El quartet de corda núm. 1 (De la meva vida, en txec: Z mého života) en mi menor va ser compost per Bedřich Smetana el 1876. Es va estrenar a Praga el 29 de març de 1879 per un conjunt liderat per Ferdinand Lachner, marcant un moment significatiu en la trajectòria del compositor en música de cambra.
Moviments Aquest quartet està compost de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament una mitja hora.
Allegro vivo appassionato Allegro moderato a la Polka Largo sostenuto Vivace
Origen i context Durant els seus anys de maduresa, Smetana va compondre tres obres de cambra: un trio per a piano el 1855 en memòria de la seva filla i dos quartets de corda, un el 1876 i l'altre el 1882. El seu primer quartet va ser inicialment rebutjat per la Societat de Música de Cambra de Praga per ser considerat massa orquestral i difícil tècnicament. Smetana, però, va defensar que la seva obra no seguia un estil de quartet tradicional, sinó que es basava en la inspiració del tema i les circumstàncies. Aquest quartet es va interpretar per primera vegada a Praga el 1879.
Considerat una obra amb un fort component autobiogràfic, Smetana el va compondre durant un moment difícil de la seva vida, en què ja no albirava cap esperança de recuperació de la sordesa que anava empitjorant, i des d'una profunda malenconia, evocava els anys llunyans de la seva joventut. «És un reflex de la meva vida i de la catàstrofe que significa la sordesa total», escrivia en una carta de començaments de 1879.Los grandes compositores Tom núm. 4. Editorial Salvat. Abans d’iniciar el seu primer quartet, es va despertar un matí en un món reduït al silenci. «He perdut l’oïda», va escriure, gairebé sense amargor. «Una nit havia escoltat amb gran plaer l’òpera Le Roi l'a dit de Léo Delibes. En tornar a casa, després de l’últim acte, vaig seure al piano i vaig improvisar durant una hora. L’endemà al matí, estava completament sord». Durant prop d’una dècada, fins a la seva tràgica mort en un manicomi, Smetana va viure en una sordesa total, aïllat del món i, com Beethoven, capaç de transcendir la seva afecció per donar forma a algunes de les expressions més madures del seu geni. Fins al final va patir intensos dolors físics.
Per aquest motiu, el Quartet en mi menor de Smetana presenta un contrast marcat amb el posterior en re menor, escrit un any abans de la seva mort, el 1884. El seu caràcter és més lluminós i lleuger, lluny de les exclamacions angoixades que travessen l’obra tardana.
Temps després, en elaborar un inventari de les seves obres ja a les portes de perdre definitivament la lucidesa, va deixar escrit al marge del quartet en re menor: «Compost en un estat de nervis alterats, conseqüència de la meva sordesa».
Anàlisi musical El primer moviment, Allegro vivo appassionato, en forma de sonata modificada, presenta dos temes, el del «destí» i el dels «anhels de joventut», i -segons Smetana- «expressa la meva inclinació juvenil envers l'art, l'atmosfera romàntica, l'anhel inaprehensible cap a alguna cosa que no puc expressar ni definir, i també una espècie de premonició de la meva futura desgràcia». La coda del moviment descriu els brunzits que ferien l'orella del músic. Les danses tenen el seu lloc reservat en l'Allegro moderato alla polka, records de la seva feliç joventut. Les explicacions del mateix Smetana sobre el quartet posen de manifest un enfocament de l’art profundament personal i subjectiu. En referir-se al moviment alla polka, escrivia: «Evoca records de la meva joventut alegre, quan componia música de dansa i la compartia generosament amb altres joves, essent conegut com un ballador entusiasta».
Davant les reticències d’alguns intèrprets, que qualificaven la secció central d’«intocable» per la dificultat d’assolir la puresa dels acords, Smetana replicava: «En aquest moviment pinto musicalment els meus records dels cercles aristocràtics en què vaig viure durant anys. Crec que la dificultat real és el motiu pel qual els músics no el volen tocar, i no pas l’«estil orquestral» que al·leguen».
El Largo sostenuto pretén descriure el seu primer amor mitjançant un malenconiós lirisme, que no exclou episodis de diversa índole, canvis d'ànim i inserció de cançons. Segons el compositor, aquest moviment «recorda la felicitat del meu primer amor per la jove que després es convertiria en la meva fidel esposa».
El quart moviment, Vivace, descriu l'entusiasme pel descobriment de la identitat musical nacional i tracta temes txecs diversos en una atmosfera d'alegria creadora, fins a l'arribada de la desgràcia: successió de vivaces temes dansaires fins a la sobtada presència d'acords ostinatos i ombrívols. El finale el descrivia així: «La meva alegria en descobrir com tractar els elements nacionals bohemis en la música, els meus èxits en aquest camí fins a la interrupció de la terrible catàstrofe —l’inici de la sordesa—; una visió del futur ombrívol, un petit raig d’esperança i les impressions doloroses provocades pel record dels meus inicis artístics».
Smetana inaugurà amb aquesta obra i amb la de 1883 una tradició al seu país que va donar fruits tan importants com els quartets d'Antonín Dvořák.
Orquestració de George Szell George Szell en va arranjar una versió orquestral que va veure la llum per primera vegada en una emissió radiofònica el 8 de març de 1941, interpretada per l'Orquestra Simfònica de l'NBC dirigida per el mateix. Szell va optar per una orquestra de grans dimensions, amb una plantilla especialment rica i variada: dues flautes (amb flautí), dos oboès, dos clarinets i dos fagots; quatre trompes, dues trompetes, tres trombons i tuba; una secció de percussió àmplia —timbales, triangle, tamborí, caixa, bombo, plats i tam-tam—, a més d’arpa i cordes.
Referències
Quartet De Corda Num. 1 Smetana 01 Categoria:Composicions musicals del 1879 Quartet Corda Smetana