fou un físic i professor universitari valencià, catedràtic de Física teòrica de la Universitat de València, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, rector de la Universitat de València, integrant del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2011, i president de Valencians pel Canvi.

Biografia Es va llicenciar en Ciències Físiques per la Universitat de Madrid l'any 1963. Entre 1963 i 1966 va estar becat pel Govern francès a París, on va fer estudis en física teòrica. Fou investigador en el CNRS (Centre Nacional de la Recerca Científica) a París de 1966 a 1969. Aquest darrer any es va doctorar en física teòrica per la Universitat de París. Va treballar com a professor de la Universitat de Barcelona des de 1969 fins a 1978. En 1974 també es va doctorar en física teòrica per la Universitat de Barcelona. Entre 1978 i 1982 va impartir docència, com a professor agregat, a la Universitat de Santander. Des de 1982 i fins a la seua mort el 2026 va ser catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de València.

El seu activisme cívic el portà a ser jutjat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que el condemnà a nou mesos de presó, que passà a Barcelona i a Jaén (1970). Durant el seu mandat com a rector de la Universitat, el seu compromís cívic amb els problemes i la realitat valenciana el convertiren en una figura cabdal del valencianisme progressista. Cofundador de la plataforma cívica Valencians pel Canvi, activa del 1999 al 2018, en fou president durant diversos anys i, des de les institucions valencianes, participà en la recuperació de la llengua i la cultura valencianes.

Càrrecs acadèmics i científics Entre els anys 1984-1994 va ser rector de la Universitat de València. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1986) i del Consell Valencià de Cultura. L'any 2000 va participar en la comissió assessora per a l'elaboració de l'Informe Universitat 2000, conegut com a Informe Bricall, encarregat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

Va ser nomenat doctor 'honoris causa' per la Universitat Jaume I de Castelló el 1993, va rebre la Medalla d'Or de la Universitat de València (1995), la Medalla d'Honor de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019), i la medalla d'honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2021). Va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat de Sagunt (2020).

Publicacions Lapiedra fou autor de més de quaranta publicacions científiques en física teòrica, la majoria de les quals en revistes especialitzades d'abast internacional, i de diversos treballs científics dirigits. La seua recerca es desenvolupa en electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i fonaments de mecànica quàntica. Entre els seus llibres es troba Els dèficits de la realitat i la creació del món (2004), que va obtenir el Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, i la seua versió en castellà (amb ampliacions): Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecánica cuántica (2008).

Els seus darrers articles sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació van ser publicats en revistes com ara Arbor, Sistema, Actes de la Universitat d'Estiu de Gandia, i en diverses obres de l'Institut d'Estudis Catalans.

Referències

Categoria:Persones d'Almenara Categoria:Professors de la Universitat de València Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Rectors de la Universitat de València Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Jaume I Categoria:Valencians de l'Any Categoria:Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Físics valencians contemporanis Categoria:Professors de física valencians Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Docents de la Plana Baixa Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians morts al segle XXI Categoria:Morts a València