, de nom complet Joseph Robinette Biden Jr., és un polític nord-americà, va ser el 46è president dels Estats Units des del 20 de gener de 2021 fins al 20 de gener de 2025. Membre del Partit Demòcrata, fou el 47è vicepresident dels Estats Units del 2009 al 2017 i senador per Delaware del 1973 al 2009. Biden fou el candidat del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020, en què va vèncer contra el president titular Donald Trump, i en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 la pressió del seu partit el va fer renunciar a la candidatura a la reelecció el 21 de juliol donant suport a Kamala Harris. que va ser l'escollida per la convenció demòcrata el 23 d'agost. Anteriorment, Biden havia buscat sense èxit la nominació demòcrata a les eleccions presidencials de 1988 i 2008.
Biden es va criar a Scranton (Pennsilvània) i al comtat de New Castle (Delaware). Va estudiar a la Universitat de Delaware abans d'estudiar dret a la Universitat de Syracuse. Va esdevenir advocat el 1969 i va ser elegit regidor al Consell del Comtat de New Castle el 1970. Va ser elegit senador per Delaware el 1972. Biden va ser membre durant molts anys del Comitè de Relacions Exteriors del Senat i n'acabà esdevenint president. Es va oposar a la Guerra del Golf el 1991 però va donar suport a la intervenció dels EUA i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) a la Guerra de Bòsnia el 1994 i 1995, a expandir l'OTAN a la dècada de 1990 i a bombardejar Sèrbia durant la Guerra de Kosovo el 1999. Va donar suport a la resolució que autoritzava la Guerra d'Iraq el 2002 però s'oposà a incrementar-hi la presència dels EUA el 2007. També va ser president del Comitè de Justícia del Senat dels Estats Units del 1987 al 1995 i va tractar la política de drogues, la prevenció del crim i les llibertats civils. Biden va liderar els esforços per aprovar lleis per controlar els crims violents i contra la violència de gènere, i va supervisar les nominacions contencions de Robert Bork i Clarence Thomas al Tribunal Suprem dels Estats Units.
Biden va ser reelegit senador sis vegades però va dimitir-ne quan va guanyar la vicepresidència a les eleccions presidencials de 2008 amb la candidatura encapçalada per Barack Obama. Foren reelegits a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2012. Com a vicepresident, va supervisar la despesa en infraestructures del 2009 i va negociar amb els republicans legislació econòmica per solucionar la Crisi del sostre de deute dels Estats Units del 2011. En política exterior, Biden va liderar els esforços per aprovar el tractat New START amb Rússia, va donar suport a la intervenció militar a Líbia i va ajudar a articular la política de retirada de tropes de l'Iraq el 2011. Va dirigir el grup de treball sobre la violència de les armes després del tiroteig de Sandy Hook.
L'octubre de 2015, Biden va anunciar que no es presentaria a les eleccions presidencials de 2016. El gener de 2017 Obama li atorgà la Medalla Presidencial de la Llibertat amb distinció. Biden va anunciar la seva candidatura a la presidència el 25 d'abril de 2019 i el juny de 2020 va aconseguir els delegats necessaris per assegurar la nominació demòcrata. L'11 d'agost de 2020 Biden va anunciar que la senadora per Califòrnia Kamala Harris seria la candidata demòcrata a la vicepresidència. El 18 d'agost va rebre la nominació demòcrata a la presidència. El 7 de novembre se'l declarà guanyador de les Eleccions presidencials dels Estats Units de 2020, celebrades el 3 de novembre, contra Donald Trump.
Infantesa i educació (1942–1965) Va néixer el 20 de novembre de 1942 a Scranton (Pennsilvània, Estats Units), fill de Joseph Robinette Biden Sr. i de Catherine Eugenia "Jean" Biden (de soltera, Finnegan). Era el primer de quatre germans (tres nens i una nena). Fou criat com a catòlic romà per la procedència irlandesa de la seva mare. El pare de Biden era benestant però havia tingut una mala època financera quan Biden va néixer. Durant molts anys, la família va haver de viure amb els avis materns de Biden. Quan la zona de Scranton va entrar en declivi econòmic durant la dècada de 1950, el pare de Biden no podia trobar feina. El 1953, els Biden es van traslladar a un apartament a Claymont (Delaware), on viurien fins que anessin a Wilmington (Delaware). Joe Biden Sr. acabaria sent un venedor de cotxes de segona mà reeixit i així pogué mantenir l'estil de vida de classe mitjana de la família.
Biden va anar a l'Acadèmia Archmere a Claymont, on era un mal estudiant però se'l considerava un líder natural entre els estudiants i fou elegit president de classe els dos últims cursos (corresponent al batxillerat). S'hi graduà el 1961. Va rebre un títol universitari de la Universitat de Delaware el 1965 en història i ciències polítiques. Va ser en aquesta universitat on coneixeria Neilia Hunter el 1964, amb qui s'acabaria casant. Biden es va graduar en dret el 1968 a la Universitat de Syracuse. Durant el seu primer curs a Siracusa, Biden va ser acusat de plagiar cinc de les quinze pàgines d'un article. Digué que no se n'havia adonat i que no coneixia les normes de citació. Del 1969 ençà, pot exercir dret a Delaware.
Va rebre prórrogues de reclutament durant aquests anys i després d'acabar els estudis se'l va considerar no apte per asma. Biden té tartamudesa, encara que era més prominent durant la infantesa i joventut. Va dir que l'havia reduït recitant poemes durant hores davant del mirall, encara que de vegades li retorna quan està cansat. Biden és abstemi a causa de les impressions negatives de beure alcohol tant de part de la família paterna com materna com del barri.
Inicis polítics i vida familiar (1966–1972) miniatura|Joe Biden al llibre anual de la Universitat de Delaware de 1965. El 1966, quan estudiava dret, va contraure matrimoni amb Neilia Hunter, amb qui va tenir tres fills, Joseph Robinette "Beau" Biden III (1969), Robert Hunter Biden (1970) i Naomi Christina "Amy" (1971). Li va dir que volia ser senador als 30 anys i després president.
El 1968, Biden va treballar durant sis mesos a un bufet d'advocats de Wilmignton per William Prickett, un republicà local prominent. Biden es considerava un republicà a si mateix. Els republicans locals van intentar reclutar-lo però Biden s'hi resistí ja que no li agrava el candidat presidencial Richard Nixon i es va registrar com a independent.
El 1969, Biden va tornar a practicar dret a Wilmington, primer com independentment i després en un bufet dirigit per Sid Balick, un demòcrata local actiu. Balick el va nomenar al Fòrum Demòcrata, un grup que intentava reformar i revitalitzar el partit estatal, i Biden es va registrar com a demòcrata. Biden va fundar el seu propi bufet, Biden i Walsh, però el dret de societats no l'entusiasmava i el dret penal no era ben pagat. Administrava propietats com a suplement dels seus ingressos.
A finals de 1969, Biden es va presentar per representar el 4t districte del Consell del Comtat de New Castle amb un programa liberal que incloïa el suport a l'habitatge públic als suburbis. Va guanyar per 2.000 vots en un districte republicà i en un any dolent pels demòcrates de Delaware. Abans de prendre possessió ja parlava de presentar-se al Senat en un parell d'anys. Va treballar al Consell del Comtat del 1970 al 1972, on es va oposar als projectes de grans autopistes que podia afectar els barris de Wilmington, compaginant-ho amb l'exercici del dret al seu bufet.
Campanya del Senat de 1972 El president Richard Nixon va convèncer el senador republicà titular J. Caleb Boggs, que estava considerant retirar-se, de tornar-se a presentar al Senat amb tot el suport del partit. Cap demòcrata s'hi volia enfrontar i la campanya de Biden, gairebé sense diners, no tenia gaire probabilitats de vèncer. La campanya es va centrar en la retirada del Vietnam, el medi ambient, els drets civils, el trànsit, impostos més equitatius, sanitat, la desafecció amb la política de sempre i el «canvi».
Durant l'estiu, Biden estava trenta punts per sota, però la seva energia, la seva família jove i atractiva i la seva habilitat de connectar amb les emocions dels electors li van donar un avantatge respecte Boggs, a punt de jubilar-se. Biden va guanyar les eleccions el 7 de novembre per 3.162 vots de diferència.
Morts de la família El 18 de desembre de 1972, unes setmanes després de les eleccions, la muller de Biden Neilia i llur filla d'un any Naomi van morir en una accident de cotxe mentre feien compres nadalenques a Hockessin (Delaware). El cotxe familiar de Neilia Biden va rebre l'impacte d'un camió articulat que transportava blat de moro quan Neilia es retirava d'una cruïlla. Els fills Beau i Hunter van sobreviure l'accident i van ser duts a l'hospital en una condició estable; Beau amb una cama trencada i altres ferides i Hunter amb una fractura cranial aguda i altres ferides cranials. Els metges van dir aviat que ambdós es recuperarien completament. Biden va considerar dimitir per tenir-ne cura però el líder de la majoria del Senat Mike Mansfield li'n va dissuadir.
Senat dels Estats Units (1973–2009) Recuperació i casament en segones núpcies miniatura|Biden va conèixer la seva segona muller, Jill, el 1975. Es van casar el 1977.|dreta Biden va prendre possessió del càrrec el 5 de gener de 1973 en una capella del Centre Mèdic de Wilmington. Hi assistiren membres de la seva família, incloent-hi els seus fills Beau i Hunter. Hi va haver testimonis i càmeres de televisió que van fer que l'acte rebés atenció nacional.
Amb 30 anys, l'edat mínima per ser senador, Biden va ser el sisè senador més jove de la història dels EUA. Per a ser a casa cada dia amb els fills, Biden feia el viatge d'hora i mitja en tren d'Amtrak, cada dia, per anar de casa seva als suburbis de Wilmington a Washington DC, la qual cosa continuà fent durant tota la seva carrera al Senat. Com a pare vidu, durant cinc anys, Biden va donar ordres de ser interromput al Senat cada vegada que els fills li truquessin. En record de la seva dona i filla, Biden no treballa el dia 18 de desembre, el dia en què tingueren l'accident.
El 1975, Biden va conèixer Jill Tracy Jacobs, que s'havia criat a Willow Growe (Pennsilvània) i seria professora a Delaware, en una cita a cegues organitzada pel germà de Biden. Biden li atribueix el mèrit de renovar-li l'interès en la política i en la vida. El 17 de juny de 1977, Biden i Jacobs es van casar a Nova York. El 1981 va néixer la seva filla Ashley Blazer, que és treballadora social i treballa al Departament de Serveis als Nens, Joves i Famílies de Delaware. Biden i la seva muller són catòlics romans i van regularment a missa a Greenville (Delaware).
Primers anys al Senat miniatura|Biden i Jimmy Carter al Despatx Oval. Durant els seus primers anys al Senat dels Estats Units, Biden es va centrar en la protecció del consumidor i en assumptes mediambientals i va demanar que els governs retessin més compte dels seus actes. En una entrevista el 1974, Biden es va definir com a liberal en drets i llibertats civils, preocupacions de la gent gran i sanitat però conservador en altres temes com ara l'avortament o el reclutament militar.
Biden va esdevenir membtre del Comitè de Justícia del Senat dels Estats Units el 1981. El 1984 va liderar l'aprovació d'una llei contra el crim, que amb els anys esdevindria controvertida a l'esquerra i entre favorables a la reforma de la justícia penal i que Biden titllaria de «gran error». Va ser un dels seus grans assoliments legislatius de l'època i els seus seguidors el van lloar per modificar les pitjors provisions de la llei.