Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Pannònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.
Família Era fill de Géza d'Hongria, Fejedelem (‘gran príncep magiar’) de la dinastia Árpád, i la reina Carlota. Durant el seu regnat, va implantar el cristianisme com a religió oficial i va convertir l'organització tribal dels magiars en un sistema feudal. El papa Gregori VII el va canonitzar el 1083, i és el sant patró d'Hongria. Esteve era rebesnet d'Árpád (aprox. 850-907), líder de la tribu dels magiars que va liderar les tribus a les terres hongareses, convertint-se'n en el primer governant i fundador de la dinastia Árpád.
Esteve es va casar amb la princesa bavaresa Gisela, filla del duc Enric III de Baviera i Gisela de Borgonya. Van tenir tres fills, però només un, Emeric d'Hongria, va arribar a l'edat adulta, però morí l'any 1031 en una cacera. El succeí Pere Orseolo I, el fill de la seva germana.
Hereu Esteve va néixer amb el nom de Vajk al poble d'Estergom. Era fill del gran príncep dels magiars Géza i de la seva reina Carlota (Sarolta). Quan el seu pare volgué apropar-se al cristianisme el feu batejar, segons la llegenda per sant Adalbert de Praga, i rebé el nom d'Esteve (István) en honor del protomàrtir cristià.
Quan Esteve va arribar a l'adolescència, el seu pare va presentar-lo en assemblea com a hereu seu. Aquesta decisió contradeia els usos tribals dels magiars, que establien que el dret de successió corresponia al familiar proper de major edat del difunt príncep.
Vers l'any 995, Esteve es va casar amb Gisela de Baviera, filla d'Enric II de Baviera. D'aquesta manera, es convertia en germà polític del futur emperador del Sacre Imperi Enric II.
Príncep Després de la mort del seu pare, l'any 997, esclatà un conflicte successori entre Esteve i el seu tiet Koppány, un líder tribal de fe pagana que reclamava els seus drets d'acord amb els costums magiars. Els exèrcits dels dos pretendents es van enfrontar prop de Veszprém i Esteve en sortí victoriós, gràcies en part al contingent enviat pels seus aliats alemanys. Així, Esteve esdevingué Gran príncep dels magiars, tot i que algunes parts d'Hongria encara no l'acceptaven i mantenien els costums tribals i pagans.
Segons la tradició, en agraïment als esforços per la cristianització dels magiars, el papa Silvestre II (amb el consentiment de l'emperador Otó III) hauria enviat una corona d'or a Esteve acompanyada d'una carta reconeixent-lo com a rei cristià d'Hongria. Més tard, es va entendre que aquest fet marcava el reconeixement papal de la constitució d'Hongria com a regne independent del Sacre Imperi. Segons les fonts, la data de la coronació fou o el dia de Nadal de l'any 1000, o l'1 de gener del 1001.
Rei Àtila apareix al controvertit còdex Chronicon Pictum, que cita Esteve com el primer rei dels hongaresos, tot i que també diu que seguia els «vells reis» Àtila i Nimrod.
Un cop coronat, Esteve I va fundar diverses diòcesis (Veszprém, Győr, Kalocsa…), organitzades sota l'arxidiòcesi d'Esztergom, independitzant-se d'aquesta manera del sistema eclesiàstic alemany. També va començar a estructurar el regne en comtats (comitatus, megye) imitant el model franc.
Esteve va intentar acabar amb els costums pagans i reforçar el cristianisme. El seu primer decret ordenava que cada deu pobles havien de construir una església. Va convidar sacerdots al regne per tal d'evangelitzar-lo, molts dels quals ocuparen càrrecs de confiança: l'arquebisbe Astrik actuà com a conseller, i el bisbe Gerard Sagredo fou el tutor del seu fill Emeric.
Vers l'any 1003, Esteve va envair Transsilvània, on el seu oncle matern Gyula governava com a capitost semiindependent. Esteve la va annexionar al regne convertint-la en la diòciesi de Transsilvània. Durant els anys següents, també ocuparia les terres dels magiars negres a la Transdanúbia, que formarien la diòcesi de Pécs. Finament, es creu que hauria negociat el matrimoni de la seva germana amb Samuel Aba, el capitost de les tribus kabar de la regió de Mátra. Als dominis del seu nou cunyat, Esteve hi va fundar la diòcesi d'Eger.
Esteve tenia intenció de cedir el regne al seu únic fill Emeric i retirar-se a un monestir a fer vida contemplativa, però l'any 1031 Emeric morí en un accident de cacera. Aquesta mort va passar factura a la salut d'Esteve, que perdé el seu vigor. Incapaç de trobar un hereu en qui pogués confiar el regne, va morir sense haver designat successor el dia de l'Assumpció del 1038.
Canonització Poc després de la mort d'Esteve, s'escamparen notícies de curacions miraculoses que tenien lloc a prop de la seva tomba. A petició del rei hongarès Ladislau I, l'any 1083 el papa Gregori VII el va canonitzar juntament amb el seu fill Emeric i el bisbe màrtir Gerard Sagredo (hongarès: Szent Gellért).
En el seu honor, s'aixecà la basílica de Sant Esteve a Budapest, on encara es conserva la seva mà dreta com a relíquia.
És el sant patró d'Hongria, dels reis, dels joves morts, dels paletes i els ciselladors. La seva festivitat se celebra el 16 d'agost, l'endemà de la seva mort, tot i que a Hongria se celebra el 20 d'agost per commemorar el dia en què les seves relíquies van ser traslladades a la ciutat de Buda.
Llegat Fundador d'Hongria La seva figura fou utilitzada com a referent polític en un primer moment pels monarques hongaresos i, posteriorment, pel moviment nacionalista d'aquest país durant el . Tot i que l'autenticitat és discutida, la corona del regne és coneguda com la corona de sant Esteve i és un dels símbols nacionals. Es troba exposada al parlament hongarès, a Budapest.
Esteve ha estat un tema recurrent en l'art hongarès, especialment amb el desenvolupament del nacionalisme. La seva preminència queda demostrada per quadres com El baptisme de Vajk (1875) de Gyula Benczúr, o el gran nombre d'estàtues del sant escampades per tot Hongria.
Ludwig van Beethoven va compondre, per encàrrec i com a música incidental per a una obra de teatre, una obertura i diverses peces (marxes, cors, etc.) per a El rei Esteve, que es va estrenar al teatre de Budapest el 1811. L'última òpera del compositor hongarès Ferenc Erkel és István király (El rei Esteve), de 1885.
esquerra|miniatura|300x300px| El rei Sant Esteve al bitllet hongarès de 10.000 florins (1998–)
esquerra|miniatura|300x300px| Moneda de plata: 5 Pengő, mort de Sant Esteve 1938
Esteve sempre ha estat considerat un dels homes d'estat més importants de la història d'Hongria. El seu principal assoliment va ser l'establiment d'un estat cristià que garantís la supervivència dels hongaresos a la conca dels Carpats, en contrast amb els huns, els àvars i altres pobles que abans havien controlat el mateix territori. Com subratlla Bryan Cartledge, Esteveo també va donar al seu regne quaranta anys de pau relativa i un govern sòlid però poc espectacular.
Els seus successors, inclosos els descendents de Vazul, estaven ansiosos per emfatitzar la seva devoció als assoliments d'Esteve. Encara que el fill de Vazul, Andreu I d'Hongria, va aconseguir el tron a causa d'un aixecament pagà, va prohibir els ritus pagans i va declarar que els seus súbdits havien de viure en totes les coses segons la llei que el rei Sant Esteve els havia ensenyat, segons la Crònica il·luminada del segle XIV.The Hungarian Illuminated Chronicle (ch. 60.86), p. 113. A l'Hongria medieval, les comunitats que reclamaven un estatus privilegiat o intentaven preservar les seves pròpies llibertats sovint declaraven que l'origen del seu estatus especial s'havia d'atribuir al rei Sant Esteve. Un exemple és una carta de 1347 de la gent de Táp que explicava al rei les seves queixes contra l'arquebisbat de Pannonhalma i afirmava que els impostos que els cobrava l'abat contradeien la llibertat que se'ls va concedir en temps del rei Sant Esteve.
Santedat El culte a Esteve va sorgir després del llarg període d'anarquia que va caracteritzar el govern dels seus successors immediats. Tanmateix, no hi ha proves que Esteve es convertís en objecte de veneració abans de la seva canonització. Per exemple, el primer membre de la família reial que porta el seu nom, Esteve II, va néixer a principis del segle XII.
La canonització d'Esteve va ser iniciada pel net de Vazul, el rei Ladislau I d'Hongria, que havia consolidat la seva autoritat capturant i empresonant el seu cosí, Salomó. Segons el bisbe Hartvic, la canonització va ser decretada per carta apostòlica, per ordre de la seu romana,Hartvic, Life of King Stephen of Hungary (ch. 24.), p. 393. suggerint que la cerimònia va ser permesa pel papa Gregori VII. La cerimònia va començar a la tomba d'Esteve, on el 15 d'agost de 1083 les misses de creients van començar tres dies de dejuni i pregària. La llegenda diu que el taüt d'Esteve no es va poder obrir fins que el rei Ladislau va mantenir a Salomó en captivitat a Visegrád. L'obertura de la tomba d'Esteve va ser seguida de l'ocurrència de miracles de curació, segons les llegendes d'Esteve. L'historiador Kristó atribueix les curacions o bé a la psicosi massiva o a l'engany. Les llegendes d'Esteve també diuen que les seves restes amb olor de bàlsam van ser elevades del taüt, que es va omplir d'aigua de color de rosa, el 20 d'agost. El mateix dia també foren canonitzats el fill d'Esteve, Emeric, i el bisbe de Csanád, Gerard.
La primera llegenda d'Esteve, l'anomenada Llegenda Major, va ser escrita entre 1077 i 1083. Proporcionava un retrat idealitzat del rei, un que es va dedicar i el seu regne a la Mare de Déu. No obstant això, la Llegenda menor d'Esteve cap al 1100, sota el rei Coloman emfatitzava la severitat d'Esteve. Una tercera llegenda, composta també durant el regnat del rei Coloman pel bisbe Hartvic, es basava en les dues llegendes existents. Aprovada el 1201 pel papa Innocenci III, l'obra de Hartvic va servir com a llegenda oficial d'Esteve. Gábor Klaniczay va escriure que les llegendes d'Esteve van obrir un nou capítol en les llegendes dels governants sants com a gènere, suggerint que un monarca pot assolir la santedat utilitzant activament els seus poders reials. Esteve va ser la primera milla triomfal Christi ('soldat de Crist') entre els monarques canonitzats. També era un rei confessor, aquell que no havia patit el martiri, el culte del qual va ser sancionat, en contrast amb els sants monarques anteriors.
El culte a Stephen es va estendre més enllà de les fronteres d'Hongria. Inicialment, va ser venerat principalment a Scheyern i Bamberg, a Baviera, però les seves relíquies també van ser portades a Aquisgrà, Colònia, Monte Cassino i Namur. Després de l'alliberament de Buda dels turcs otomans, el papa Innocenci XI va ampliar el culte del rei Sant Esteve a tota l'Església Catòlica Romana el 1686, i va declarar el 2 de setembre la seva festa. Com que la festa de Sant Joaquim es va traslladar, l'any 1969, del 16 d'agost,Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana 1969), pàgines 98 and 135 l'endemà immediatament posterior al dia de la mort d'Esteve, la festa d'Esteve es va traslladar a aquesta data.Calendarium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 1969), pàgines 100, 137 Esteve és venerat com el patró d'Hongria, i considerat com el protector dels reis, paletes, picapedrers, picapedrers i paletes, i també dels nens que pateixen greus malalties. La seva canonització va ser reconeguda pel patriarca ecumènic Bartomeu I de Constantinoble l'any 2000. En el calendari de l'Església catòlica hongaresa, la festa d'Esteve s'observa el 20 d'agost, dia en què les seves relíquies van ser traduïdes. A més, un dia de festa independent (30 de maig) està dedicat al seu Sant Dexter.
Sant Dexter alt=A mumified hand, with a strip decorated with pearls on it, in a gilded box|miniatura|El Sant Dexter exposat a la basílica de Sant Esteve, Budapest