Els Kali'na, també anomenats Kalina, Karina, Carina, Kalinha, Kariña, Kari’ña, Kaliña o Karinya.històricament Galibi o Caribe són una ètnia ameríndia que es troba escampada en diversos països de la costa caribenya d'Amèrica del Sud. També són una de les sis ètnies ameríndies de la Guaiana Francesa. L'origen del nom que els europeus els va donar, Galibi, és desconegut, però ells mateixos prefereixen dir-se kali'na tilewuyu (veritables Kali'na) en part per diferenciar-se dels cimarrons messisson de Surinam. L'ús de Kali'na ha esdevingut comú en la literatura recent.
Història Els kali'na desconeixien l'escriptura abans de l'arribada dels europeus i, per tant, la seva història és transmesa oralment de generació en generació amb llegendes. (Vegeu "Cultura" de la llegenda de la seva creació.)
Fins fa poc, els pocs europeus que han estudiat la història dels amerindis d'aquesta regió, no distingien entre les diferents tribus del Carib. Passat ell període de les exploracions, l'interès per l'estudi d'aquests pobles disminuïa cada cop més fins que ha ressorgit a finals del segle XX quan alguns metropolitans, particularment Gérard Collomb, se n'interessaren i incitaren als kali'na a relatar la seva pròpia història, com la de Félix Tiouka, president de l'Associació d'Amerindis de la Guaiana Francesa (GFAA), i el seu fill Alexis. Totes aquestes dades expliquen que les fonts històriques d'aquest poble són escasses i incompletes.
Era precolombina Compensant la manca de fonts escrites, l'arqueologia ha permès actualitzar 273 jaciments arqueològics amerindis en només 310 quilòmetres quadrats de la zona coberta per la presa de Petit-Saut a Sinnamary. Alguns daten de fa dos mil anys, el que permetrà establir l'antiguitat de l'assentament indígena en aquesta regió. Stéphane Vacher, Sylvie Jérémie, Jérôme Briand; Amérindiens du Sinnamary (Guyane), Archéologie en forêt équatoriale; Documents d'Archéologie française, Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme, Paris, 1998.,Na'na, p. 35.
L'evidència històrica disponible indica que abans de 1492 els Kali'na habitaven la costa (de la desembocadura de l'Amazones a la de l'Orinoco), compartint el seu territori amb l'arawak, contra els quals van lluitar per la seva expansió cap a l'Est i l'Amazones.Na’na, p. 45.,Na’na, p. 41. miniatura|esquerra|Vila kali’na. Eren grans viatgers però no pas nòmades; feien sovint viatges per terra i mar a la vora de l'Orinoco a visitar a les seves famílies, comerciar o casar-se. Sovint se situaven als marges de l'Essequibo (avui a Guyana) per tal de prendre les pedres de color vermell pòrfir (takuwa), molt populars entre els Kali'na perquè les seves dones els utilitzaven per a il·lustrar la terrissa.Pierre Barrère, Nouvelle relation de la France équinoxiale, Paris, 1783. Citat a Na'na El mot takuwa també designa el jade, el comerç del qual era molt actiu arreu d'Amèrica.Arie Boomert, Gifts of the Amazons: "green stones", pendants and beads as items of ceremonial exchange in Amazonia and the Caribbean, Antropologica, Caracas, 1987. Cité dans Na'na Hi ha un lloc anomenat Les Roches gravées sobre el turó Carapa darrere Kourou, on es poden veure molts exemples d'art rupestre que probablement van ser realitzats pels Kali'na, majoritaris a la regió.
Colonització Arribada dels Palanakiłi Armes i estris kali’na.|miniatura En el primer contacte amb els europeus, els Kali'na pensaren que havia de fer front als esperits de mar, Palanakiłi, nom que encara fan servir per anomenar els blancs avui dia.
Una de les primeres conseqüències de l'arribada dels Palanakiłi foua, com per a molts altres pobles nadius americans, una disminució de la població a causa de les malalties importades pels europeus. El seu sistema immunològic no estava adaptat als virus i els bacteris del Vell Món, i els Kali'na sucumbiren ràpidament en gran nombre.
Els primers blancs que van conèixer foren els comerciants espanyols, El bisbe espanyol Vazques de Espinosa, qui visita la regió en el primer quart del s.XVII, farà referència als Garina i als Caribes Garinas del delta de l'Orinoco que portaven una gran quantitat de béns que van donar als Kali'na i altres tribus al llarg dels seus viatges. El més freqüent era quincalla: comptes de vidre, miralls, etc. Però a vegades els fornien de ganivets i altres eines. La llengua dels Kali'na ha pres de l'espanyol el nom dels objectes.Odile Renault-Lescure, Evolution lexicale du galibi, langue caribe de Guyane française, Travaux et Documents de l'Orstom 16; Paris, 1985. Citat a Na'na.
De Palanakiłi à Pailanti'po En adonar-se que els europeus destruïen la seva cultura i el seu territori, els kali'na els rebatejaren Pailanti'po o destructors dels Kali'na; la resistència va començar, però va ser ràpidament aniquilada per la superioritat de les armes dels nouvinguts.
Després de diversos intents en la segona meitat del , després dels conflictes inútils amb els nadius en general, els francesos van fundar la ciutat de Caiena el 1664; anglesos i neerlandesos es van establir al riu Surinam. Quant al territori Kali'na, s'estenia des de l'illa de Caiena a l'Orinoco. miniatura|Gravat d'una parella kali’na. L'arribada dels europeus va canviar radicalment les antigues rutes comercials. Ja no podien seguir la costa fins a arribar a l'Orinoco, sinó que havien d'anar als petits ports de la costa on comerciaven amb pedres precioses, or i altres matèries primeres més exòtiques (animals, plantes) a canvi d'ampolles de rom o eines d'acer .
El Kali'na van lluitar sovint contra els europeus els primers anys després de la seva arribada. Lliuraren diverses batalles pel control de Yalimapo, un emplaçament estratègic a mig camí entre els rius Mana i Maroni. Hi ha un jaciment arqueològic anomenat Ineku-tupo, on es pot trobar terrissa dels segles anteriors a l'arribada dels europeus. miniatura|esquerra|Jove kali’na en una piràgua a Paris el 1892. Delmats per les malalties i assetjats pels europeus àvids d'or i riqueses d'Eldorado, van fugir terra endins en la selva tropical, gairebé impenetrable per als europeus. Només petits grups es van establir a Caiena i altres ciutats costaneres. Els Kali'na eren particularment nombrosos en els rius Approuague, Amana, Surinam i Saramacca. El Kali'na de la costa foren empesos progressivament cap a l'oest, cedint el seu territori a les plantacions.
L'arribada dels europeus va pertorbar les aliances tradicionals amb els nadius americans; els kali'na s'aliaren amb els francesos i els ajudaren contra els holandesos i els seus aliats Arouagues a l'oest del riu Maroni. Esdevingueren actius en el comerç d'esclaus amerindis, creat bases permanents en el baix Itany i el baix Marwin per als seus atacs contra els Trio, wayana i teko, i després vendre'ls a holandesos, anglesos o francesos. No van fer el mateix amb els lokono i palikur, amb qui mantenien únicament relacions guerreres. Fins i tot tenien una paraula per a les tribus contra les que era possible muntar expedicions d'esclavitud: Itoto.
Les expedicions itoto s'acabaren a finals del quan l'accés a l'alt Maroni fou controlat per grups de cimarrons com alukus i ndjuka.
Les missions jesuïtiques miniatura|Cerimònia kali’na. Els jesuïtes van fundar la seva primera missió primera d'Ikarou (vora el Karouabo) el 1709, però es va desplaçar vora el riu Kourou, el 1713. L'objectiu principal de les missions, com a altres indrets d'Amèrica del Sud, era propagar la fe catòlica entre els amerindis, que eren vistos com a salvatges que havien de ser salvats.
Les missions facilitaren el mestissatge entre tribus ameríndies diferents, perquè totes estaven barrejades. Si la forta concentració de població (450 amerindis el 1740 a Kourou) facilitava la difusió de malalties, també protegia als nadius de l'esclavatge, ja que els colons no hi tenien accés. La missió va ser abandonada pels jesuïtes quan van ser expulsats de França el 1763, abans de la dissolució definitiva pel papa el 1773.
Entre el Maroni i el Mana Després de l'abandó de les missions jesuïtes i la desastrosa expedició de Kourou, que provocà maltractes i explotacions dels amerindis locals, el 1787 només hi havia 50 amerindis. Molts d'ells fugiren a Surinam i s'establiren entre el Mara i el Maroni. Es movien freqüentment entre Surinam i Guaiana per aprofitar els moviments econòmics de les dues colònies. És molt difícil determinar el nombre exacte d'indígenes a la colònia.Recensement général de la population pour l'année 1818. Archives nationales/Outre-mer Série Géo/Guyane, G9 (03). Citat a Na'na.
Més tard, al voltant de la dècada de 1780, els cimarrons aluku (boni) i ndjuka, que fugien del conflicte amb els holandesos, es van traslladar als marges del riu Maroni i els seus afluents, a territori Kali'na. Es produí un cert mestissatge entre els kali'na i els cimarrons malgrat el fet que els indígenes solen evitar el contacte amb ells. Wim Hoogbergen, The Boni Maroon Wars in Suriname, E.J. Brill, Leiden, 1990, p. 202. Citat a Na'na. Els mestissos són considerats Kali'na i són acceptats com a part de la comunitat, però no es consideren Kali'na tilwwuyu.
La població kali'na va arribar al seu apogeu en la primera meitat del . També en aquesta època Anne-Marie Javouhey traslladà la seva missió per als esclaus alliberats a Mana al territori de Kali'na, reduint el seu aïllament de la resta de la colònia. Hi va haver alguns intents de colonitzar la regió (incloent Nova Angulema), però tots van fracassar. Els indis que van fugir a Surinam, es va mantenir només a les aldees kali'na escampades pel Sinnamary, pel Counamama (al voltant de 50 Kali'na) i pel Mana.
La penitenciaria L'establiment de penitenciaries als marges del Maroni, sobretot a Saint Laurent forçà als kali'na i d'altres tribus a establir-se al marge neerlandès del riu. Aquí i a Albina els kali'na es trobaren una altra mena de blanc, el convicte. El van anomenar Sipołinpo o vell blanc. No ajudaren pas als Sipołinpo que fugien.
Els amerindis a París miniatura|esquerra|Home kali’na a Paris en 1892. Duu un putu, maça de fusta La segona meitat del va ser testimoni de l'època daurada de les exposicions universals, en la qual els països europeus mostraven la seva riquesa colonial amb les "viles" que representaven les cultures colonitzades. Encara que a les Exposicions Universals de París no hi hagué viles ameríndies, la curiositat del públic va ser tan gran que els kali'na van ser enviats a la capital dues vegades - una el 1882 i un altre el 1892 - i foren exhibits en el Jardí Zoològic.
1882 Quinze Kali'na, tots membres d'una mateixa família que vivia a Sinnamary i Iracoubo, foren enviats a Pau:wa (« El País dels Blancs ») per juliol de 1882. No sabem gairebé res sobre ells, excepte els seus noms i el fet que van ser allotjats en cabanes sobre la gespa del Jardí Zoològic. El viatge va durar quatre mesos, tres d'ells a París i un mes de viatge en bot (anada i tornada). Van ser acompanyats per un crioll que va actuar com a intermediari i, presumiblement, d'intèrpret. Hi ha diversos retrats d'ells, fets pel fotògraf Pierre Petit.
1892 Aquesta vegada, trenta-dos Kali'na i alguns Arawak, tots d'Iracubo, de Sinnamary i el baix Maroni, van ser enviats a París en ple hivern. Tot i que procedien de la mateixa regió, no eren parents dels Kali'na enviats a França el 1882. Foren dirigits per un tal F. Laveau, un explorador que havia anat a Guaiana expressament per a reclutar els indis pells roges caribs i mostrar-los al públic de París. La memòria oral dels kali'na n'és testimoni, ja que una cançó seva diu Lawo ens va dur al País dels Blancs.