de milers d'alevis durant la Batalla de Çaldiran.Today's Zaman, 30 May 2013, Name of third bridge causes outrage among Alevis
El Parc Taksim Gezi miniatura|esquerra|La Plaça de Taksim amb el Monument a la República al mig.
La causa inicial de les protestes fou el projecte d'eliminar el Parc Taksim Gezi, una de les poques illes verdes que queden al centre de la part europea d'Istanbul. El pla incloïa la conversió en illa de vianants de la Plaça de Taksim i la reconstrucció de la Caserna Taksim, un edifici de l'època otomana que havia estat enderrocat el 1940. El desenvolupament de projectes a Turquia inclou «comissions de preservació cultural», que se suposa que són independents del govern, i al gener una comissió va rebutjar el projecte, en no considerar-lo d'interès general. No obstant això, una comissió superior revocà aquesta decisió l'1 de maig, en un gest on els activistes del parc van veure la influència subreptícia del govern.Alexander Christie-Miller, The Christian Science Monitor, 10 de juny del 2013, In Turkey, echoes of US-style clashes over glitzy redevelopment
S'esperava que la planta baixa de la reconstruïda caserna tingués un centre comercial, i a les plantes superiors hi hauria apartaments de luxe, tot i que en resposta a les protestes, la probabilitat d'un centre comercial va perdre pes enfront de la construcció d'un museu.Reuters, 3 de juny del 2013, Simmering anger at Erdogan's authoritarianism boils over in TurkeyNew York Times, 31 de maig del 2013, Police Attack Protesters in Istanbul's Taksim Square El principal contractista del projecte és el Grup Kalyon, descrit el 2013 per la BBC com «una companyia que té estrets lligams amb el governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP)».BBC, 5 de juny 2013, Turkey clashes: Why are Gezi Park and Taksim Square so important?
Les protestes del Parc de Gezi començaren a l'abril, però s'havien endegat amb una petició el desembre del 2012.Hürriyet Daily News, 5 de juny del 2013, Istanbul Gezi Park Les protestes es renovaren el 27 de maig, i culminaren amb la creació d'un campament que ocupà el parc. Una incursió en aquest campament el 29 de maig va causar indignació i protestes més àmplies.globalvoicesonline.org, 4 de juny del 2013, Turkey: A Social Media Chronology of Occupy Gezi Jay Cassano, Global Research, 4 de juny del 2013, The Right to the City Movement and the Turkish Summer Tot i que Turquia té un llarg historial de brutalitat policial, l'atac als ecologistes que estaven acampats pacíficament a la plaça, era prou diferent com per estimular una major indignació que aquests tipus d'incidents anteriors, i va esdevenir la major protestaa Turquia de les últimes dècades
Cronologia de les protestes miniatura|Vista aèria de la Plaça de Taksim a Istanbul. miniatura|Hashtag # OccupyGezi (ocupa Gezi) usat a Twitter miniatura|Protestes a l'Avinguda d'Istiklâl. miniatura|Foc a Taksim després dels aldarulls nocturns. miniatura|Xocs nocturns amb la policia. Maig Al matí del dia 28 de maig uns 50 ecologistes van acampar al Parc Gezi per prevenir la seva destrucció. Inicialment, la seva idea era quedar-s'hi fins que els buldòzers se n'anessin. No obstant això, la policia va utilitzar gasos lacrimògens i va calar foc a les tendes de campanya perquè les màquines continuessin amb la seva feina. Les imatges d'aquest dia (entre elles la de l'anomenada "dama de vermell" , que roman en peu tot i ser agredida amb un esprai per un policia) van fer la volta al món i es van difondre pels mitjans de comunicació.
El 29 de maig el nombre de manifestants va créixer com a conseqüència d'una campanya en les xarxes socials. Així, van arribar més persones al parc Gezi per instal·lar-hi les seves tendes. A més, diverses persones conegudes es van unir al moviment, incloses el vicepresident del Partit Republicà del Poble Gürsel Tekin, el cantant Can Bonomo, els actors i actrius Gonca Vuslateri, Memet Ali Alabora, Okan Bayülgen i Şebnem Sönmez.
El 30 de maig la policia va assaltar els campaments instal·lats pels manifestants però, lluny de disminuir en nombre, van sortir més protestes al carrer, motivades per les xarxes socials.
El 31 de maig la policia va tornar al campament, i aquesta vegada va recórrer a canons d'aigua, gasos lacrimògens i esprais de pebre per expulsar la gent, la qual cosa va provocar més de 100 ferits. A més, van posar barricades al voltant del parc per evitar que entressin més persones en ell.Turkish Weekly, 1 de juny del 2013, ‘Occupy Taksim’ grows in spite of crackdown
Paral·lelament, aquest mateix dia es van estendre les protestes a Ankara i Esmirna. A Ankara la policia va recórrer a porres elèctriques i va llançar gas lacrimogen des d'un helicòpter per dispersar els manifestants. Es van produir xocs entre manifestants i agents de l'ordre que van durar fins a la nit. A Esmirna es va convocar una marxa a la qual van assistir més de 10.000 persones sota el lema "Taksim està a tot arreu, la resistència està a tot arreu" i "Erdoğan el químic" que va ser reduïda amb canons d'aigua, bales de plàstic i gasos lacrimògens.
Juny 1 de juny L'1 de juny els manifestants de la part asiàtica d'Istanbul van creuar en una gran marxa el Pont del Bòsfor per unir-se als manifestants de Taksim. També a Antalya i a Ankara es van aplegar milers de manifestants, que de nou van ser reprimits amb violència. No obstant això, a les 15:45 la policia va abandonar la plaça, i va deixar via lliure per als manifestants. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan va exigir als manifestants que cessessin les seves accions immediatament, mentre poc després el ministre de l'Interior, Muammer Güler, informava de la detenció de 939 persones en les manifestacions, i xifrava en 79 el nombre de feritsLos manifestantes turcos echan un pulso al Gobierno de Erdogan, diari El País, 02/06/2013.
2 de juny El 2 de juny la policia va prendre els ponts d'Istanbul per impedir la mobilització ciutadana, i de nou hi va haver manifestacions per tot el país que van ser reprimides. Durant aquests aldarulls es va produir el primer mort de les protestes: una dona que va morir quan un pot de gas de la policia li va impactar al cap.
3 de juny El 3 de juny es van produir violents xocs nocturns, i suposadament membres de la policia acompanyats de militants del partit AKP al poder van apallissar diversos manifestants. A la ciutat d'Esmirna, els opositors van calar foc a l'oficina del partit d'Erdoğan. Paral·lelament, la Confederació de Sindicats de Treballadors Públics de Turquia, amb uns 240.000 afiliats, va convocar una vaga de dos dies en protesta per la repressió policialLas protestas abren una brecha en el partido que acapara todo el poder , diari El País, 03/06/2013. Tot i la situació del país, el president va abandonar Turquia per fer una gira pels països del Magrib.TRT World, 2 de juny del 2013, ERDOĞAN TO VISIT MOROCCO, ALGERIA AND TUNISIA Hürriyet, 3 de juny del 2013, Reuters muhabiri Birsen Altaylı'nın sorusu Erdoğan'ı sinirlendirdi Mentrestant, un jove va ser envestit per un vehicle particular quan intentava col·locar una barricada per tallar el trànsit. A conseqüència d'això el jove, de dinou anys, va morir. Fou la primera víctima mortal reconeguda des del començament de les protestes.
4 de juny El 4 de juny les protestes van continuar estenent-se per tot el país, especialment a la tarda.Al-Jazeera 4 de juny del 2013, c 9.30pm, Turkey Protests Live Blog El grup Anonymous va piratejar més de 150 pàgines del Govern en suport als manifestants, que van sortir a parcs i places.
Segons va informar la televisió privada NTV, un jove de 22 va morir per l'impacte d'un tret de bala.
Aquell mateix dia, el viceprimer ministre turc (i temporalment primer ministre en funcions a causa del viatge d'Erdoğan), Bülent Arınç, en una roda de premsa a Ankara, va demanar disculpes pels excessos policialsLa protesta arrecia pese a las disculpas del Gobierno de Turquía , diari El País, 04/06/2013.
5 de juny El 5 de juny la policia va detenir 25 persones per "incitar" a manifestar-se via Twitter." Les protestes van seguir congregant a milers de persones, moltes de les quals van ser detingudes. A més, amb motiu de la vaga, es van congregar molts professors, advocats i treballadors municipals per protestar contra el govern en ciutats com Ankara, Istanbul, Bafra, Kocaeli, Antalya, Giresun, Hopa i Siirt entre d'altres. El nombre de manifestants a Taksim fou el més alt des del començament de les protestes, just el dia abans de la tornada d'Erdoğan a Turquia, procedent de la seva gira pel Magrib.
6 de juny El 6 de juny Erdoğan va tornar al país, i va pronunciar un incendiari discurs a l'Aeroport Internacional Atatürk, davant milers de seguidors. Va reclamar la fi de les protestes tot afirmant que havien degenerat en actes vandàlics. Anteriorment havia afirmat que entre els manifestants hi havia persones fitxades per activitats terroristes.BBC, 6 de juny del 2013, Istanbul Gezi Park plan to proceed - Turkish PM Erdogan
Aquest dia les manifestacions no van ser reprimides amb violència, ja que el 6 de juny és un dia festiu per a l'islam.
7 de juny