Simona ŠkrabecComo la "Š" del alfabeto esloveno corresponde a la letra "x" en castellano, y la "c" eslovena corresponde al dígrafo castellano "ts", su apellido debería pronunciarse como Xkrábets (Visionar la página sobre el idioma esloveno ) (Liubliana, Eslovenia, 1968) es una escritora, filóloga, estudiosa de la teoría literaria y traductora eslovena. Pasó su infancia en la pequeña ciudad de Ribnica en la región de Baja Carniola. Vive en Barcelona desde 1992.
Trayectoria Es licenciada en Filología Alemana y en Literatura Comparada por la Universidad de Liubliana y doctorada en Literatura Comparada por la Universidad Autónoma de Barcelona en el 2002 con una tesis sobre los signos de identidad en la literatura centroeuropea (Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa).
Aparte de su actividad como escritora i traductora, trabaja como profesora en la Universidad Abierta de Cataluña (UOC) en Barcelona. Es miembro del Comité Editorial de la revista humanista L'Espill de la Universidad de Valencia, desde 2007, vocal de la junta directiva de PEN Català, y Presidenta del Comité de Derechos Lingüísticos y de Traducción de PEN International (Translation and Linguistic Rights Committee), desde 2014. También fue directora de Visat, revista digital de literatura i traducció, creada por la misma entidad, desde l'any 2006 hasta 2015.
En su obra vemos un especial interés por la literatura europea del y la relación de la literatura con la construcción de la memoria histórica y la identidad. Colabora con ensayos y artículos sobre literatura en revistas académicas y culturales y también es crítica literaria habitual en varios periódicos de Barcelona. Škrabec es autora de los libros L'estirp de la solitud (2002), con el que ganó el Premio Josep Carner a la Teoría Literaria, L'atzar de la lluita ("El azar de la lucha" 2005) y Una Pàtria prestada (2017). Con Arnau Pons, dirigió un extenso proyecto sobre el intercambio cultural entre Alemania y Cataluña en el (Grenzen sind Straßen, 2007-2008, 2 vol).
Ha traducido más de treinta libros; Entre los más destacados se encuentran las traducciones de varios libros de autores serbios y eslovenos al catalán y al español (Boris Pahor, Drago Jančar, Aleš Debeljak y Danilo Kiš), así como la traducción de los autores catalanes más importantes (Jesús Moncada, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater, Pere Calders, Maria Barbal, J.V. Foix, Lluís Maria Todó, etc.) que presentó a la escena cultural eslovena.
En el campo de la traducción, también participó en la investigación colectiva "Ser traducido o no ser" 2007- dirigida por Esther Allen) sobre la situación de la traducción literaria en el mundo globalizado, y en el volumen Constel·lacions variables (Constelaciones variables, 2012, con Teresa Irribaren) sobre el impacto de los medios digitales en la internacionalización de la literatura.
Colabora con ensayos y artículos sobre literatura en revistas académicas y culturales y también es crítica literaria habitual en varios periódicos de Barcelona. Es miembro del comité editorial de la revista humanista L'Espill de la Universidad de Valencia desde 2007.
Ha coordinado simposios y proyectos de investigación cuyos resultados ha editado y se han publicado en Diàlegs sense fronteres ('Diálogos sin fronteras', 2011), sobre autores extranjeros establecidos en Barcelona y que escriben en catalán, Les distàncies d’Europa ('Las distancias en Europa', 2013), una búsqueda interdisciplinaria sobre el futuro de Europa. En 2016, dirigió el informe Culture’s Oxygen sobre la industria editorial en idiomas minoritarios, de PEN International encargado por la UNESCO.
En febrero de 2019, publicaba su último libro de prosa literaria “Torno del bosc amb les mans tenyides”, una obra íntima y personal, que indaga en anécdotas de la vida cuotidiana y de los viajes de la autora.
Obras Tesis doctoral Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa (2002). Tesis premiada por la Fundación Jaume Bofill.
Libros Torno del bosc amb les mans tenyides. Barcelona: L'Avenç (2019)Muñoz, Gustau (11/02/2019). Un nou llibre de Simona Skrabec. el diario.es. Barbal, Maria (21.03.2019). Vaig al bosc amb el teu llibre. Núvol. Una pàtria prestada: lectures de fragilitat en la literatura catalana. Valencia: Publicacions de la Universidad de Valencia (2017) L'atzar de la lluita. El concepte d'Europa central al segle XX, Valencia, Afers (2005) L'estirp de la solitud, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (2002). Obra galardonada con el Premio Josep Carner de Teoría Literaria 2001.
Informes de investigación
Culture’s Oxygen. Developing the Minority-language creative writing industry in Kenya, Haiti, Serbia and Nigeria. An inter-regional research, advocacy and development programme. Londres: PEN International; UNESCO (2016)
To be translated or not to be, volumen colectivo dirigido por [./ Esther Allen]. Barcelona: PEN i l'Institut Ramon Llull (2007) La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat (con [./https://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Arenas_i_Noguera Carme Arenas]). Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes; Institut Ramon Llull (2006)
Coordinación de volúmenes colectivos
Carrers de frontera, Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana Volum II, comissariat junt amb Arnau Pons. Barcelona: Institut Ramon Llull (2008) Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Volum I, comissariat junt amb Arnau Pons. Barcelona: Institut Ramon Llull (2007) Artículos (Selección)
Veus esparses i fragmentades sense pedestal. Sobre la interferència. Sobre la traducció en general i sobre la poesia eslava en concret. Veus baixes 4 (2017) Gravar el nom a l’escorça d’un arbre, Quaderns. Revista de Traducció, 23 (2016) Atrapats en el present. L' Avenç, 394 (2013) Paraules en llibertat. A: Pons, Arnau (coord.). Escriure després. Formes de racisme refinat, banalització erudita d’Auschwitz. Palma: Lleonard Muntaner (2012) Intoxicats amb la il·lusió. L’Espill, 40 (2012) Cinc minuts abans d’un pogrom. L’Avenç, 380 [Joseph Roth, Job. La història d’un home senzill. Traducció de Judith Vilar. Barcelona: L’Avenç, 2012]. (2012) Un poeta intolerable? Veus baixes. Studia digitalia in honorem Gabriel Ferrater, 0 (2012). El difícil llegat de Joan Fuster, ) L'Avenç (2012) La vida i la literatura. A: Škrabec, Simona (ed.). Diàlegs sense fronteres. Barcelona: Arts Santa Mònica; La Central (2011) Els artistes que es juguen el seu públic. L’Espill, 38[Josep Maria Lluró, Història, memòria, testimoniatge. Un llegat per a Europa, Palma: Lleonard Muntaner, 2011]. (2011) Dividir amb residu, Caràcters: és una revista de llibres] (2009) L'obra i la seva ombra, Caràcters: és una revista de llibres] (2009) La distància. L’Espill, 32 (2009) Una història sense història. Maria Barbal, Pedra de tartera. Els Marges, 89 (2009) Integrar-se en una pàtria més gra n, Caràcters: és una revista de llibres (2008) Àlbum de fotografies: Sarajevo, 1914 – Sarajevo, 1992. Trípodos 22. [Barcelona: Universidad Ramon Llull, Faculdad de Comunicación Blanquerna] (2008) El punt feble, L'Espill] (2008) Pensar per pensar?, L’Espill, 28 [El pensament en perill? Barcelona: Krtu, 2008; Tzvetan Todorov, La literatura en perill. Traducció d’Isabel Margelí. Barcelona: Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors, 2007]. (2008) Traduccions del i al català: un camí d'anada i tornada, Quaderns: Revista de traducció (2008) Paredes de papel, Quaderns de la Mediterrània (revista que es publica en anglès i castellà), (2008) Svobodne besede. Primerjalna književnost, 31 (2008) La cortina que ens separa del món, Caràcters: és una revista de llibres (2007) Hannah Arendt: el llegat, Caràcters: és una revista de llibres (2007) L'idealisme sota la lupa, Els Marges: revista de llengua i literatura] (2007) Què és una literatura menor?, L'Avenç: Revista d'història i cultura (2007) Una contrada on vivien persones i llibres. Caràcters 39 [Arnau Pons, Celan, lector de Freud, Palma: Lleonard Muntaner, 2007]. (2007) El desgel, L'Espill (2007) Fundidos entre la multitud, Quimera: Revista de literatura (2007) Textos. La sageta de la veu, Serra d'Or (2007) La guerra als ulls dels escriptors, Caràcters: és una revista de llibres (2006) Els pobles que caben en un tren. L’Espill, 24. [Idith Zertal, La nació i la mort, Palma: Lleonard Muntaner, 2006]. (2006) Els números no enganyen: traduccions de les literatures d'Europa Central i Oriental, Caràcters: és una revista de llibres] (2005) Camí de sirga] que no es pot recórrer a peu, Els Marges: revista de llengua i literatura (2005) L'home amb bombes: Vladimir Bartol, Alamut, 1938, L'Espill (2005) El relleu càrstic, Els Marges: revista de llengua i literatura. (L'autora analitza la novel·la La repetició de Peter Handke). (2004). Jerarquía de identidades, Pasajes: Revista de pensamiento contemporáneo (2004) Intercanvi literari entre Catalunya i Eslovènia, Quaderns: Revista de traducció (2004) Les possibilitats perdudes: Pere Calders, entre la ratlla i el desig, Verba hispanica, anuari del Departament de la Llengua i Literatura Espanyolas, Facultat de Filosofia i Lletres, Universidad de Liubliana (2004) Europa Central: l'excavació d'un jaciment, L'Espill (2003) Contra el pensament prêt-à-porter. Caràcters 23 [Stanislav Lem, Pensaments despentinats. València: Brosquil, 2003]. (2003) Els cenotafis de Danilo Kiš, L'Espill (2002) Traducciones (Selección)
Al catalán
Ernest Cassirer; Martin Heidegger. «La controvèrsia de Davos». L’Espill, 54-55, p. 191-210. (2017) Tomaž Šalamun. Balada per a la Metka Krašovec [Balada za Metko Krašovec, 1981]. Barcelona: LaBreu. (2016)
Danilo Kiš. Una tomba per a Boris Davidovič [Grobnica Borisa Davidoviča, 1976]. Manresa: Angle (2016) Achille Mbembe. «Necropolítica». L’Espill, 53, p. 5-36. (2016)
Snježana Kodrić. «El serbocroat avui, entre aspiracions polítiques I fets lingüístics». L’Espill, 49, p. 35-45. (2015) Brane Mozetič. El país de les bombes, el país dels prats [Dežela bomb, dežela trav, 2013]. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014)
Drago Jančar. Aurora boreal. Barcelona: Edicions 1984. (2014) Franco Moretti. «Sobre l’evolució literària». L'Espill, 43, p. 151-167. (2013) Aleš Debeljak. «La república de les lletres». L’Espill, 41, p. 113-115. (2012)
Fredric Jameson. «La literatura del Tercer Món». L’Espill, 35, p. 27-50. (2010)
Brane Mozetič. Banalitats [Banalije, 2003; Še banalije, 2005, selecció]. Vic: Cafè Central; Eumo (Jardins de Samarcanda, 54). (2009)
Aleš Debeljak. La neu de l’any passat [Somrak idolov, Lanski sneg, Evropa brez Evropejcev, selecció] Palma: Lleonard Muntaner (Traus, 4). (2007) Svetlana Makarovič. El forn d’en Musaranya [Pekarna Mišmaš, 1974]. Il·lustracions de Mercè Arànega. Barcelona: Barcanova. (2006)
Svetlana Makarovič. La tia Magda [Teta Magda, 1999]. Barcelona: Alfaguara. (2005) Drago Jančar. Katarina, el paó i el jesuïta [Katarina, pav in jezuit, 2000]. Lleida: Pagès Editors. (2005) Boris Pahor. Necròpolis [Nekropola, 1997]. Lleida: Pagès Editors. (2004)
Svetlana Makarovič; Brane Mozetič. He somniat que havies mort. Barcelona: ILC i Emboscall [amb Vicent Alonso, Staša Briški, Aurora Calvet, Jaume Creus, Feliu Formosa, Txema Martínez, Melcion Mateu, Francesc Parcerisas, Tanja Pavlica i Iolanda Pelegrí]. (2004) Drago Jančar. La mirada de l'àngel [Pogled angela, 1992; “Smrt pri Mariji Snežni”]. Manresa: Angle. (2003)
Al esloveno
Maria Barbal. Intimna dežela [País íntim, 2005]. Ljubljana: Študentska Založba. (2016) Manuel Molins. Abu Magrib [Abu Magrib, 2002]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 99-216. (2014)
Blai Bonet. Morje [El mar, 1958]. Ljubljana: Center za slovensko književnost. (2014) Josep Maria Benet i Jornet . Želja [Desig, 1991]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 27-98. (2014)
Llorenç Villalonga. Bearn ali sobana porcelanastih lutk [Bearn o la sala de nines, 1956]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 329). (2012)