Las rondallas mallorquinas (rondalles mallorquines en mallorquín, aunque suele escribirse rondaies mallorquines, con la intención de representar la pronunciación local mallorquina) son cuentos de la isla de Mallorca, de tradición oral que pasaban de boca en boca y de padres a hijos. Aparecieron en forma escrita a partir de las recopilaciones realizadas por mosén Antoni Maria Alcover Sureda bajo el seudónimo de Jordi des Racó y que se publicaron a partir de 1880 bajo el título de Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi d'es Recó en 1885 por la Tipografía Católica Sanjuan germans en 1896.
La recopilación está estructurada de tal manera que antes de cada cuento se especifica quién se la contó al recopilador, si se la contaron distintas personas de distintos pueblos e incluso si los personajes eran de ese pueblo.
Resultan notables por ingente trabajo de recopilación de folklore del autor y por haber seguido siendo publicadas recogiendo expresiones típicas de Mallorca e intentando representar la forma en que habían sido contadas, en una época en la que el uso del catalán no estaba bien visto en España. Tal fue la popularidad de la recopilación que las rondallas se llegaron a grabar y emitirse en la radio desde finales de los años cincuenta hasta mediados de los años setenta. Resultó uno de los programas con más éxito de la emisora Radio Popular de Mallorca. Colaboraba en ese programa Francesc de Borja Moll, que había sido a su vez colaborador de Alcover. Hay que subrayar el aspecto atrevido (para la época y contexto político en el que se iniciaron las emisiones) de emitir un programa en mallorquín.
La labor de recogida de tradiciones orales fue ingente, pero parece cierto que el material recogido fue sometido a cierta transformación para convertirse en lo finalmente publicado. Como no se trataba al fin y al cabo de realizar un trabajo de investigación, sino de conservar para el público general las rondallas, sin duda el material que le llegó incompleto o por partes fue rellenado y ordenado según su criterio además de haberse censurado los cuentos picantes, que hacían burla de la Iglesia o no eran del gusto de su recolector.
Con todo, a pesar de haber sido sobrevaloradas por unos e innecesariamente vilipendiadas por otros, las rondallas fueron y son parte de la identidad cultural de las Islas Baleares.
Las rondallas y otros cuentos populares Las rondallas contienen elementos comunes a otros cuentos populares de Europa y de otras partes de España. Aparecen personajes que son equivalentes a Blancanieves, La Cenicienta (Francineta), animales parlantes y personajes fantásticos como gigantes (gegants), demonios (dimonis) y dragones (dracs). De otro lado, en muchos casos los personajes forman parte del acervo cultural, mucho más cerrado, de la isla. En ambos casos los personajes son de Mallorca, viven en Mallorca y sus aventuras transcurren, por lo general, en Mallorca.
En algunas rondallas el argumento se toma prestado de obras de literarias o de la dramaturgia como El mercader de Venecia.
Debido a su antigüedad, muchos de los argumentos resultan crueles y machistas (y quizá hoy, políticamente incorrectos). También abunda el humor escatológico, lo que resultaba siempre especialmente divertido para el público infantil.
Las rondallas tienen en definitiva un tono moralizador, perteneciente a la época en la que fueron transcritas. Aunque tengan en ocasiones, como se ha dicho antes, argumentos crueles, ensalzan virtudes como la sencillez, la honradez y la ayuda al prójimo.
La lista de las rondallas mallorquinas Suele ser tema de conversación cuántas rondallas se publicaron. La siguiente lista enumera los títulos de los veinticuatro volúmenes. Una edición de 1997 se ha publicado en cuatro tomos, pero la edición tradicional es la de veinticuatro tomos en rústica.
<ul> Volumen I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan En Juanet i es set missatges Un festetjador S'Hermosura del món Sa fia d'es carboneret En Martí Tacó Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí N'Estel d'or Na Magraneta En Juanet de sa gerra Es tres germans i es nou gegants En Pere de sa butza </li> Volumen II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan Sa fia del Sol i de la Lluna L'amo de So Na Moixa La Princesa Bella Es fii des pescador La flor romanial En Gostí lladre Tres germans dexondits Sa Comtessa sense braços Es poal florit Volumen III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan Val mès matinejar que a missa anar? En Juanet de l'Onso Una qui no volia pastar L'amor de les tres taronges Es canyemet, s'ase i sa serra-porra En Pere Gri En Ferrandí En Pere des forn Volumen IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan En Pere de la Bona Roba Es llum de la terra Sa muleta de plata Un pastor i un missér Ous de somera Un soldat que havia servit deu anys Un geperut i un gegant Es conseis del Rei Salomó Mestre Jaume Figuereta Es jai de sa barraqueta Es pou de sa lluna S'Aucellet En Toni Garriguel•lo Sa Muta Sa titina i sa geneta Es filats S'Hortolà de S'Hort des Gabre Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí Una al•lota desxondida Madò Fenoiassa i los seus Tres jovenets Tres germans beneits <li>Volumen V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.) Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no fan mulats Com ès que ses bous llauren sense coixí Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem n'hi ha un amb barba blanca Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu hi ha romanins florits Com ès que no troben nius de cega Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St. Jusep fugien cap a Egipte Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon Jesús Com ès que tots es dissabtes fa sol Ses aranyetes del Bon Jesús Com ès que ses serres entrescades serren millor El Bon Jesús i St. Eloy Com ès que es capxeriganys duen corona Sa mà de Marcos La Mare de Dèu i la senyora de Pilat La Verónica i Gamos, es seu homo Com es que ses caderneres tenen plomes vermeis en es coll Ses oronelles Com és que ses esglèsies solen estar giradas a ponent Resonàncies de l'Antic Testament Com és que ses beies, en picar, se moren Com és que ses beies no van casi mai a ses argelagues ni a ses gatores De com el Bon Jesús criava el mon, i el dimoni hi volguè posar sa ditada Com és que ses dones tenen mès poc cervell que ets homos Com és que hi ha pobres i rics en el mon De com Noé feia l'Arca L'Arca de Noé tapada de neu Com és que mai plou fort de grec Lo que diguè Noé com haguè escorxat es gat des suc de parra De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé perque duia s'idea tan forta de fer vina Sa torre de Babilònia Com és que eets ametlers floreixen primer que tots ets arbres Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats es cabells Com acabà Sansó Un consei del rei Salomó Es pas del rei Salomó
En Tià de Sa Real (31 subt.) Qui era ell De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes una cançó D'un glosador de la Muntanya que el volguè veure D'un altre glosador que li demanà una cosa D'un capellà que el va escometre El pas de ses reies De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre s'armada d'ets anyells D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi tornà Es pas de sa truita Una glosada en ets Hostals d'Algaire De com li va nèixer una nineta De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la villa Es pas que va fer a Sant Sauvador de Felanitx De lo que li succeí amb un bruixot Lo d'ets Enegistes De com el feren comparéixer a ca-l'Inquisidor De com anà amb dos mès a treure el tresor d'Artà De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a demanar a En Tià De quines egos venia la dona d'En Tià Una herba des puig de So-Na-Moixa Una cançó que va fer una fadrina De com sa dona volguè que conràs a compte seu Lo que passà com un al•lot seu se morí De lo que va profetisar a un amo ric de Manacor De com va treure des mig des fang un predicador Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany De s'escarada de segar que va prendre a So'n Vaquer De com a un pobre que li havien robat un parei de bous, li mostrà on eren Es pas des cuiros De com se va morir Es jai de sa lluna Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa Es canet de Sant Llàtzer Ses serps de Mallorca L'Abat de la Real Ets al•lots de So'n Porc (2 subt.) S'anada a Matinés Com un se n'anà a confessar El rei En Jaume (16 subt.) La primera proesa del Rei En Jaume Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume Ses potades des cavall del Rei En Jaume El Rei En Jaume i es Teix De com el rei En Jaume va pendre es castell d'Alaró S'avenc d'En Corbera Una àguila i el Rei En Jaume Sa pica des cavall del Rei En Jaume Sa primera missa en el Pantaleu Sa pedra sagrada Ses Muntanyes des tresor Lo que va succeir com el Rei En Jaume estava a les portes de la mort Lo que comanà el Rei En Jaume com se morí, i lo que succeí com va esser mort El Rei En Jaume en es Teix Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix Sant Vicent Ferrer (14 subt.) Sant Vicenç Ferrer i un carboneret De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son Gual de Valldemossa Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es torrent li prenia es sarró Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a Valldemossa Una pedra de Biniforani Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que guanyava set sous de jornal Sant Vicenç Ferrer i En Simonet Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Petra De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Sa Pobla De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a Muro Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes d'Algaire De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.) Sa cova de Na Joana S'hortolà de So'n Nèt Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i ses bruixes Sa cusseta negra i es moix negre Sa cova de So'n Curt d'Alaró Fullet Es fullet d'En Cuera En qué consistía el mal-bocí, i ses castes que n'hi havia S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet de So'n Gatzella En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na Margalidaina Dali-Brou En Joan Gol•let des Puig de Bon Any i una bruixa des Pla de St. Jordi El Lau Fe't-pendre i dues bruixes Sa passada que succeí a un que li havien robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa Es Fullet d'En Parragó Un que amb so llunari feia sortir el dimoni Es moliner des molí nou i dues bruixes L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a un estol d'al•lotellots Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà De com feren sortir el dimoni dins sa tafona de Santa Cirga En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia Una bruixa destapa ses manganrufes d'un enamorat Volumen VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà <ol start="180"> Es caballet de set colors Sa bossa buida i es cànyom El senyor Jordi des Pont Na Juana i la fada Mariana Tres al•lotes fines Tres germans pererosos S'al•lot des barretino Es mig poll Es negret S'hereu de la corona S'aigo ballant i es canariet parlant S'infant que feia vuit Na Dent d'or En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes </ol> Volumen VII; 1917. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’ Es set ceros Es segador i sa beata En Salom i es Batle N'Agraciat Es castell de iràs i no tornaràs N'Espardenyeta Es port de sa cibolla blanca En Pere Poca-por Es quatre germans Volumen VIII; 1924. Barcelona: Álvar Verdaguer Sa llampria maravellosa En Pere Catorze La Mare Beleneta Es Mél•loro Rosso Volumen IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover Es missatget petit Sa jaia Gri En Pere Beneit Gregori Papa Es soldat de Marina Es metge Guinyot Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrera Volumen X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de Mossén Alcover Ses tres flors En Juan des fabiolet En Pere de sa vaca Es rei de tres reinats