Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) fou un arquitecte i polític català.
Era fill de Jacinto Vega Cornejo, ajudant de la Secció d'Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. Titulat el 17 de febrer de 1892. Fou autor del Col·legi d'Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta (1904), l'església neogòtica de San Juan de Arucas a Gran Canària (1908), un projecte d'urbanització de Montjuïc per a l'Exposició Internacional de 1929 (amb Lluís Domènech i Montaner) i un projecte no executat per a la plaça de Catalunya de Barcelona (1922).
Fou professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1913) i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1930) i director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1920-1931). També fou membre de la Junta de Museus. Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción (1889-1923).
També intervingué en política municipal, ja que fou escollit regidor pel Districte 7 a l'ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 1913 dins les llistes del Partit Republicà Radical.
Obres Las enseñanzas industriales en España (1903) Mientras se alza el edificio, la reforma de Barcelona (1907).
Referències
Categoria:Artistes granollerins Categoria:Professors de l'Escola Llotja Categoria:Directors de l'Escola de la Llotja Categoria:Presidents de Foment de les Arts i el Disseny Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Polítics granollerins Categoria:Regidors de l'Ajuntament de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Arquitectes modernistes barcelonins Categoria:Docents del Vallès Oriental Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX