miniatura|Línies de rodalia, regional i alta velocitat a la Sagrera, Barcelona miniatura|Línia de metro a Sant Antoni, Barcelona miniatura|Línia de tramvia a Cornellà La xarxa ferroviària de Catalunya és formada per una xarxa de ferrocarrils d'ample ibèric, ample normal, ample mètric i així com uns ferrocarrils particulars com el tramvia, funiculars i trens cremallera.
La xarxa està composta per:Trenscat, la web dels trens de Catalunya Línies de rodalia, regionals i llarga distància: Línies de via ampla de Catalunya de Rodalies de Catalunya (Renfe) i de FGC. Línies d'alta velocitat (Renfe i altres). Línies metropolitanes: Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Línies del metro de Barcelona (TMB i FGC). Línies de tramvia: Tram de Barcelona i Tramvia Blau. Altres: Funiculars i trens cremallera de Catalunya.
Història del ferrocarril a Catalunya miniatura|La Benedicció del Tren miniatura|Antiga Estació de França miniatura|Estació de Girona
Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la iniciativa de la burgesia catalana per contrarestar la falta de carreteres invertint en el ferrocarril. Els primers projectes van ser el de la línia entre Reus i el port de Tarragona (1833) i el de la línia entre Sant Joan de les Abadesses i Roses, però no es van materialitzar. El 1845 es va constituir, amb capital majoritari anglès, la companyia del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, que sota l'impuls de l'enginyer de Mataró Miquel Biada, va construir la primera línia ferroviària de la península Ibèrica, que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.
Des de llavors es van començar a construir les grans línies ferroviàries de via ampla que unien els centres productors industrials amb els mercats catalans, espanyols i europeus. Es van desplegar les grans vies fèrries a l'entorn de Barcelona (Barcelona-Granollers, Barcelona-Martorell i Barcelona-Terrassa); la línia de Reus a Tarragona i Lleida (que l'any 1865 havia arribat a Vimbodí); i es va prolongar la línia de Martorell fins a Tarragona i posteriorment fins a Tortosa.
Als anys cinquanta-seixanta es va construir un total de 795 quilòmetres de vies fèrries a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econòmica del 1866, la qual va paralitzar la construcció durant un decenni.
En les últimes dècades del segle es va reprendre la construcció dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar línies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França (Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia), que va completar la línia de Girona a França. Es va posar en explotació la línia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la línia de Reus a Tarragona i Lleida. L'única línia nova va ser la de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i a Valls, que va enllaçar amb la de Barcelona a Tarragona. Del 1887 al 1898 es va prolongar el ramal de la línia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enllaç amb la inacabada línia de Saragossa a La Puebla de Híjar. En finalitzar el segle s'havien construït 1.834 quilòmetres.
A més, des de la fi del es van construir també ferrocarrils secundaris d' ample normal. Primer, el ferrocarril de Sarrià a Barcelona (1863). Després, el de Manresa a Olvan i Guardiola (1885-1904). El 1895, el que va unir Olot amb altres poblacions de la Garrotxa i amb l'estació de via ampla de Girona (línia Barcelona-Portbou). El 1887, el de Palamós a Girona i Banyoles. El 1892, el de Sant Feliu de Guíxols a Girona, que transportava les matèries primeres i els productes elaborats de la indústria del suro del Baix Empordà. I el 1887, el de Reus a Salou.
La construcció del ferrocarril a Catalunya va afavorir la creació d'empreses com La Maquinista Terrestre y Marítima, i va connectar la indústria catalana amb el mercat interior espanyol.
Els mapes de l'època posen de manifest que la ciutat de Barcelona es va convertir en el nus central en el qual confluïa la xarxa de ferrocarrils i de carreteres de diferent ordre, segons la importància administrativa de les ciutats que connectaven, que s'estenia cap a la resta de Catalunya. Aquest disseny centralitzat es va produir també a l'entorn de les capitals de les altres províncies.Catalunya Segle XIX, Xarxes i mitjans de transport.
El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Plaça Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Als anys 1950, també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Avinguda Tibidabo.
Autoritats del transport miniatura|Mapa de Catalunya amb les quatre Autoritats del Transport. Les autoritats del transport són consorcis interadministratius de caràcter voluntari amb la finalitat de coordinar el sistema de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial.
Actualment hi ha quatre Autoritats del Transport a Catalunya, una per cada capital de província, una de les maneres del consorcis o corporacions per coordinar el transport públic és posar en marxa un sistema tarifari integrat.
La de Barcelona es diu Autoritat del Transport Metropolità i les de Lleida, Girona i del Camp de Tarragona Autoritat Territorial de la Mobilitat. A més s'està creant una cinquena ATM per a l'àrea del Bages: ATM Comarques Centrals amb dues zones.
L'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona té sis zones i és la que ocupa més extensió i té més tipus de transports, ja que és l'unic lloc on hi ha metro i de moment tramvia.
L'ATM del Camp de Tarragona inclou dues zones, tres comarques en la primera zona i tres comarques més a la segona.
La comarca del Segrià forma part de l'ATM de Lleida en diverses modalitats de transport i algunes estacions de tren de la Noguera també està integrada a l'ATM.
Algunes funcions de les Autoritats del Transport són: Planificació d'infraestructures i serveis. Relacions amb operadors de transport col·lectiu. Finançament del sistema per les administracions. Ordenació de les tarifes. Comunicació. Marc normatiu futur. Altres funcions relacionades amb la mobilitat.
Targetes Tant l'ATM de Girona com la de Lleida i Tarragona utilitzen unes targetes, sense contacte, amb l'última tecnologia (similar a les del Metro de Londres). La targeta del sistema tarifari integrat és una targeta amb un xip incorporat que permet carregar-la de tiquets de viatge que l'usuari necessiti pels seus desplaçaments, és a dir que sempre s'utilitza la mateixa targeta de plàstic. Aquesta tecnologia permet que els tiquets integrats tinguin les mateixes funcionalitats i que siguin llegibles i validables pels terminals de totes les empreses de transport que formen part de l'ATM. Les targetes xip es recarreguen amb tiquets de viatge on el preu estarà determinat per la quantitat de zones a atravesar des de l'origen fins al destí final.
L'ATM de Barcelona encara utilitza els bitllets integrats de paper-cartró, i està previst que en un futur pròxim utilitzi el mateix tipus de targetes abans esmentades.
Línies d'ample ibèric miniatura|Línia Barcelona-Mataró-Maçanet Massanes. miniatura|Línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona.
Totes pertanyen a Adif (excepte Línia Lleida - la Pobla de Segur de FGC) i per Rodalies Catalunya s'utilitzen trams d'aquests línies per seus serveis regionals Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes Línia Barcelona-Portbou Línia Barcelona-Ripoll Línia Ripoll-Puigcerdà Línia Barcelona-Manresa-Lleida Línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona Línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet Línia Barcelona-Vilanova-Valls Línia el Prat - Aeroport Línia Tarragona-Tortosa/Ulldecona Línia Tarragona-Reus-Lleida Línia Reus-Casp Línia Roda de Barà - Reus (clausurada) Línia Lleida - la Pobla de Segur Línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona (projecte) Línia orbital (projecte) Ramal de mercaderies de Can Tunis
miniatura|Línia d'alta velocitat Saragossa-Barcelona-Perpinyà.
Línies d'alta velocitat LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa Eix Transversal ferroviari (projecte)
Línies convencionals d'ample estàndard miniatura|Línia Barcelona-Vallès.
Línia Barcelona-Vallès 20px|L6 (Inaugurada el 1863) Plaça Catalunya - Sarrià. 20px|L7 (Inaugurada el 1954) Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo. Sarrià - Reina Elisenda. Barcelona Plaça Catalunya - Terrassa - Nacions Unides Barcelona Plaça Catalunya - Sabadell - Parc del Nord
Línies d'ample mètric miniatura|Línia Llobregat-Anoia.
Línia Llobregat-Anoia 20px|L8 (Inaugurada el 1912) Plaça Espanya - Molí Nou-Ciutat Cooperativa. Barcelona Plaça Espanya - Can Ros Barcelona Plaça Espanya - Olesa de Montserrat Barcelona Plaça Espanya - Martorell Enllaç Barcelona Plaça Espanya - Quatre Camins Barcelona Plaça Espanya - Manresa Barcelona Plaça Espanya - Igualada 20px|R50 Barcelona Plaça Espanya - Manresa 20px|R60 Barcelona Plaça Espanya - Igualada Ramal Manresa-Sallent Ramal Manresa-Súria Apartador d'Ares Ramal Martorell-Solvay Ramal Sant Boi-Port Ramal d'accés a Seat Línia Olot-Girona
Metro de Barcelona
miniatura|metro de Barcelona. Les línies de ferrocarrils metropolitans de Barcelona són 12 (L1-L2-L3-L4-L5-L6-L7-L8-L9-L10-L11-L12) explotades per: Transports Metropolitans de Barcelona: té 8 línies de metro, una d'ample ibèric antic (la Línia 1), la resta són d'normal de les quals una és un tren lleuger (Línia 11). (Inaugurada el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona) Hospital de Bellvitge - Fondo (Inaugurada el 1995) Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra (Inaugurada el 1924 amb el nom de Gran Metropolità de Barcelona) Zona Universitària - Trinitat Nova (Inaugurada el 1973) Trinitat Nova - La Pau (Inaugurada el 1969) Cornellà Centre - Estació de Vall d'Hebron (Inaugurada el 2009) La Sagrera - Can Zam (Inaugurada el 2016) Aeroport T1 - Zona Universitària (Inaugurada el 2010) La Sagrera - Gorg (Inaugurada el 2018) Collblanc - Zona Franca (Inaugurada el 2003) Trinitat Nova - Can Cuiàs Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té 3 línies de metro amb vies d'ample normal i una línia amb via d'ample mètric: Línia Barcelona-Vallès: (Inaugurada el 1863) Plaça Catalunya - Sarrià. (Inaugurada el 1954) Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo. Sarrià - Reina Elisenda. Línia Llobregat-Anoia: (Inaugurada el 1912) Plaça Espanya - Molí Nou-Ciutat Cooperativa.
Tramvies i trens lleugers miniatura|El Trambaix.
Hi ha tres xarxes de tramvia operatives, el Trambaix, el Trambesòs i per acabar de caràcter turístic el Tramvia Blau. Es divideixen en set línies:
Tram té 6 línies de tramvia modern a l'àrea metropolitana de Barcelona. Trambaix, Tramvia del Baix Llobregat (Inaugurat el 2004): 20px|T1 Francesc Macià - Bon Viatge 20px|T2 Francesc Macià - Llevant - les Planes 20px|T3 Francesc Macià - Sant Feliu Consell Comarcal Trambesòs, Tramvia del Besòs: 20px|T4 (Inaugurada el 2004) Verdaguer - Estació de Sant Adrià de Besòs 20px|T5 (Inaugurada el 2006) Ciutadella Vila Olímpica - Gorg 20px|T6 (Inaugurada el 2008) Ciutadella Vila Olímpica- Estació de Sant Adrià de Besòs Tramvia turístic de Transports Metropolitans de Barcelona. 20px|Tramvia Tramvia Blau: (Inaugurat el 1901) Avinguda Tibidabo - Plaça del Funicular del Tibidabo
Per a un inventari complet de les estacions de tren de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regió metropolitana de Barcelona
Funiculars i telefèrics miniatura|Telefèric del Port miniatura|Funicular de Vallvidrera miniatura|Cremallera de Núria
Altres operadors: 20px|Funicular Funicular del Tibidabo Telefèric del Port Telefèric de l'Estany Gento 20px|Aeri Aeri de Montserrat Telecabina de Baquèira Ascensor inclinat de Queralt Ascensor inclinat de Puigcerdà Ascensor inclinat de Cala Giverola Ascensor inclinat de Ciutat Meridiana Transports Metropolitans de Barcelona: 20px|Funicular de Montjuïc Funicular de Montjuïc