miniatura|Séraphine de Senlis fotografiada per Albert Benoit. Séraphine Louis coneguda com a Séraphine de Senlis, (Arsy, Oise, 3 de setembre de 1864 – Villers-sous-Erquery, 11 de desembre 1942), fou una pintora francesa d'estil naïf.
Era una persona sense estudis, amb trastorns psíquics que, de forma autodidacta, pintava inspirada per profundes creences religioses. La seva pintura molt barroca, atapeïda i minuciosa: fulles, fruits, flors, plens d'arabescs, són els seus motius més representatius. Els colors són vius i radiants, i es desconeix com foren fabricats. Aquesta vivacitat de llum i color sovint s'interpreten com un reflex del seu estat psicològic i episodis d'èxtasi.MAN - Museu d'Art naïf, marginal i popular Ensoulès Castell, 32100 Béraut.
Biografia miniatura|Certificat de naixement de Séraphine Louis (Arxius Departamentals d'Oise) Séraphine Louis va néixer a Arsy (Oise) el 3 de setembre de 1864. El seu pare era jornalerArxius Departamentals de l'Oise. En el seu certificat de matrimoni (30/12/1847), en el certificat de naixement de Séraphine (03/09/1864 a les 4 del matí, enregistrat el mateix dia al migdia) i en el certificat de la seva mort (14/08/1871) Antoine Louis consta com "jornaler". D'igual forma, a l'acta del naixement d'Antoine (25/04/1822 a Arsy) el seu pare també hi figura com a "jornaler". i la seva mare provenia d'una família pagesa.Séraphine de Senlis és finalment reconeguda per Anthony Palou publicat a Le Figaro l'1 d'octubre de 2008Sobre la mort de la seva mare (va morir el 03/09/1865, acta del 04/09/1865) el seu pare, i declarant testimoni és " arcabusser " Séraphine va perdre la seva mare el dia del seu primer aniversari i el seu pare, que es va tornar a casar, va morir quan ella tenia set anys, i va ser recollida per la seva germana gran. Va treballar com a pastora i, a partir de 1881, com dona de la neteja amb les Germanes de la Providència a Clermont (Oise). El 1901, va començar a treballar fent serveis domèstics amb famílies de classe mitjana de Senlis.
Mentre treballava, va començar a pintar a les nits a la llum d'una espelma, sumida en un gran aïllament i realitzant un treball considerable. El marxant i col·leccionista d'art alemany Wilhelm Uhde, amb seu a Senlis, va descobrir el 1912 la seva pintura i li va donar el seu suport. Però es va veure obligat a sortir de França a l'agost de 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial, i no va tornar a contactar amb Séraphine fins al 1927, quan la va retrobar en una exposició local a Senlis. La seva ajuda, llavors, va permetre a Séraphine pintar grans llenços de dos metres d'alçada. El 1929, Uhde va organitzar l'exposició Les peintres du Cœur sacré que permet a Séraphine l'accés a una certa millora financera, malbaratada en despeses innecessàries. Tanmateix, des de 1930, Uhde va deixar de comprar les seves pintures a causa de la Gran depressió, cosa que la va portar a una greu pertorbació.
Séraphine cau en la foscor de la bogeria. El 31 de gener de 1932 és internada per "psicosi crònica"Séraphin Louis: l'àngel al plomall per Marianne Payot, publicat el 25 de setembre de 2008 i actualitzat l'1 d'octubre de 2008 a L'Express a l'Hospital Psiquiàtric de Clermont i, des d'aquell moment ja no va practicar mai més el seu art.
Tanmateix, les seves obres varen ser exhibides per Uhde: el 1932, a l'exposició Les primitifs modernes a París; el 1937-1938, a l'exposició Les maîtres populaires de la réalité, a París, Zuric, Nova York (MOMA); el 1942, l'exposició Les primitifs du XX° siècle a París; el 1945, una exposició monogràfica de Séraphine a la Gallerie de France, París. El 1955 algunes de les seves obres es varen exposar en la documenta 1.
Va morir l'11 de desembre de 1942 als 78 anys a l'annex de l'hospital de Villers-sous-Erquery,L'acta de defunció realitzada pel municipi de Clermont (no d'Erquery, on estava l'annex de Villers) indica: "el dia onze de desembre de mil nou quaranta-dos, vint hores, va morir al 2 rue des Finet, Séraphine Louis, pintora ..." en la pobresa i les dures condicions dels asils en l'Ocupació alemanya de França. Séraphine Louis va ser enterrada en una fossa comuna.
La Zander Collection a Colònia, el Museu Maillol a París, el Museu d'Art de Senlis, el Museu d'Art Naïf a Niça i el Museu d'Art Modern Lille Métropole de Villeneuve d'Ascq tenen diverses de les seves obres.
L'art de Séraphine Séraphine utilitzava pintures que es preparava ella mateixa amb productes del camp i, alguna vegada, amb productes barrejats amb pintura a l'oli Ripolin. Posteriorment Wilhelm Uhde li va proporcionar olis i vernissos. Pel que fa als pigments i colors, mai no va revelar el seu modus operandi. Resulta bastant extraordinari que la pintura és molt estable i no presenta problemes de conservació./ emission/aujourdhuilegliseledebat/2009-04-22 Séraphine de Senlis: una pintora al servei de la religió? , en el programa de ràdio L'església d'avui en debat del 22 d'abril de 2009 en el lloc web [http ://www.radionotredame.net/ Ràdio Notre Dame] Les seves pintures tenen una textura mat, gairebé encerada. A vegades, la firma està gravada amb un ganivet i revela una subcapa de color contrastant. Sembla que signava els seus quadres abans de pintar-los.
A les seves pintures s'observa a la part inferior, una banda o una zona que és clarament diferent a la resta de la imatge: els fruits i les flors floreixen a partir d'aquesta part de la pintura, així com altres elements: herbes, fulles més fosques que la resta de la taula; una invitació a imaginar aquest espai com una mena de zona subterrània, on tot arrela en un món que està per sota. Aquest principi de la composició es repeteix en molts quadres. Recorda algunes arrels pintades per Frida Kahlo, sobre la base dels exvots populars mexicans.
La necessitat irresistible de creació de Séraphine va fer, en paraules de Bertrand Lorquin, conservador del Museu Maillol, una artista devorada per "aquella famosa necessitat interior esmentada per Kandinski" (presentació de l'exposició Séraphine Louis, coneguda com a Séraphine de Senlis, Museu Maillol, 1 d'octubre de 2008 - 18 maig 2009). Al fullet de l'exposició monogràfica de 1945, figurava la següent descripció del seu mecenes:
Séraphine al Cinema El 2008, Yolande Moreau va interpretar el film biogràfic francès titulat Séraphine del director Martin Provost. El film va guanyar set Premis César el 2009 entre d'altres el de millor film i millor actriu per la interpretació de la pintora.
Bibliografia
Jean-Pierre Foucher,Séraphine de Senlis, Éditions du Temps, col. "L'ull del temps", París, 1968, 124 p. Alain Vircondelet, Séraphine de Senlis, Albin Michel, col. "Una Vida", París, 1986, 217 p., 8, pàg. il·lustrades, . Alain Vircondelet, SéraphineDe la pintura a la locura, l'editorial Albin Michel, París, 2008, p. 211, . Francoise Cloarec,Séraphine: La vida somiada El Dreamlife de Séraphin de Senlis, Phébus, París, 2008, 172 pàg., 8 pàg il·lustrades, ISBN 978-2-7529 -0364-8. Marie-Jo Bonnet, Séraphine Louis, un singular geni LM, Lesbian mag., No. 265 de desembre de 2008. Catàleg de l'exposició Séraphine Senlis, presentat a París, l'1 d'octubre de 2008 al 5 de gener de 2009, per la Fundació Dina Vierny i el Museu Maillol, amb la col·laboració de la ciutat de Senlis. Textos Lorquin Bertrand, Wilhelm Uhde i Jean-Louis Derenne. Data de Publicació: Editions Gallimard, Fondation Dina Vierny i Museu Maillol, París, 2008, pàg. 55, .
Notes i referències
Vegeu també Maria Primatxenko Katerina Bilokur Josefa Tolrà Maud Lewis Primitivisme Art naïf
Enllaços externs
Séraphine Louis en el seu estudi (fotografia presa el 1920 per Anne Marie Uhde, germana de Wilhelm Uhde) Quatre olis sobre tela. Séraphin de Senlis: una pintora al servei de la religió? , Al programa de ràdio l'Església d'avui a debat'' 22 d'abril de 2009 en el lloc web Ràdio Notre Dame Séraphine Louis – Zander Collection
Categoria:Persones de l'Oise Categoria:Autodidactes europeus Categoria:Morts a l'Oise Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX