La Corte de Barcelona (1599) —también denominada muy frecuentemente como Cortes de Barcelona (1599)— fue una convocatoria de la Corte General del Principado de Cataluña presidida por el rey Felipe II (III de Castilla) en Barcelona en 1599.

Era la primera corte general de Felipe II y estaba precedida por los incidentes de los años de 1590, en tiempos de Felipe I, en que los enfrentamientos entre la Diputación del General y el lugarteniente general Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós acabaron con la persecución y el exilio del diputado militar Joan Granollacs i Pons, con una práctica suspensión de la Constitución de la Observancia y con una intervención real del proceso de insaculación. El nuevo rey fue a Barcelona con la intención de mejorar las relaciones, pero aparecieron puntos históricamente conflictivos sobre los que no se llegó a ningún acuerdo y finalmente la Corte se cerró en falso. Así pues, mientras que el rey aceptó la regulación de la Inquisición (reclamación de más de un siglo) y la concesión de galeras para defender la costa, no hubo acuerdo en subir el salario a los jueces de la Real Audiencia, ni sobre el derecho de los caballeros a llevar armas.

Los acuerdos El secretario de la Corte General fue Pere Franquesa i Esteve. Se acordó la creación de un nuevo impuesto, el derecho a galeras, a fin de recaptar financiación para la construcción específica de barcos de guerra. Se aplicaba sobre diversos productos como naipes, cueros y mercaderías estipuladas en los capítulos de concesión.

Se acordó que la Diputación del General armara dos galeras para defender las costas catalanas, pero pronto se vio que la Capitanía General los utilizaba para el transporte de tropas a Italia y acabaron siendo presas a manos de los argelinos.

Se consideró el asunto del asesinato del escudero Marc-Antoni Forner, ocurrido en el castillo de Salses por el prior Hernando de Toledo, lugarteniente del capitán general de Cataluña. Por la renuncia de su sobrino Honorat Riu i Tord a toda reclamación, la Corte votaron una concesión de 800 libras para misas y la petición al rey de un título de nobleza para Riu.

En el terreno jurídico: Se acordó dar preferencia a los doctores y bachilleres que hubiesen dado clase o residido al menos seis años en el Estudio general de Lérida a la hora de optar por una plaza en el Consejo Real y otros oficios. Se estableció la obligatoriedad a los notarios de conocer a las personas que diesen testimonio y a no dar por válidas las actas que no tuvieran la solemnidad precisa.. Se estableció de forma clara un criterio de prelación de la legislación: derechos locales (escritos o no), derecho general (Usatges, Constituciones y Capítulos de Corte), derecho canónico, derecho civil, la equidad reglada y la doctrina de los doctores. A presentación de un agravio de Joan Granollacs, perseguido en 1590 y ahora perdonado, se declaró la inmunidad de los diputados en actuaciones relativas al General o Generalidad de Cataluña.

No obstante, el contenido de mayor importancia fue probablemente la declaración de la legalidad vigente aprobada en cortes generales, aunque no se aplicó como ya había pasado con la Constitución de la Observancia:

Final accidentado Acabada la Corte, Felipe II marchó sin firmar las constituciones y, cuando las remitió firmadas, había modificado algún capítulo. En concreto se alteraban las funciones del lugarteniente general y se prohibía el uso de los pedreñales.Armas de fuego corto que se disparaban con pedreñera (piedra de fuego). Este gesto recordó los sucesos similares ocurridos al final de la anteriore Corte de Monzón-Binéfar (1585) e indignó a los diputados del General y conllevó una agria disputa entre el jurista Antonio Olibà y el virrey Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba (duque de Feria), quien encarceló a los que protestaban. Finalmente, el rey destituyó al lugarteniente general y puso en su lugar a un hombre de consenso: el arzobispo de Tarragona Joan Terès i Borrull.

Asistentes En las sesiones asistieron las siguientes personalidades conocidas:

El rey y sus ministros Presidente de la Corte General Felipe II (III de Castilla)

Secretario de la Corte General Pere Franquesa i Esteve, conservador general de la Corona de Aragón

Acompañantes del rey Isabel Clara Eugenia de Austria, gobernadora de los Países Bajos, duquesa de Brabante, Limburg y Luxemburgo y condesa de Flandes, Artois y Borgoña Alberto de Austria, gobernador de los Países Bajos María de Austria y Portugal, viuda del emperador Maximiliano II de Habsburgo

Ministros reales Francisco de Sandoval y Rojas, duque de Lerma y grande de España Diego Covarrubias y Sanz, ministro del Consejo de Estado Rafael de Rovirola, canciller del Principado de Cataluña M. Montserrat Guardiola i Terrades, regente del Consejo de Aragón Joan de Sabater, regente del Consejo de Aragón Gerónimo Gassol y Romero, pronotario de la corona de Aragón Josep Mur, regente de la Cancillería del Principado de Cataluña Lluís de Peguera, oidor de la Audiencia de Cataluña Joan Castelló i Guardiola, abogado fiscal patrimonial del Principado de Cataluña Jeroni Argensola i Montrodon, gobernador de los condados del Rosellón y la Cerdaña. Joan Icart i Agustí, baile general del Principado de Cataluña Gabriel Llupià i Saragossa, procurador real de los condados del Rosellón y Cerdaña

Brazo eclesiástico Presidente del brazo eclesiástico Joan Terès i Borrull, arzobispo de Tarragona

Asistentes por el brazo eclesiástico Miquel d'Aimeric i de Codina, abad de San Cugat del Vallés Dionís Babau i Vilafranca, canónigo de Lérida Rafael Batlle i Maler, vicario general del obispado de Elna Joan Boscà, abad de Santa María de Amer Andreu Capella, obispo de Urgel Francesc Caralps, abad de San Pedro de Roda Bernat de Cardona i de Queralt, abad de San Miguel de Cuixá Juli Cordelles i Oms, oidor por el brazo eclesiástico de la Generalidad de Cataluña y hermano de su presidente Jaume Cordelles i Oms Alfons Cruïlles, abad de Vallbona Miquel Ferrer de Busquets, canónigo de Barcelona Josep de Ferrús, canónigo de Solsona Ferran Fiveller i Soldevila, oidor por el brazo eclesiástico de la Generalidad de Cataluña (hijo del conseller en cap de Barcelona Bernat Miquel Fiveller i Miquel) Jaume Font, abad de Santa María de Lavaix Pere Fontanella, abad de Santa María de las Avellanas Benet Fontanella i Garraver, abad de San Pedro de Besalú Francesc Garraver, abad de San Pedro de Besalú Adrià Maymó i Destorrent, prior de Cataluña Bartolomeu Montagut de Vallgornera i Setantí, abad de San Esteban de Bañolas Pere Nogués, abad de Santa María de Santes Creus Francesc Olivó d’Alvèrnia i Mercer de Jorba, abad de San Lorenzo del Monte Cristòfor Queralt i Icart, canónigo de Tarragona Francesc Robuster i Sala, obispo de Vich Onofre de Reart, obispo de Elna Francesc Russinyol, abad de San Pablo del Campo y de Sant Pere de la Portella Lluís Sanç i Manegat, obispo de Solsona Francesc de Sentjust i de Castre, abad de Santa María de Arles Joan Tarròs, abad de Poblet Pere Tomàs, canónigo de Gerona Francesc Jeroni Tord i Peguera, abad de San Pedro de Camprodón Juan Valenzuela, abad de San Feliu de Guíxols Juan Valero, prior de la Cartuja de Escaladei

Brazo militar Presidente del brazo militar Diego de Aragón Folch de Cardona Olim Fernández de Córdoba, duque de Cardona y de Segorbe, marqués de Comares, grande de España

Asistentes por el brazo militar Rafael de Agullana y Sarriera Gurb, caballero de Santiago Alexandre Albert i Estanybó, señor de Ponteilla Jeroni Alentorn i Botella, señor de Seró y de la Doncell Pau Altarriba i Trilles, señor de Alta-riba Joan Pau Amat i Sant Just, señor de Çavall Miquel Joan Amat i Palau, caballero Enric Amat de Palou i d’Olorde i Amat, caballero Joan d’Ança i de Luna Bellera, barón de Cervelló y Bellera Jeroni Armengol i Cardona, señor de Rocafort de Montagut y de Selmella Lleonard Aunés i Merella, caballero Jordi Aymerich, noble Bernat Aymerich i Codina, señor de Vilobí y de Valhonesta Francesc Jeroni Babau i Vilafranca, caballero Galceran Barceló i Navés, señor de Montgons Antich Barutell i Montagut, señor de Bestracá y de Oix Pere Pau Belloch i Palau, caballero Jaume Belloch i Palau, caballero Pere Bellver i Montrós, caballero Joan de Castellvell, oidor del brazo militar Joan de Vilanova Tragó Joan Francesc Vilamala de Conangles

Brazo real Presidente del Brazo Real Pere Benet Soler, conseller en cap

Asistentes por el brazo real

Nombramientos nobiliarios En la Corte General de 1599 se realizaron los siguientes nombramientos nobiliarios: Título de conde de Rocabertí i de Pacs, Francesc Jofre Privilegios de noble d'Amat i Desfar de Gravalosa, Miquel Joan (padre de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç) d'Amat i Desfar de Gravalosa, Francesc (tío de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç) d'Amat Olim Descar de Gravalosa i Cordelles, Elisabet d'Amat Olim Ses Cases, Mariana Argensola i Montrodon, Jeroni Argensola i Montrodon, Francesc Argensola Copons i Espès, Onofre Armengol i Cardona, Jeroni Armengol i Cardona, Ferran Aunés i Tragó, Nuri Joan Bellver i Montroig, Joan Bellver i Montroig, Pere Biure i Montserrat, Rafael Joan Biure i Montserrat, Gaspar Boixadors i Lull, Lluís Calders i Gilabert, Miquel Jeroni Camps i Meca, Jaume Castellbell i Moliner, Josep Claramunt i Cassador, Joan Codina i Rossell, Pere Bernat Copons i Calders, Joan Francesc Copons i Malet, Felip Cordelles i Oms, Alexandre (hermano del 79.º presidente de la Generalidad Jaume Cordelles i Oms) Cruïlles i Terrades, Benet Cruïlles i Terrades, Francesc Cruïlles i Terrades, Joan Descamps i Modaguer, Lluís Descamps i Modaguer, Joan *Descatllar i Cardona, Lluís Desclergues i Cortes, Jeroni Falcó i Soldevila, Miquel Baptista Ferran i Ses Cases, Joan Antoni Ferrera i Cordelles, Felip Ferrera i Cordelles, Miquel Ferrera i Cordelles, Josep Fluvià Torrelles i Pol, Benet Joan Franquesa i Esteve, Jaume Pau (hermano del secretario de las Cortes Pedro Franqueza) Grimau i Vivers, Francesc Guardiola i Terrades, Miquel Montserrat Guilla i Oluja, Alemany Ivorra i Olzinelles, Guillem Junyent i Sapila, Francesc Junyent i Erill, Gervasi Lihori i Tersà, Dionís Macip, Bernat Mahull i Cervelló, Berenguer Monsuar Arinyó i Albanell, Marc Antoni Monsuar Arinyó i Albanell, Francesc Montoloiu i Ros, Francesc Mur, Josep Olives i Terès, Epifani (sobrino del arzobispo de Tarragona Joan Terès i Borrull) Olivó d’Alvèrnia i Sacirera, Carles Olivó i Mercer de Jorba, Gaspar Olmera i Cruïlles Puigpardines, Joan Oluja i Meca, Galceran Pons i Cerdans, Carles Pons i Guilla, Guillem Raimon Quarteroni, Daniel de Queralt i d'Eroles, Lluís de Queralt i Erill, Joan Quintana, Josep Reguer, Francesc Robles y de León, Álvaro Roger de Llúria i Oluja, Lluís Roger i Vallseca, Felip Sabater, Joan Sacosta i Guilla, Gaspar Sagarriga i Icart, Francesc Saportella i Anfós, Jeroni Sunyer i Roger, Guillem Tamarit i Rifós, Miquel Taquí i Oms, Francesc Tord i Riembau, Miquel Torres i Vendrell, Jeroni Torres Aragó i Pelegrí, BernardíPrivilegios de caballero Folcràs, Joan Pau Fonoll, Joan Pau Freixa i Caltellví, Miquel Frígola i Albert, Antoni Gelpí, Pere Miquel March Gorchs, Joan Antoni Graell, Gaspar Janer, Martí Joan Janer, Joan Gaspar Jordà, Jaume Jordà, Onofre Cristòfor Lluch, Jeroni Maduxer, Josep Mitjavila, Francesc Molera, Gaspar Moltalt, Francesc Montaner, Hug Montserrat i Gomar, Damià Moradell i Fogasot, Pau Morer de Toses, Joan Mur, Josep Negroto, Ambrosio Negroto, Girolamo Negroto, Giacomo Negroto, Giovanni Olives i Terès, Epifani (sobrino del arzobispo de Tarragona Joan Terès i Borrull) Olzina i Cotxa, Gabriel Olzina y Pedrolo, Miguel Francisco Oms i Biure, Miquel Osset i Castellví, Lluís Paratge i Bellfort, Segimon Polit, Agustí Pons i Almar, Jeroni Puiggener, Miquel Ramera, Francesc Riu i Tord, Honorat Rolland, Michel Rossell, Jeroni Rubí i Coll, Rafael Rubió, Jeroni Sala, Jaume (sobrino del obispo de Vich, Francesc Robuster i Sala) Sala i de la Martrira, Miquel