miniatura|Mark-8. La història de l'ordinador personal va començar a la dècada de 1970. Un ordinador personal està orientat a l'ús individual i es diferencia d'un ordinador mainframe, on les peticions de l'usuari final són filtrades a través del personal d'operació o un sistema de temps compartit, en el qual un processador gran és compartit per molts individus. Després del desenvolupament del microprocessador, els ordinadors personals van arribar a ser més econòmics i es van popularitzar. Els primers ordinadors personals, generalment anomenats microordinadors, van ser venuts sovint com kits electrònics i en nombres limitats. De fet, tenien interès, principalment, per als aficionats i tècnics.
Etimologia Originàriament, el terme "ordinador personal" va aparèixer en un article del New York Times el 3 de novembre de 1962, informant de la visió de John W. Mauchly sobre el futur de la programació, segons el que estableix una recent reunió de l'American Institute of Industrial Engineers. Mauchly va indicar que "No hi ha raó per suposar que un noi o noia mitjana, no pugui ser propietari d'un ordinador personal".
Sis anys més tard, un fabricant va prendre el risc de referir al seu producte d'aquesta manera, quan Hewlett-Packard va fer publicitat dels seus "Powerful Computing Genie" com "El nou ordinador personal Hewlett-Packard 9100A". Aquest anunci va ser jutjat com a massa radical per l'audiència a la qual anava destinat, i va ser reemplaçat per un anunci molt més sobri per a la calculadora programable HP 9100A.
Durant els següents set anys, la frase havia guanyat suficient reconeixement, de manera que, quan la revista Byte publicar la seva primera edició, es va referir als seus lectors com "en el camp de la computació personal", i Creative Computing va definir l'ordinador personal com un "sistema de (no) temps compartit, comptant amb suficient potència de processament, i capacitats d'emmagatzematge per satisfer les necessitats d'un usuari individual". Dos anys més tard, va passar el que la revista Byte va anomenar la "Trinitat de 1977" dels petits ordinadors preacoblats, ja que van arribar al mercat l'Apple II i el PET 2001, que van ser promocionats com ordinadors personals, mentre que el TRS-80 era descrit com un microordinador emprat per a les tasques de la llar incloent la "gestió financera personal". El 1979 van ser venuts al voltant de mig milió de microordinadors, i els joves d'aquella època van tenir un nou concepte de l'ordinador personal.
Mainframes, miniordinadors, i microordinadors
miniatura|Abans de l'adveniment de l'ordinador personal, els terminals d'ordinador van ser usats per a l'accés a temps compartit dels ordinadors centrals (mainframes) Abans de la introducció del microprocessador a principis de la dècada del 1970, els ordinadors generalment eren sistemes grans i costosos els amos eren grans corporacions, universitats, agències governamentals, i institucions de mida similar. Els usuaris finals, generalment, no interaccionaven directament amb la màquina, sinó que preparaven tasques per al vostre ordinador en equips fora de línia com perforadores de targetes. Diverses assignacions per a l'ordinador serien recollides i processades en procés per lots. Després que el treball ha acabat, els usuaris podien recollir els resultats. En alguns casos, podria trigar hores o dies entre sotmetre un treball al centre de programació i la recepció de la sortida.
Una forma més interactiva d'ús de l'ordinador es desenvolupa comercialment per mitjans de la dècada del 1960. En un sistema de temps compartit, múltiples terminals permetre a molta gent compartir l'ús d'un processador d'ordinador mainframe. Això era comú en aplicacions empresarials i en ciència i enginyeria.
Un model diferent de l'ús de l'ordinador va ser presagiat en la manera en què van ser usats els primerencs ordinadors experimentals precomercials, on un usuari tenia ús exclusiu d'un processador.Athony Ralston and Edwin D. Reilly (ed), Encyclopedia of Computer Science 3rd Edition, Van Nostrand Reinhold, 1993 , article Digital Computers History En llocs com el MIT, els estudiants amb accés a alguns dels primers ordinadors van experimentar amb aplicacions que avui serien típiques d'un ordinador personal, per exemple: el disseny assistit per ordinador va ser previst pel T-square, un programa escrit l'any 1961, i un ancestre dels jocs d'ordinador d'avui es va trobar al Spacewar del 1962. Alguns dels primers ordinadors que van poder haver-se anomenat "personals" eren miniordinadors primerencs com ara: el LINC i el PDP-8, i posteriorment el VAX, i miniordinadors més grans de Digital Equipment Corporation (DEC), Data General, Prime Computer, i altres. Per als estàndards d'avui, eren molt grans (al voltant de la mida d'un refrigerador) i de cost prohibitiu (típicament desenes de milers de dòlars) i, per tant, rarament van ser comprats per individus. No obstant això, eren molt més petits, menys costosos, i generalment més simples d'operar que molts dels ordinadors mainframes d'aquest temps, per tant, eren assequibles pels laboratoris individuals i projectes de recerca. Els miniordinadors van alliberar en gran part, a aquestes organitzacions, el processament per lots i de la burocràcia d'un centre de programació comercial o universitari.
A més a més, els miniordinadors eren, relativament, més interactius que les unitats centrals, i aviat tindrien els seus propis sistemes operatius. El miniordinador Xerox Alt (1973) va ser una fita en el desenvolupament dels ordinadors personals, per la seva interfície gràfica d'usuari, pantalla de mapa de bits d'alta resolució, gran emmagatzematge de memòria intern i extern, ratolí, i programari especial.Rheingold, H. (2000). Tools for thought: the history and future of mind-expanding technology (New ed.). Cambridge, MA etc.: The MIT Press.
Ja el 1945, Vannevar Bush, en un assaig anomenat As We May Think (com podem pensar), va esbossar una possible solució al creixent problema de l'emmagatzematge i la recuperació d'informació. En el que va ser anomenat més tard com The Mother of All Demos (la mare de totes les demostracions), l'investigador Douglas Engelbart del SRI va donar, el 1968, una vista preliminar del que es convertiria en les grapes de la vida laboral diària en el : l'email, l'hipertext, el Processador de text, la Videoconferència, i el ratolí. La demostració era la culminació de la recerca al laboratori Augmentation Research Center d'Engelbart, que es va concentrar en l'aplicació de la tecnologia de programació per facilitar pensament humà creatiu.
Microprocessador i reducció de costos
Els miniordinadors, ancestres del modern ordinador personal, van usar una primerenca tecnologia de circuits integrats (microxip), que va reduir la mida i el cost, però no contenia al microprocessador en un xip. Això significava que encara eren grans i difícils de fabricar just com els seus predecessors els mainframes. Després que el "ordinador en un xip" fos comercialitzat, el cost per manufacturar un sistema de programació va caure dramàticament. L'aritmètica, lògica, i funcions de control, que prèviament van ocupar diverses i costoses plaques de circuits impresos ara eren a un sol circuit integrat, fent possible produir-los en grans volums. Concurrentment, els avenços en el desenvolupament de la memòria d'estat sòlid van eliminar la voluminosa, costosa i famolenca d'energia memòria de nucli magnètic usada en prèvies generacions d'ordinadors.
Hi havia alguns investigadors a llocs com ara SRI i Xerox PARC que estaven treballant en ordinadors que una sola persona pogués utilitzar i puguin ser connectats per xarxes ràpides i versàtils: no ordinador de casa (home computer), sinó un ordinador personal.
miniatura|140px|L'Intel 4004, el primer microprocessador Després de la introducció el 1972 de l'Intel 4004, els costos dels microprocessadors van declinar ràpidament. L'any 1974, la revista d'electrònica nord-americana Ràdio-Electronics va descriure el kit d'ordinador Mark-8, basat en el processador Intel 8008. El gener de l'any següent, la revista Popular Electronics va publicar un article que descrivia un kit basat en l'Intel 8080, un processador una mica més potent i més fàcil d'utilitzar. L'Altair 8800 es va vendre extraordinàriament bé, encara que la grandària de la memòria inicial estava limitat a uns pocs centenars de bytes i no hi havia programari disponible. No obstant això, el kit de l'Altair era molt menys costós que un sistema de desenvolupament d'Intel d'aquest temps, així que va ser comprat per companyies interessades a desenvolupar un control de microprocessador pels seus propis productes. Targetes d'expansió de memòria i perifèrics van ser aviat llistades per les manufacturadores originals, i més tard, per manufacturadores de dispositius endollables compatibles. El primer producte de Microsoft va ser un interpretador BASIC de 4 kilobytes en cinta de paper perforat, l'Altair BASIC, que va permetre que els usuaris desenvolupessin programes en un llenguatge d'alt nivell. L'alternativa era acoblar a mà el codi de màquina que podia ser carregat directament a la memòria del microordinador emprant un panell frontal de commutadors, botons i LEDs. Mentre que el panell frontal del maquinari emulava als utilitzats pels primers mainframes i miniordinadors, després d'un curt temps, l'entrada/sortida a través d'un terminal era la interfície home-màquina preferida, i els panells frontals van arribar a extingir-se.
Inicis de la indústria de l'ordinador personal Kenbak-1
El Kenbak-1 és considerat pel Computer History Museum com el primer ordinador personal del món. Va ser dissenyat i inventat per John Blankenbaker de Kenbak Corporation en el 1970, i va ser venut per primera vegada a principis del 1971. A diferència d'un ordinador personal modern, el Kenbak-1 va ser construït amb circuits integrats TTL de baixa escala d'integració, i no va usar un microprocessador. El sistema primer va vendre per $ 750. Només al voltant de 40 màquines van ser construïdes i venudes. L'any 1973, la producció del Kenbak-1 es va aturar mentre que Kenbak Corporation va desaparèixer.
Amb només 256 bytes de memòria, una mida paraula de 8 bits, i l'entrada i la sortida restringida a llums i interruptors, el Kenbak-1 era més útil per aprendre els principis de la programació, però no era capaç de córrer programes d'aplicació.
Datapoint 2200 miniatura|1970: Datapoint 2200 Un terminal programable anomenat Datapoint 2200 és primer dispositiu conegut que porta una certa i significativa semblança al de l'ordinador personal modern, amb una pantalla, teclat, i emmagatzematge per al programa.; Datapoint 2200 Va ser fet el 1970 per CTC (ara conegut com a Datapoint), i era un sistema complet en una petita carcassa que tenia una base aproximada d'equips de treball sobre aspectes específics. El City Protocol es desenvoluparà per etapes amb una duomponents discrets, encara que la companyia havia comissionat a Intel perquè desenvolupés una unitat central en un xip; Hi va haver una ruptura entre CTC i Intel, i el microprocessador que Intel havia desenvolupat no va ser usat. Intel aviat comercialitzà una versió modificada d'aquest xip com l'Intel 8008, el primer microprocessador de 8 bits del món.A History of Modern Computing, (MIT Press), pàg. 220-21 Per tant, les necessitats i els requisits del Datapoint 2200 van determinar la naturalesa del 8008, sobre el qual van ser basats tots els successius processadors usats en PC compatibles amb IBM. Addicionalment, el disseny del CPU multi-xip de Datapoint 2200 i el disseny final d'Intel 8008 eren tan similars que els dos són en gran part compatibles en el programari, per tant, el Datapoint 2200, des d'una perspectiva pràctica, pot ser considerat com si de fet fos accionat per un 8008, el que també ho fa un fort candidat al títol de "primer microordinador".
MICRAL N