El Premio Andròmina de narrativa (Premi Andròmina de narrativa, en valenciano) es un premio literario en lengua catalana convocado por Edicions 3 i 4, y entregado en el marco de los Premis Octubre que se celebran cada año en la Comunidad Valenciana.

Al premio pueden optar toda las obras inéditas escritas en catalán, en las diversas modalidades de narrativa y tiene una dotación de 12.000 euros y una escultura del artista Andreu Alfaro.

Ganadores 1973: Amadeu Fabregat, por Assaig d'aproximació a 'Falles folles fetes foc 1974: Joan Francesc Mira, por Els cucs de seda 1975: Carmelina Sánchez-Cutillas, por Matèria de Bretanya 1976: Isa Tròlec, por Ramona Rosbif 1977: Josep Piera, por Rondalla del retorn 1978: Declarado desierto. 1979: Josep Lozano, por Crim de Germania 1980: Ignasi Riera, por Honorable míster R 1981: Rafael Ventura Melià, por Àmbit perdurable 1982: Joan M. Monjo, por Ducat d'ombres 1983: Josep Franco, por Calidoscopi 1984: Jaume Santandreu, por Mamil·la, encara 1985: Ricard Creus, por L'ocell 1986: Declarado desierto 1987: Gemma Lienas, por Vol nocturn 1988: Isabel Olesti, por Desfici 1989: Maria de la Pau Janer, por L'hora dels eclipsis 1990: Antoni-Lluc Ferrer, por Perfum romanial 1991: Ponç Puigdevall, por Un silenci sec 1992: Antoni Dalmases, por L'ultima primavera 1993: Rafael Escobar, por L'últim muetzí 1994: Víctor Batallé, por Tres d'amor 1995: Miquel Mas Ferrà, por Camí de palau 1996: Vicent Josep Escartí Soriano, por Espècies perdudes 1997: Martí Domínguez Romero, por Les confidències del comte de Buffon 1998: Josep Pujol Coll, por Tatuatges 1999: Matthew Tree, por Ella ve quan vol 2000: Declarado desierto. 2001: Isabel-Clara Simó, por L'home que ensumava dones 2002: Vicent Usó i Mezquita, por Crònica de la devastació 2003: Toni Cucarella, por Quina lenta agonia la dels ametllers perduts 2004: Joan Jordi Miralles, por L'Altíssim 2005: Joan Olivares, por L'Estrep (Pòlvora de Rei) 2006: David Nel·lo, por La geografia de les veus 2007: David Vilaseca, por L'aprenentatge de la soledat 2008: Xavier Aliaga por Els neons de Sodoma 2009: Rafael Gomar por Andròmines 2010: Raquel Ricart, por Les ratlles de la vida 2011: Daniel O'Hara por El poder excloent de l'essa sorda 2012: Ex aequo Josep-Lluís Carod-Rovira por La passió italiana y Tomàs Llopis por Hi ha morts que pesen cent anys 2014: Juli Alandes por Trencatenebres. 2015: Miquel Àngel Estradé, por L'assassí que llegia Vidal Vidal 2016: Josep Franco, por La vida és dura 2017: Vicent Pallarés, por Les llàgrimes d'Orfeu 2018: Salvador Company, por Fons de formesMartí Monterde, Salvador Company i Carles Mulet, guanyadors dels Premis Octubre, vilaweb, 27 de octubre de 2018 2019: Josep Colomer, por Les espines del peix 2020: No sé què mor de Ramon Ramon

Referencias

Enlaces externos Premis Octubre

Andromina de narrativa Andromina