Lluís Gassó i Carbonell (Barcelona, 1 de julio de 1916 - Barcelona, 21 de septiembre de 2010) fue un escritor español.

Biografía

Estudió música, piano y violín bajo la dirección de Francesc Baldelló y después en el Conservatorio del Liceu con los maestros Moner y Guérin. Fue funcionario de la Diputación de Barcelona y uno de los fundadores del Grup ESTUDI el año 1939, que editaba la revista Estimats Amics (1941-1942). Durante veinte años fue corrector y colaborador de la editorial Glosa. Su poesía fue influida por Carles Riba y principalmente por Josep Maria López-Picó. Fue Mestre en Gai Saber en 1977. En 2002 recibió el Premio Creu de Sant Jordi por su impulso a la normalización de la lengua y la cultura catalana en los años de resistencia al franquismo. Gassó era yerno del escritor y lingüista Josep Miracle i Montserrat.

Obras Poesía Artifici (1946) Imatges solitàries (1947) Poema de l'amic (1950) Atzurs rebels (1951) Arbre (1955) Llegenda i veritat (1956) Cançons en l'aire (1966) Ciutat oberta (1978) Lliçó de temps (1982, premi Ciutat de Barcelona 1975). Festa (1991, premi Josep Maria Lopez-Pico de Vallirana, 1977). Collita Intemporal (1992) Cor i pensament (1999) El Verb solitari (2003) Reialme interior (2005)

Cuentos Contes intemporals (2008)

Teatro La difícil veritat (1950) Parèntesi primaveral (1951) Nausica (1951) del llibret de l'òpera d'Agustí Cohí Grau.

Ensayo Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966)

Referencias

Enlaces externos

Lluís Gassó rep el Premi Gaudí el 2004

Categoría:Escritores de España del siglo XX Categoría:Escritores de Barcelona Categoría:Galardonados con la Creu de Sant Jordi Categoría:Escritores en catalán del siglo XX Categoría:Nacidos en Barcelona Categoría:Fallecidos en Barcelona